lunes, 19 de diciembre de 2016

I sembla que arriben les vacances de Nadal...

I quan som a punt de vacances i jo sóc persona de detalls, us deixo uns petits obsequis poc materials que espero que us agradin. Tres coses de cada, perquè el tres és un bon  número:

Tres sèries: M'agraden molt les introduccions de les sèries, i a més, m'agraden algunes de les sèries que van després, us deixo dues intros i  un trailer d'una que no en té, i què penso de la sèrie:

Fargo és una sèrie de la qual se n'han fet dues temporades, amb un parell de nexes en comú, l'espai i la violència. Curiosament, la segona és una precuela de la primera. Totes dues m'han agradat i espero que facin una tercera temporada sense que en decaigui el to:





D'American Crime dir-vos que n'han fet dues temporades, que cadascuna explica una història completa, que, com indica el títol, la història gira al voltant d'un delicte, i que l'important en ella no és qui n'és el culpable, sinó com aquest fet afecta les persones que envolten la o les víctimes. A més, molts dels actors de la primera temporada tornen a sortir a la segona amb papers completament diferents que proven la seva categoria:




I l'última no és americana sinó europea, concretament francesa: Les revenants, la primera temporada em va agradar molt, la segona em va deixar una mica amb el dubte de si sabrien acabar aquesta història o anaven improvisant sense saber què en farien, ara estic esperant que comenci la tercera:

  

Tres llibres, que m'han agradat a mi, que no han d'agradar a tothom, però que mai faran mal a ningú: 


Sempre hen viscut al castell de Shirley Jackson explica la història d'unes germanes que viuen soles a una casa a prop d'un poble. El començament és brutal, el punt de vista, curiós i engrescador; la novel·la, per a mi, fantàstica; el pitjor, per a mi també, la portada, no m'agraden gens les portades de "L'altra editorial":






Eren ells de Carles Rebassa: La primera novel·la d'un poeta. Ambientada i protagonitzada per tot de gent que va a un Institut, no la qualificaria mai com a llibre juvenil, sinó com a llibre que explica les peripècies vitals d'un grups de persones, gairebé totes homes, gairebé totes homosexuals, que s'enfronten a les seves pors, als seus dubtes, a la vida en general:   




Manual per a dones de fer feines de Lucía Berlín: un recull de contes que aquest any ha rebut el premi llibreter on l'autora ens explica anècdotes viscudes que converteix en bona literatura. El conte que serveix per titular el recull és genial, però pocs no ho són.



Tres pel·lícules que m'han interessat moltíssim: 

The arrival és una pel·lícula que encara fan a les sales, l'última de Villeneuve, que uneix la quarta dimensió, el temps, amb el llenguatge, que explica moltes coses, moltes més de les que inicialment pot semblar i que té unes imatges molt i molt boniques.



Incendies anterior i de Villeneuve també, adaptació de l'obra de teatre de Wadji Mouawad, dura, duríssima, n es pot veure un dia que pensis que el món és la "p. m." que sabem que és, sinó un dia que la fe en la humanitat estigui alta per poder perdre-la just després d'acabar-la...




Techo y comida és una pel·lícula petita de Juan Miguel del Castillo que explica, sense cap concessió al sentimentalisme, com de dura pot arribar a ser la vida durant la crisi si et toca de ple:





I, per acabar, tres cançons que m'agrada escoltar de tant en tant: 


Rent de Carter USM, un grup que vaig anar a veure fa mil anys a l'Otto Zutz i, com que no coneixia gaire, vaig ser a punt de no veure, perquè els vaig confondre amb els teloners... Aquesta cançó és una versió d'una dels Pet shop boys i m'agrada sentir-la a tot volum i amb la intenció de pegar cops de cap a la paret...





Majesty de Madrugada la sentiria constantment, una vegada darrera l'altra i, de fet, quan conduïa i me la trobava la posava una vegada darrere l'altra:






I, per acabar, el Batiscafo Katiuskas d'Antònia Font, que sempre he pensat que havien composat pensant en La pell freda d'en Sánchez Piñol.




I prou, més regals a la següent avaluació. Un plaer haver compartit amb vosaltres aquesta primera que ja hem passat i fins l'any que ve, que sona molt fort, però que, total, és d'aquí uns quinze dies... ah, i si volguéssiu recomanar-me alguna cosa a mi, bé per aquí, bé pel facebook, bé pel correu, també m'agradaria.