Argument lineal dels llibres que hem llegit aquest curs: La plaça del diamant.

De vegades penso que us facilito massa les coses, de vegades penso que és injust que us demanin nota a gairebé totes les carreres sense cap relació amb la dificultat dels estudis que haureu de fer i amb relació absolutament directa amb el nombre de gent que vol fer allò a què vosaltres opteu. 

Sigui com sigui:

Argument de La plaça del diamant.

La història es desenvolupa a Barcelona, concretament a la vila o barri de Gràcia,  sobretot, entre la República, comença un any abans de la seva proclamació, aproximadament, i la postguerra, acaba, o deu acabar, cap als anys 40 o 50.

La Natàlia, una noia tímida, ingènua i òrfena de mare, que viu malament amb el seu pare i la nova dona d'aquest, va a un ball que es fa en un envelat muntat a la plaça del Diamant, a la vila de Gràcia, acompanyada de la Julieta, una amiga, durant la festa major.

Allà coneix en Quimet, un xicot que sembla decidit i desimbolt, que decideix anomenar-la Colometa i que ja li anuncia que l'any següent seran casats.

Ella, que tenia un promès o un xicot que es deia Pere, se n'enamora, tot i que sembla que li fa una mica de por, i deixa en Pere i la feina a la pastisseria, perquè tot i que no vol, en Quimet, que és un home gelós i la vol només per a ell, acusa el pastisser de mirar-li "el darrere".

Es casa amb en Quimet, així deixa de viure a casa seva on no hi estava bé, per anar a viure amb en Quimet, amb qui estarà pitjor.

Arreglen un pis que lloguen al mateix barri amb l'ajuda dels amics d'en Quimet, en Mateu i en Cintet. Durant aquest periode ella s'adona que el que serà el seu marit no és un bon treballador i sempre que s'ha de fer alguna cosa, desapareix a fer un encàrrec o un altre.

Les dues figures que fan de pseudomares de la Natàlia són la senyora Enriqueta, una veïna que creu que fa molt bé de casar-se perquè així tindrà la seva casa i la mare del Quimet que, inicialment, només es preocupa per les seves aptituds a l'hora de fer de mestressa de casa.

Es casa amb en Quimet i el dia del casament se sent molt feliç. Quan sabem com va passar la seva nit (una setmana, en realitat) de nuvis, veiem que les relacions sexuals que tenen són doloroses per a ella "li feia veure les estrelles".

La mare del Quimet està obsessionada que es quedi embarassada, i aquest desig s'acompleix.

Mentrestant en Quimet, de tant en tant, diu "pobra Maria", com volent-li fer entendre que per ella ell la va deixar i a queixar-se d'un mal de cama inexistent per aconseguir ser cuidat constantment. També imposa la seva llei a casa, ell és qui mana i qui té la raó en tot. 

La Natàlia i en Quimet tenen dos fills, l'Antoni i la Rita. Ella viu malament els embarassos, perquè no reconeix el seu cos i es troba malament i els parts són força dolorosos. 

Després del naixement de la Rita, en Quimet comença a trobar-se malament de debò i descobreixen que té una tènia o solitària, quan l'expulsa la conserva en formol i se sent orgullós d'haver fet un cuc que compara amb els nens que ha tingut la Natàlia. 

La fusteria d'en Quimet no va bé, perquè és poc treballador i, a partir d'un dia que entra un colom ferit a casa i la Natàlia decideix curar-lo, ell té la idea de fer un colomar i guanyar-se la vida venent coloms. Fan el colomar al terrat, al lloc on la Natàlia guardava les seves coses, després els deixen solts i es queda sense lloc on estendre... però amb els coloms tampoc fa diners, de fet, la senyora Enriqueta li diu a la Natàlia que per cada colom que ven en regal cinc, i la Natàlia comença a treballar fent feines en una casa.

Mentre ella fa feines, els nens s'estan a casa i juguen amb els coloms, ella, incialment, no ho sap, però un dia torna més d'hora i troba la casa envaïda per aquests animals mentre ells estan callats observant-los.
Farta de les aus, comença la "guerra" contra els coloms, els sacseja els ous perquè els avorreixin i els coloms comencen a marxar. 

Quan comença la Guerra Civil, en Quimet i en Cintet van a lluitar al front, i, la Natàlia perd la feina perquè els seus amos no volen tenir tractes amb els "rojos".

El Quimet els visita una primera vegada feliç de ser al front i duent un munt de coses per menjar. S'endú matalassos i explica anècdotes divertides. Després arrriba en Cintet amb taronges. Pensaven que estava desparegut però havia anat a Múrcia a fer alguna missió. 

En Mateu, que és la figura del marit ideal, va a acomiadar-se de la Natàlia quan el criden a files i li explica les seves angoixes (no pot veure la seva filla, perquè la dona, Griselda, l'ha deixat i se l'ha enduda) i li diu que creu que ho tenen tot perdut i que quan diu tot que no es refereix només a la guerra sinó a tota una manera de viure que desapareixerà. Ella li demana, abans que marxi, si en Quimet coneixia alguna Maria i en Mateu li diu que no.

La Natàlia comença a lluitar per poder alimentar els seus fills, aconsegueix una feina de netejadora a l'ajuntament, i va venent totes les coses que li queden i que tenen algun valor.

Els coloms van desapareixent més ràpidament perquè ja no hi ha res de menjar per donar-los-en.

La segona visita del Quimet és completament oposada a la primera: ve malalt (tuberculosi) i cansat. Vol tornar a casa i quedar-s'hi per sempre, la guerra ja no és aquella gesta heroica sinó el lloc d'una mort segura. Diu que si torna farà que tots els llums siguin vermells i que no en voldrà cap més de blaU (al·lusió als llums dels bombardejos que eren d'aquest color.  Tot i que inicialment esl diu que no s'hi acostin perquè els pot encomanar, després dorm amb els nens.

Continuen passant tanta fam que la Julieta, que s'ha fet miliciana i està promesa amb un milicià amb el qual ha passat una nit d'amor sense sexe a una casa requisada, li aconsella de dur el noi a una "colònia" una mena de refugis per a nens on els donaven menjar. Ella diu llavors que ha hagut de convertir el seu cor en suro, per deixar de tenir sentiments i abandonar-lo així. Quan el nen torna de la colònia, és un nen trist i diferent.

Un dia rep la notícia que el Quimet i en Cintet han mort al front, li tornen el rellotge del Quimet que ella voldrà guardar per donar-li al nen quan sigui gran. Puja al terrat i troba l'últim colom que quedava  també mort.

Aviat es queda sense res, rellotge inclòs i, quan rep la notícia que en Mateu ha estat afusellat a una plaça d'un poble,  decideix matar els seus nens i matar-se ella.

Va a comprar sense diners, vol fer veure que se'ls ha deixat, salfumant a l'adrogueria on comprava veces per als coloms que era a prop d'on havia treballat com a dona de fer feines.

L'Antoni, l'adroguer, que la coneix de vista i que endevina les seves intencions, li ofereix una feina i li posa al cabàs llegums mentre li treu el salfumant.

Passa el temps i l'Antoni li demana que es casi amb ell, vol tenir família i companyia, i amb ella tindrà les dues coses, perquè ell no pot tenir fills a causa d'una ferida de guerra, és "inútil del mig" diu. Ella accepta i es converteix en la seva dona, torna a ser anomenada pel seu nom, Natàlia i deixa de treballar perquè ell no s'ha casat perquè algú li netegi la casa sinó per tenir una companya.

Llavors la Natàlia té un temps que no pot sortir al carrer perquè es demaia,  la Rita, un dia, li diu que el pare d'una amiga que pensava que havia mort durant la guerra, ha tornat i ella comença a sentir pànic que pugui passar-li això. Pateix el que ara anomenaríem una depressió i agorafòbia que, de mica en mica, va superant. Llavors comença sortir sola a passejar i en comptes d'anar pels carrers, va per parcs, on coneix gent a qui parla dels coloms que havia tingut a casa tot idealitzant-los fins al punt que acaba essent anomenada per ells la "senyora dels coloms".

Mentrestant els fills s'han fet grans, l'Antoni no vol estudiar i vol continuar el negoci del padrastre. Li ha quedat aquella cosa de no voler sortir a l'exterior i aquesta és la seva feina ideal.

La Rita, que voldria veure món i ser hostessa de vol, acaba casant-se amb en Vicenç, un xicot que cviu al mateix carrer i que té una bar, del qual ha estat sempre enamorada, però que no pensa dir-li mai. La Rita, segurament, farà patir el Vicenç com el Quimet va fer patir la Natàlia.

La novel·la s'acaba després del casament de la Rita. La Natàlia es desperta, agafa un ganivet de la cuina i es dirigeix, mig sonàmbula, i sentint-se acompanyada per en Mateu, al lloc on va viure amb en Quimet. Quan arriba a la porta, recorda que un dia van fer-hi un forat que van tapar amb un suro perquè en Quimet s'havia deixat les claus a dalt i treu el suro, però no pot obrir la porta perquè no ha dut un filferro, llavors, amb el ganivet, grava el nom Colometa amb lletres de "diari" i fa un crit immens on li sembla que ha deixat la seva joventut.Torna cap a casa , es posa al llit, es gira cap a l'Antoni i li posa el dit al melic, perquè no vol que se li escapi la vida per allà (ella creu que la corda del melic n'és l'origen) i la novel·la s'acaba amb l'adjectiu "contents".