Fonètica. Els sons que ens faltaven i la seva transcripció (1).

Estrenem sons i estrenem símbols: anem a parlar de les fricatives i de les africades.

Una consonant és fricativa quan s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca, provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (si es tanca del tot, articulem una oclusiva). 

Les fricatives es poden caracteritzar per la seva sonoritat, segons si vibren o no les cordes vocals 

En català, són fricatius els sons [f], [v] [s], [z], [ʃ], , [ʒ].

Una consonant és africada quan s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació. Quan el fluix d'aire interromput és alliberat, en comptes de remoure ràpidament la llengua (o un altre òrgan articulatori) com en l'articulació d'un oclusiu simple, l'oclusió és afluixada lentament, creant un període de fricció audible.

Les africades que tenim en català són: [tʃ] i [dʒ] [ts] i [dz].

Normes de transcripció:

• Transcriurem [f] en totes aquelles paraules que s'escriuen amb "f", excepte en aquelles que acaben en "f" i, sense cap pausa, la paraula que les segueix comença per vocal o per consonant sonora. Exemples: facilitat: [f];  filòsof pesat.
• Transcriurem [v] en totes aquelles paraules que acaben en "f" i, sense cap pausa, tenen a continuació una paraula que comença per vocal o per consonant sonora; o si, dintre de la paraula, una síl·laba s'acaba en "f" i la següent comença en consonant sonora. Exemples: tuf horrorós: [v]; paràgraf dolent: [v]; afgà: [v].
• Transcriurem [s] en totes aquelles paraules que s'escriuen amb "c" (si n o sona [k]); amb "ç"; amb "ss"; amb "sc" i amb "s" a inici de paraula, entre vocal i consonant, intervocàlica si té, just davant, un prefix; o al final si i, sense cap pausa, tenen a continuació una paraula que comença per consonant sorda. Exemples: ceba: [s]; caça: [s]; assolir: [s]; piscina: [s]; sabata: [s]; doncs: [s]; dansa: [s]; asimetria: [s]; doncs tu més: [s].
• Transcriurem [z] en totes aquelles paraules que s'escriuen amb "z" o amb "s" inervocàlica, sense prefix. Exemples: casa: [z]; zoologia: {z]; enzim: [z].
• Transcriurem [ʃ] en totes aquelles paraules que escrivim  amb "x" o amb "ix" i que sonen com calaixera o xauxa, excepte si la "ix" és final i, sense cap pausa, tenen a continuació una paraula que comença per vocal o per consonant sonora. Exemples: xop: [ʃ]; uix: [ʃ]; uix quin mal: [ʃ]
• Transcriurem [ʒ] en totes aquelles paraules que escrivim  amb "j" o amb "g" i que sonen com juliol o ragen, i en aquelles que tenen una "x"  final i, sense cap pausa, tenen a continuació una paraula que comença per vocal o per consonant sonora. Exemples: juny: [ʒ]; Egipte: [ʒ]; fluix i feble: [ʒ]; fluix de cames: [ʒ].
• Transcriurem [tʃ] en totes aquelles paraules que escrivim  amb "tx" o amb "ig" i que sonen com despatx o maig, excepte si la "tx" o la "ig" són finals i, sense cap pausa, tenen a continuació una paraula que comença per vocal o per consonant sonora. Exemples: empatx:[tʃ]; veig: [tʃ]; veig fantasmes: [tʃ].
• 
• Transcriurem [dʒ] en totes aquelles paraules que escrivim  amb "dj" o amb "dg" i que sonen com adjuntem, i en aquelles que tenen una "tx" o "ig" final i, sense cap pausa, tenen a continuació una paraula que comença per vocal o per consonant sonora. Exemples: adjacent: [dʒ]; maig ventós: [dʒ].
• Transcriurem [ts] en totes aquelles paraules que escrivim  amb "ts", menys en aquelles que tenen una "ts"  final i, sense cap pausa, tenen a continuació una paraula que comença per vocal o per consonant sonora. Exemples: ets: [ts]; ets tu: [ts].
  
• Transcriurem [dz] en totes aquelles paraules que escrivim  amb "tz", i en aquelles que tenen una "ts"  final i, sense cap pausa, tenen a continuació una paraula que comença per vocal o per consonant sonora. Exemples: atzar: [dz]; ets idiota: [dz]; ets bonic: [dz].

Recordeu que tenim molts menys sons sords que sonors i que per aprendre'ns els sords tenim les paraules: PeTaCa i FaIXeS a les quals només s'ha d'afegir la [tʃ] i la [ts].