Com corregir els controls i les expressions escrites.

Tot i que el curs passat ja ho fèiem, d'una banda hi ha alguns alumnes nous que desconeixen què fèiem, i, de l'altra, aquest curs hi ha uns petits canvis, per això faig una entrada aquí on explico per primera vegada o de   nou, perquè em vull assegurar que, a tothom que hi estigui interessat, li quedi clar.

• Comencem amb com corregeixo:

Les faltes d'ortografia les trobareu gairebé sempre encerclades, però alguna vegada veureu que us he posat: 

• Un "tic", aquesta marca vol dir que allà hi falta una paraula, que acostuma a ser una preposició, un pronom...
  
• Una doble barra vertical (II), aquesta marca indica que hi ha d'haver un punt i a part o un punt i seguit.
• Una X o una ratlla, que, com és normal, indica que una paraula és innecessària i s'ha de treure.

També trobareu bé fletxes que uneixen unes paraules amb d'altres, una línia en forma d'onada o una paraula o més d'una encerclades, amb el símbol CC a sota o a sobre. Així marco les faltes de coherència i/o de cohesió que vaig trobant.

Si en algun tros del text hi trobeu una A, és que allò que marca no és adequat per alguna raó.

• Continuem amb la manera com heu de corregir vosaltres:

Jo us donaré les expressions escrites o controls i tindreu una setmana per fer la recorrecció. Si el dia que us els dono, algun de vosaltres no és a classe, ha de preocupar-se de, tan aviat com li sigui possible, aconseguir aquest control o expressió escrita, perquè tots teniu dret a la mateixa setmana, no puc anar tornant coses en diferents dies i que cadasccú tingui una setmana que s'acabi un dia diferent... 

Per exemple: divendres passat vaig donar els controls a 2nA, doncs tots els de 2nA tenen temps de dur-me la correcció fins aquest divendres, si algú me la dóna més tard, no recuperarà la nota.

Òbviament si algú està ingressat, es posa malalt durant més d'una setmana o té algun problema similar, es sobreentén que entra dins els casos especials que reben un tracte específic.

Si algú no torna el control, llavors no li'n deixaré cap altre, perquè jo tinc l'obligació de guardar-los fins a finals d'octubre del curs que ve. Ara, per exemple, ja puc llençar els del curs passat.

Pel que fa a les expressios escrites, si no me les torneu, interpretaré que no les voleu corregir, i que ja us està bé la nota que n'heu tret.

I ara sí, com heu de corregir:

• Numereu les faltes que heu fet al control o a les expressions escrites. Les cinc primeres les he numerades jo perquè no les he fet servir per descomptar, vosaltres continueu des de la núm. 6 fins al nombre de faltes que hàgiu fet. 
• Corregiu-les totes, les cinc primeres incloses.
• Agafeu un full de reutilització i aneu posant els nombres de cada falta, si veieu que algunes són repetides, podeu posar-les juntes. (Per exemple: 1, 5, 8, 11:)
• Escriviu la paraula o l'expressió tal i com l'heu escrita i al costat tal i com hauria de ser, després poseu si la falta és de correcció (C), de coherència i/o cohesió (CC) o d'adequació (A) i per què. (Per exemple:  es: és C, és una falta d'ortografia, aquesta forma del verb ser porta accent diacrític i jo no l'he posat)
• Heu de donar l'original i la correcció, i jo recorregiré.
• Podeu arribar a recuperar tot el que havíeu perdut per faltes, però només ho fareu si la correcció no en conté cap ni una. Mai se us pot baixar la nota i, com a màxim, us podeu quedar igual. 
• En el cas dels controls: La pregunta d'expressió escrita també la podeu corregir, arreglar tot allò que heu fet malament i reescriure-la bé a fi d'apujar la nota del control.
• Una setmana després jo us diré quina nota us ha quedat, en el cas de les expressions escrites, us les tornaré amb la recorreció feta, en el cas dels controls, us tornaré la llista de faltes perquè veieu què heu fet bé i què malament.

Si llavors creieu que la recorrecció no és correcta, haureu de quedar amb mi alguna hora de pati i ho aclarirem.

Recull de preguntes dels exàmens de Selectivitat de Llengua Catalana que poden servir-vos per estudiar. (5)

OPCIÓ A 

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. 

El Dr. Valcàrcel entrà sense treure’s el barret i va fer un gest amb la mà per saludar-los. Era baix, i encara ho semblava més perquè coixejava i llençava el cos endavant. De la cara prima i pàŀlida on la barba afaitada amb molt de compte pintava una ombra blava, n’eren visibles sobretot els ulls. 
A penes els alçava en passar per entre els alumnes, i les celles van tremolar lleugerament. Van seguir-lo amb una estranya docilitat, però a contracor també; com si els costés, a tots plegats, tancar-se a l’aula amb l’honorable bruixot que ompliria la pissarra amb els signes cabalístics de la ciència. L’aula era freda i feia una olor de resclosit molt dolça. Es va fer un silenci immediat; la veu rasposa del Dr. Valcàrcel s’imposava: 
—…Així doncs, si tenim en compte una funció V d’una variable desenrotllada seguint les potències de la dita variable… 
Té un front bonic —pensava la Maria. Per què deu portar el cabell tan clenxinat? Deu ser un home polit, meticulós, d’una pulcritud obsessiva. Aquests apunts no em serviran de res. 
El cel de març era a l’altre cantó dels vidres d’una tal bellesa que produïa una suau angúnia. La llum es vessava sobre els caps inclinats, sobre els papers que omplien tots, de pressa, de lletres i signes. 
—Sí, vostè… 
La Maria respirà tranquiŀlitzada. En Pere Girbalt s’havia aixecat i contestava, sens dubte adequadament, a la pregunta. Alguna cosa no prevista devia haver passat, perquè tothom reia. La rialla era encomanadissa, una explosió de repòs dins la tensió de l’aula. Va riure també. 
La veu del Dr. Valcàrcel vibrava d’indignació: 
—Vostè, sí… ¿El seu nom, per favor, senyoreta? 
No hi havia pregunta del Dr. Valcàrcel que no comencés amb aquest interrogant de fingida amabilitat. S’havia preguntat molt sovint com li era possible oblidar tan profundament set noms d’alumnes repetits al llarg de tot un curs. La pregunta, però (no hi havia altre remei), havia de ser contestada. I aquest cop, tampoc no podia dubtar-ne: li anava dirigida. 
—¿El seu nom, per favor, senyoreta? 
—Maria Carcereny. 
—Senyoreta Carcereny, ¿em vol dir per què riu? La mirada volia ser desafiant sense acabar-ho d’aconseguir. Se sentia una mica absurda amb el seu posat heroic. 
—Simplement perquè tothom ha rigut. 
—L’originalitat no és el seu fort. ¿No li sembla? 
Després —des de la seva actitud agressiva i distant alhora— el Dr. Valcàrcel l’oblidà. Continuava el seu discurs dedicat ara a en Pere Girbalt, que se l’escoltava amb aplicada atenció. Desenvolupava un tema que tots coneixien molt bé, però que fingien escoltar amb interès sempre nou: la seva manca d’autèntica preparació universitària, la inconsciència de la generació a la qual pertanyien, l’absoluta buidor de tot allò que feien, el seu constant refiar-se de la benevolència del catedràtic. 

M. Aurèlia Capmany. La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1984, p. 11-13

1. Comprensió lectora [4 punts en total] 

1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]  

a) Maria Carcereny era una alumna del Dr. Valcàrcel. 

b) Només hi havia set alumnes al curs. 

c) El Dr. Valcàrcel s’encomanava també del riure dels alumnes. 

d) No era la primera vegada que els renyava, els alumnes ja havien sentit abans aquell sermó. 

e) El professor recordava molt bé el nom de tots els alumnes. 

1.2. Proposeu un sinònim o una expressió sinònima per a cadascun dels mots següents, marcats en negreta en el text, que funcioni en el mateix context. [0,5 punts] 

a) Resclosit, resclosida: 

b) Clenxinat, clenxinada: 

c) Vessar-se: 

d) Fingit, fingida: 

e) Buidor: 

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] 

a) «S’havia preguntat molt sovint com li era possible oblidar tan profundament set noms»: 

b) «el Dr. Valcàrcel l’oblidà»: 

1.4. Expliqueu, en tres línies com a màxim, què pot voler dir el narrador en el fragment següent del text, referit a l’actitud de la Maria: «La mirada volia ser desafiant sense acabar-ho d’aconseguir». [0,5 punts] 

1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs. 

1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per quina causa Don Toni i Dona Maria Antònia s’havien separat durant un cert temps, a l’obra Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga. [1 punt]

1.5.3. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga, són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] 
a) El personatge de Don Toni mostra una ironia molt fina. 
b) A Don Toni no l’atrauen les novetats tecnològiques del moment, com els automòbils. 
c) La biblioteca de Bearn es va cremar. 
d) Al final de la seva vida Dona Maria Antònia perd el seny. 
e) Don Felip, l’avantpassat de Don Toni, era fabricant de nines. 

2. Expressió escrita [3 punts en total] 
2.1. Reescriviu el fragment següent del text de l’estil directe a l’estil indirecte a partir del començament que us proposem a continuació, canviant els temps verbals i la forma dels clítics, si escau. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. [1 punt] 
«—¿El seu nom, per favor, senyoreta? —Maria Carcereny. —Senyoreta Carcereny, ¿em vol dir per què riu? —Simplement perquè tothom ha rigut. —L’originalitat no és el seu fort. ¿No li sembla?» El Dr. Valcàrcel li va demanar…

2.2. En el text es reflecteix una situació de conflicte entre un professor i els seus alumnes, provocat per un atac de rialles. Escriviu un text ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, sobre algun cas semblant que conegueu o que hàgiu viscut personalment a l’aula o en algun altre context. [2 punts]

OPCIÓ B 

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. 

Els escriptors tenen una responsabilitat especial com a preservadors i transmissors de la memòria. En el cas de les comunitats baquetejades per la història aquesta responsabilitat és encara més aguda. N’és un bon exemple l’escriptora Irène Némirovsky, autora de Suite française, la qual ha narrat una versió alternativa d’un episodi complex de la història francesa recent que ben pocs han explicat amb claredat: el coŀlaboracionisme generalitzat amb els ocupants alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Els historiadors han reconstruït la història i la memòria, i l’art —la literatura i el cinema— ha exceŀlit en la tasca de conservar i de recrear moments crucials de la memòria coŀlectiva. 
En el context ibèric, l’ús de la memòria ha tingut una politització ben específica. A diferència de països com Sud-àfrica o l’Argentina, després d’un període de dictadura, aquí no es va resoldre el problema i es preferí una política d’amnèsia i oblit. Som en un àmbit completament diferent, en què conceptes com els de reconciliació, memòria i oblit no són el més habitual. La recuperació de la memòria s’ha produït en part com a reacció contra les distorsions que havia introduït la historiografia franquista i contra l’amnèsia, que es va considerar la norma social acceptable en l’època de la transició democràtica a la fi de la dictadura. Estudis recents han destacat les dificultats de recuperar el passat a causa dels problemes de representació, la dificultat de trobar la «veritat» i la inevitable naturalesa política (i subjectiva) de les reconstruccions. 
En aquest article vull identificar com és recuperada la memòria històrica a la literatura de ficció, i en particular de quina manera es juga amb el problema del temps. Allò que vull mostrar és que el llenguatge literari, amb la seva habilitat de penetrar i crear situacions de contaminació, és el més adequat per presentar de manera menys ideològica i emocional la memòria històrica com una manera de reconstruir, completar o corregir allò que n’han dit les històries oficials. La meva tesi és que la literatura és capaç de recuperar o recrear el que ha estat explicat en les històries oficials i així aconsegueix donar veu a memòries, personatges i realitats que han estat suprimides. El discurs històric es fonamenta exclusivament en la veritat demostrable, mentre que el discurs de la ficció s’interessa per la realitat d’un episodi i ho fa des del territori del que és possible o imaginable. Com ha recordat Herzberger, la ficció s’atansa a la història mitjançant el difuminat o scumbling, que és un dels trets característics de la narrativa que s’ocupa de recuperar la memòria històrica. 

Adaptació feta a partir del text d’Enric Bou. «Temps i memòria: Camí de sirga i Les veus del Pamano». Digithum, núm. 15 (2013), p. 27 

1. Comprensió lectora [4 punts en total] 

1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]  

a) La memòria històrica només és tasca dels historiadors. 

b) La literatura i el cinema complementen la tasca dels historiadors en la recuperació de la memòria històrica. 

c) La recuperació de la memòria històrica a Espanya no s’ha resolt bé. 

d) A l’Argentina es preferí una política d’amnèsia i oblit. 

e) El discurs de la ficció es basa en la veritat demostrable.

1.2. Proposeu un sinònim o una expressió sinònima per a cadascun dels mots següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] 

a) Preservador, preservadora: 

b) Transmissor, transmissora: 

c) Exceŀlir: 

d) Corregir: 

e) Atansar-se: 

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] 

a) «La recuperació de la memòria s’ha produït en part com a reacció contra les distorsions que havia introduït la historiografia franquista i contra l’amnèsia, que es va considerar la norma social acceptable en l’època de la transició democràtica a la fi de la dictadura»: 

b) «El discurs històric es fonamenta exclusivament en la veritat demostrable, mentre que el discurs de la ficció s’interessa per la realitat d’un episodi i ho fa des del territori del que és possible o imaginable»: 

1.4. Expliqueu a partir del text, en tres línies com a màxim, la diferència bàsica entre el discurs històric i el discurs de la ficció. [0,5 punts] 

1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

1.5.3. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga, són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] 

a) El mite de Bearn es construeix a partir de pols oposats en les creences, la política, el sexe, la veritat i la mentida. 

b) En l’epíleg els francmaçons volen comprar la possessió. 

c) L’hereu de Bearn és Joan Mayol. 

d) Els personatges femenins són tots iguals, representen el mateix. 

e) Don Toni estavella un cotxe dins de casa.

2. Expressió escrita [3 punts en total] 

2.1. Reescriviu el fragment següent del text, passant els quatre verbs subratllats al temps de passat simple i canviant els quatre adjectius marcats en negreta per uns altres de significat equivalent. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. [1 punt] 

«N’és un bon exemple l’escriptora Irène Némirovsky, autora de Suite française, la qual ha narrat una versió alternativa d’un episodi complex de la història francesa recent que ben pocs han explicat amb claredat: el coŀlaboracionisme generalitzat amb els ocupants alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Els historiadors han reconstruït la història i la memòria, i l’art —la literatura i el cinema— ha exceŀlit en la tasca de conservar i de recrear moments crucials de la memòria coŀlectiva.»

2.2. En el text es relaciona la recuperació de la memòria històrica amb la història i amb la literatura. Escriviu un text ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, a partir del que coneixeu o del que opineu sobre el paper d’altres actors o participants dels processos de recuperació de la memòria històrica, com les víctimes, els parents, les associacions, els antropòlegs, els jutges o les administracions. [2 punts]

PART COMUNA 

3. Reflexió lingüística [3 punts en total] 

3.1. Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] 

3.1.1. El Dr. Valcàrcel entrà sense treure’s el barret. ☐ complement del nom ☐ complement predicatiu ☐ complement de règim (o preposicional) ☐ complement circumstancial (o adjunt) 

3.1.2. A penes els alçava en passar per entre els alumnes. ☐ subjecte ☐ complement predicatiu ☐ complement o objecte directe ☐ complement o objecte indirecte 

3.1.3. Com si els costés tancar-se a l’aula amb l’honorable bruixot que ompliria la pissarra amb els signes cabalístics de la ciència. ☐ construcció o clàusula d’infinitiu de complement o objecte directe ☐ oració subordinada adverbial ☐ construcció o clàusula d’infinitiu de subjecte ☐ oració subordinada adjectiva 

3.1.4. La Maria respirà tranquiŀlitzada. ☐ complement del nom ☐ atribut ☐ complement predicatiu ☐ complement de l’adjectiu 

3.1.5. La pregunta, però, havia de ser contestada. I aquest cop, tampoc no podia dubtar-ne: li anava dirigida. ☐ complement o objecte indirecte ☐ complement de règim (o preposicional) ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement o objecte directe 

3.1.6. L’art ha exceŀlit en la tasca de conservar i de recrear moments crucials de la memòria coŀlectiva. ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ construcció o clàusula d’infinitiu de complement o objecte directe ☐ complement de règim (o preposicional) ☐ construcció o clàusula d’infinitiu de complement de règim (o preposicional) 

3.1.7. Som en un àmbit completament diferent, en què conceptes com els de reconciliació, memòria i oblit no són el més habitual. ☐ conjunció ☐ preposició ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement del nom 

3.1.8. La inevitable naturalesa política de les reconstruccions. ☐ modificador de naturalesa ☐ modificador de naturalesa política ☐ modificador de naturalesa política de les reconstruccions ☐ modificador de les reconstruccions

3.1.9. La meva tesi és que la literatura és capaç de recuperar o recrear el que ha estat explicat en les històries oficials. ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement de règim (o preposicional) ☐ complement de l’adjectiu ☐ complement del nom 

3.1.10. El discurs històric es fonamenta exclusivament en la veritat. ☐ sense funció ☐ complement de règim (o preposicional) ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement de l’adverbi 

3.2. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts] 

a) No parla (res / gens) _____________ d’anglès, li costarà trobar feina. 

b) No ha fet (prou / prous) _____________ amics durant el viatge. 

c) A la ciutat es (vénen / van) _____________ fent força obres. 

d) (M’he / He) _____________ caigut de l’escala. 

e) No he trobat (cap / ningun) _____________ moble que m’agradés, en aquesta botiga. 

3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts] 

a) Els bombers van ordenar que s’_____________ (evacuar) l’edifici. 

b) Separarem els rovells de les clares, que _____________ (batre) a punt de neu. 

c) Ahir es _____________ (cloure, en passat simple) la reunió abans d’hora. 

d) El guisat és al foc, s’està _____________ (coure). 

e) Si la Joana es presentés per a delegada de curs, segur que nosaltres la _____________ (triar). 

3.4. Subratlleu en el text següent les cinc grafies que corresponen al so palatal fricatiu sonor [ʒ] o, en algunes varietats dialectals, a l’africat [dʒ]. [0,5 punts] No m’ha agradat gens com ha acabat el projecte. El subjecte de la clenxa és un bon enginyer però té una trajectòria coneguda: tot allò que gestiona acaba amb un xoc de trens. 

3.5. Completeu les oracions següents amb els verbs o adjectius adequats, derivats dels substantius que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts] 

a) El cel es va _____________ (núvol) ràpidament i no va deixar de ploure en tres hores. 

b) Va dedicar tres dies a _____________ (vernís) les portes del pis. 

c) Com que plovia tant, es van _____________ (recer) en una cova. 

d) Aquest estiu han instaŀlat aire _____________ (condició) a casa. 

e) És un desastre irreversible i _____________ (remei).

OPCIÓ A 

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. Havien de passar tres o quatre anys, sense cap notícia, fins que aquella nit la trobés a l’Òpera. París era un bullidor, aleshores. L’Exposició Universal i el comiat del segle s’unien en una sola efemèride desbordant. Pauline va aparèixer, de cop, a la llotja que Amédée i la seva muller compartien amb els seus cosins. Va ser només un moment: el glaç dens on repercutia va ferir la mirada càlida i oberta de la nouvinguda. Amédée, travat i engavanyat per l’intent d’impossibles pactes ocults, no va gosar ni estendre la mà. Pauline ja no semblava un infant, i aquesta constatació va fer encara més greu el seu atuïment. Amédée la va recordar uns dies així, amb aquell vestit de nit color glicina cenyit a la cintura, les espatlles nues, el coll blanquíssim, en l’esclat dels seus vint anys. Després va esborrar una visió que no feia sinó accentuar i precisar la recança que algun cop l’havia assaltat i que l’aclaparava, encara, quan ja la sentència havia estat pronunciada inapeŀlablement, amb nous elements de judici: Pauline ja no era un infant i vivia a París. Si bé la fredor de la trobada havia impedit que, a hores d’ara, sabés la seva adreça, una situació d’atzar com aquella podia tornar a produir-se. 
No sabia si pesava més en ell la temença o el desig. Durant uns mesos Amédée va estar a l’aguait. Després tot va reprendre altre cop els contorns previs i Pauline va retornar, com un pòsit que per un moment s’havia remogut, al fons de tot de la memòria. 
Devia ser un any o dos més tard que Amédée es va trobar fullejant un llibre de poemes: "Estudis i preludis", signat per un autor sens dubte inèdit fins aleshores, R. Vivien. Sovint s’arribava, tot passejant, fins al passatge Choiseul, i furetejava per entre les novetats poètiques, atent al llambreig ocasional d’alguna veu jove que pogués alimentar la seva confiança en el futur de la poesia. Aquell era un llibre en vers i estrofisme regular, cosa d’agrair en aquells dies, quan el vers lliure, al parer d’Amédée, feia tants estralls entre el jovent. Aquest fet, afegit a una primera impressió del tot favorable, el van decidir a comprar-lo.
Van passar uns dies abans no va tenir el temps que requeria una lectura atenta. Hi havia alguna cosa en ell que semblava retardar el moment. Però un matí, en llevar-se, li va agafar de cop una pressa intemperant. En els poemes hi havia com un llunyà ressò imprecís que volia xuclar-lo i Amédée es resistia a seguir aquella suggestió que no sabia on el podia menar. I es va aferrar amb força a la lògica, al càlcul de probabilitats per no cedir a aquella mena de cant de sirena. De cop, però, va arribar l’evidència, amb aquell sonet que començava: 
"Sents l’eixam de les músiques com passa, allà d’enllà?" 

Maria-Mercè Marçal. La passió segons Renée Vivien. Barcelona: Columna, 2008 

1. Comprensió lectora [4 punts en total] 

1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]  

a) Feia vint anys que Amédée no trobava Pauline. 

b) La llotja de l’Òpera era dels cosins de Pauline. 

c) Amédée tenia por que, per atzar, tornés a trobar Pauline per París. 

d) Al passatge Choiseul, Amédée hi comprava llibres. 

e) El vers lliure estava de moda entre el jovent.

1.2. Proposeu un sinònim o una expressió sinònima per a cadascun dels mots següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] 

a) Efemèride: 

b) Atuïment: 

c) Recança: 

d) Temença: 

e) Estralls: 

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] 

a) «No sabia si pesava més en ell la temença o el desig»: 

b) «Aquest fet, afegit a una primera impressió del tot favorable, el van decidir a comprar-lo»: 

1.4. Expliqueu, en tres línies com a màxim, quines sensacions va tenir Amédée en llegir el llibre de R. Vivien. [0,5 punts] 

1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs. 

1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina és la varietat lingüística que es reflecteix a l’obra Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga. [1 punt]

1.5.3. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga, són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]  

a) Bearn o la sala de les nines és la història d’un llinatge caducat, d’una societat que canvia. 

b) Don Toni rebutja la modernitat. 

c) Joan Mayol és el nebot i l’hereu de Don Toni i Dona Maria Antònia. 

d) A la sala de les nines hi ha també l’arxiu de Don Felip. 

e) Don Felip, l’avantpassat de Don Toni, era fabricant de nines. 

2. Expressió escrita [3 punts en total] 

2.1. Reescriviu el fragment següent del text a partir del començament que us proposem a continuació. Canvieu el que calgui, però tingueu en compte que la redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. [1 punt] 

«Havien de passar tres o quatre anys, sense cap notícia, fins que aquella nit la trobés a l’Òpera. París era un bullidor, aleshores. L’Exposició Universal i el comiat del segle s’unien en una sola efemèride desbordant.» L’Exposició Universal i el comiat del segle…

2.2. En el text hi ha un retrobament entre Amédée i Pauline, després de no haver-se vist durant anys. La situació és violenta per a Amédée, a qui se li remouen els records i té sentiments contradictoris. Escriviu un text ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, sobre aquesta barreja de sentiments que ens causen algunes situacions: volem ser en un lloc i no ser-hi alhora, volem trobar-nos amb una persona i quan la veiem no sabem què dir-li, ens agradaria fer una cosa i ens fa mandra fer-la, etcètera. [2 punts]

OPCIÓ B 

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. 

La màquina de vapor i les noves dinàmiques del transport van ser descobriments que van definir el món en què vivim avui. En el seu moment la Revolució Industrial va ser viscuda com un dels canvis de civilització més determinants de la història de la humanitat. Amb tot, sense saber-ho, s’estava desencadenant alhora el fenomen de pertorbació massiva i potencialment més greu que ha amenaçat el funcionament del nostre planeta. 
Van ser els primers moviments ecologistes els que van impulsar la celebració de la Primera Cimera de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient, l’any 1972. Les primeres alertes mediambientals, però, es començaven a disparar i l’any 1988 es va considerar necessari crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic. Aquest grup d’experts va ser el que va redactar la Convenció de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, presentada a la Cimera de la Terra de Rio del 1992. 
Però el tractat internacional no s’ha sabut o volgut desenvolupar ni aplicar mai bé. A més, el creixement econòmic desaforat i amb tendència a la globalització de la segona meitat dels anys noranta estava basat en l’ús de més i més combustibles fòssils (carbó, petroli i gas). Això va fer que quan el Protocol de Kyoto va entrar finalment en vigor el 2005, els objectius que es proposava ja estiguessin del tot obsolets i que l’impacte d’aplicar-lo fos nul. 
Ningú no va preveure que a l’inici dels 2000 es viuria una expansió mundial que va donar lloc al fenomen dels països emergents o a l’esbojarrada festa financera que acabaria esclatant en la crisi de les "subprime" a Europa i als EUA el 2007. Aquí és on, en qüestions climàtiques, pot dir-se que la humanitat va perdre el tren. 
I és que, al tombant del segle xxi, tots els experts mundials eren conscients que un dels cicles naturals del funcionament bàsic i essencial del planeta estava quedant afectat de forma molt greu i irreversible. L’efecte d’hivernacle, que és el mecanisme natural que fa que la temperatura terrestre es mantingui en els nivells que fan possibles moltes de les formes de la vida biològica actual, havia quedat trastocat definitivament i, tot i saber-se’n la gravetat, els governants del món han estat incapaços de gestar un escenari de lluita real contra l’escalfament global primer, i contra el canvi climàtic després. 
El sotmetiment de la política internacional a la realitat econòmica dominant, que com sabem es nodreix de dinàmiques de consum i, per tant, de producció cada cop més grans i més globalitzades, explica aquest nou fracàs. També l’altra gran arrel del problema és que el 85 % del sistema de provisió energètic mundial segueix sent el relacionat amb els combustibles fòssils. De fet, les energies renovables no podran substituir completament les energies d’origen fòssil fins ben bé d’aquí a trenta anys. 

Adaptació feta a partir del text de Josep Xercavins. «Canvi climàtic: el tren que perdem des de fa vint anys». Sàpiens, núm. 164 (2016), p. 10-11 

1. Comprensió lectora [4 punts en total] 

1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] 

a) La Revolució Industrial és vista com una de les causes inicials del canvi climàtic. 

b) Els ecologistes van organitzar la Cimera de les Nacions Unides. 

c) El Protocol de Kyoto va entrar en vigor massa tard. 

d) Els governs són molt eficients en la lluita contra el canvi climàtic. 

e) El sistema econòmic dominant explica el fracàs de la lluita contra el canvi climàtic.

1.2. Proposeu un sinònim o una expressió sinònima per a cadascun dels mots següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] 

a) Pertorbació: 

b) Desaforat, desaforada: 

c) Obsolet, obsoleta: 

d) Gestar: 

e) Nodrir-se: 

1.3. Escriviu el referent dels pronoms o dels sintagmes següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] 

a) «Aquest grup d’experts va ser el que va redactar la Convenció de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic»: 

b) «tot i saber-se’n la gravetat»: 

1.4. Expliqueu a partir del text, en tres línies com a màxim, la relació que hi ha entre el sistema econòmic i el canvi climàtic. [0,5 punts] 

1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

1.5.3. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga, són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] 

a) Don Toni va assistir a l’estrena de Faust a París. 

b) Tota la noveŀla de Bearn està ambientada al segle xx. 

c) El senyor vestia un hàbit franciscà per estar per casa. 

d) En el text de Bearn hi ha citacions i expressions en castellà, francès i italià. 

e) Dona Maria Antònia va fugir a Itàlia amb Joan Mayol. 

2. Expressió escrita [3 punts en total] 

2.1. Reescriviu el fragment següent del text, els verbs principals del qual estan en temps passat, i transformeu-lo en un text predictiu, en què la veu narrativa se situï al segle xx i amb els verbs principals en temps futur. La redacció resultant ha de contenir, com a mínim, tota la informació inclosa en el fragment. Afegiu-hi, a més, un parell d’adverbis o de locucions adverbials que indiquin una opinió favorable o desfavorable, com ara per sort. [1 punt] 

 «I és que, al tombant del segle xxi, tots els experts mundials eren conscients que un dels cicles naturals del funcionament bàsic i essencial del planeta estava quedant afectat de forma molt greu i irreversible. L’efecte d’hivernacle, que és el mecanisme natural que fa que la temperatura terrestre es mantingui en els nivells que fan possibles moltes de les formes de la vida biològica actual, havia quedat trastocat definitivament i, tot i saber-se’n la gravetat, els governants del món han estat incapaços de gestar un escenari de lluita real contra l’escalfament global primer, i contra el canvi climàtic després.»

2.2. Escriviu un text ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, sobre les accions que podem dur a terme, individualment o coŀlectivament, per a lluitar contra el canvi climàtic. [2 punts]

PART COMUNA 

3. Reflexió lingüística [3 punts en total] 

3.1. Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] 

3.1.1. Pauline va aparèixer, de cop, a la llotja que Amédée i la seva muller compartien amb els seus cosins. ☐ oració subordinada adjectiva o de relatiu, especificativa ☐ oració subordinada substantiva ☐ oració subordinada adjectiva o de relatiu, especificativa ☐ oració subordinada adverbial 

3.1.2. Amédée, travat i engavanyat per l’intent d’impossibles pactes ocults, no va gosar ni estendre la mà. ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement o objecte directe ☐ complement de règim (o preposicional) ☐ subjecte 

3.1.3. Després va esborrar una visió que no feia sinó accentuar i precisar la recança que algun cop l’havia assaltat. ☐ complement o objecte directe ☐ complement del nom ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ subjecte 

3.1.4. Però un matí, en llevar-se, li va agafar de cop una pressa intemperant. ☐ construcció o clàusula d’infinitiu de complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement del nom ☐ construcció o clàusula d’infinitiu de complement de règim (o preposicional) ☐ complement predicatiu 

3.1.5. I es va aferrar amb força a la lògica, al càlcul de probabilitats. ☐ complement del nom ☐ complement de règim (o preposicional) ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement o objecte indirecte 

3.1.6. Quan el Protocol de Kyoto va entrar finalment en vigor el 2005, els objectius que es proposava ja estaven del tot obsolets. ☐ pronom de relatiu de complement o objecte directe ☐ conjunció ☐ pronom de relatiu de subjecte ☐ pronom interrogatiu de complement o objecte directe 

3.1.7. Aquí és on, en qüestions climàtiques, pot dir-se que la humanitat va perdre el tren. ☐ oració subordinada substantiva de subjecte ☐ oració subordinada adjectiva substantivada de subjecte ☐ oració subordinada adjectiva substantivada de complement o objecte directe ☐ oració subordinada substantiva de complement o objecte directe 

3.1.8. L’efecte d’hivernacle, que és el mecanisme natural que fa que la temperatura terrestre es mantingui en els nivells que fan possibles moltes de les formes de la vida biològica actual, havia quedat trastocat definitivament. ☐ oració subordinada adjectiva o de relatiu, especificativa ☐ oració subordinada adverbial ☐ oració coordinada amb el subjecte ☐ oració subordinada adjectiva o de relatiu, explicativa

3.1.9. Els governants del món han estat incapaços de gestar un escenari de lluita real contra l’escalfament global primer, i contra el canvi climàtic després. ☐ complement de l’adjectiu ☐ complement de règim (o preposicional) ☐ complement agent ☐ complement circumstancial (o adjunt) 

3.1.10. La realitat econòmica dominant es nodreix de dinàmiques de consum. ☐ complement o objecte indirecte ☐ complement de règim (o preposicional) ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement del nom 

3.2. Empleneu els buits de les oracions següents amb els pronoms febles, de relatiu o interrogatius adients i en la forma correcta. [0,5 punts] 

a) _____________ saps prou, de matemàtiques, per a passar l’examen? 

b) Han assistit molts manifestants a la concentració, oi? La policia municipal _____________ ha comptat. 

c) El llibre _____________ t’agrada tant, _____________ l’ha escrit? 

d) No _____________ sabies, això del premi? A qui _____________ donaràs, la notícia? 

e) Ja veureu que l’indret _____________ anem és espectacular. 

3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts] 

a) Si _____________ (sortir) d’hora de la feina, tindríeu temps d’anar a comprar. 

b) Quan jo _____________ (sortir) de la feina, no ho puc fer mai. 

c) Caldria que tu (comptar) _____________ quantes capses queden al magatzem. 

d) Què (fer) _____________ vosaltres, si perdéssiu la feina? 

e) La Joana ha estat (coure) _____________ galetes al forn. 

3.4. Identifiqueu els sons que corresponen a les grafies subratllades del text següent i indiqueu quines sonen igual en aquest context. [0,5 punts] 

El faig és una espècie protegida de l’entorn paisatgístic de la Garrotxa, per exemple. Durant els períodes d’estiueig, l’Ajuntament d’Olot, amb un aparell que serveix per a mesurar els gasos, controla la quantitat d’oxigen que es consumeix en la incineració de deixalles. 

3.5. Completeu les oracions següents amb els substantius o els verbs adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts] 
a) Haurem de repetir la _____________ (imprimir) d’aquests fullets. 
b) Sovint, la dona apareix amb _____________ (clar) com a protagonista solitària dels anuncis de productes de neteja. 
c) El programa de la festa major ha perdut _____________ (brillant) aquest any. 
d) La presidenta ha destacat la _____________ (perseverar) del sector editorial durant els anys de crisi. 
e) L’ajuntament ha presentat propostes per a _____________ (favor) el consum de productes de proximitat.

I, com sempre, aquí trobareu l'enllaç de les pautes de correcció.

Recull de preguntes dels exàmens de Selectivitat de Llengua Catalana que poden servir-vos per estudiar. (4)

JUNY
OPCIÓ A

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Quan en Daniel sortí de la cel·la d’arrest —o més ben dit, quan l’en van treure—, encara més feble, tot i que només hi havia passat quatre dies, estava temptat de maleir l’impuls que l’havia fet romandre viu i a l’infern. Sabia que hi havia estat quatre dies, perquè cada vespre feia una menuda incisió, amb l’ungla, per no descomptar-se: no donaven mai cap explicació i no se seguien pas les normes fixades. El seu delicte, i el del company de la llitera del costat, per mala sort, havia estat d’adormir-se i no sortir a l’hora, un d’aquells matins foscos i glacials. El cos li feia mal encara pertotarreu, dels assots rebuts abans de l’internament i de la duresa del catre, massa curt per a ell: ho feien expressament, n’estava convençut. I encara bo que tenia, entre altres presos, una situació de privilegi, si se’n podia dir així: l’esperaven per treballar a la casa del comandant. Si no, el seu càstig, qui sap quant hauria durat?

Es bufà els dits, entumits de fred, oblidat del tot, d’ençà de molts mesos, de les velles pregàries de la matinada, apreses a la infantesa, el saharit. Després del recompte, que li augmentà la fredor, es posà a la feina, tot pensant que aquell migdia, si més no, tornaria a menjar calent, una aigualida sopa de naps. Les cel·les de càstig eren al costat de la plaça, l’Apellplatz, on també els reunien per a presenciar les execucions, al lloc més elevat de l’infern. El Dreiflüsselager—el Camp dels Tres Rius, un dels petits, relativament— s’allargava sota seu, i li semblava immens, tapat de boira com era, tot entelat, amb les seves ominoses construccions de l’ombra; els sostres dels barracots eren ben blancs de neu o de gebre, ni ho sabia. Però Sauckel, el comandant, aquell gegant sàdic i refinat, volia conrear gladiols i camèlies, i ell havia treballat amb altres companys en la feina de fusteria de l’hivernacle. Això els oferia, de vegades, un suplement de menjar. Per sort, pensà, no m’han aplicat cap «agreujant», com una pallissa de record a la sortida; mai no es podia estar segur de res, perquè en aquells camps, una mica marginals, els reglaments no eren seguits d'una manera estricta. Alliçonat, feia quatre dies justos, amb altres pallisses que havia hagut de presenciar, es va ajeure damunt del banc abans que no l’hi forcessin, ell mateix es tirà enlaire la camisa i avall els pantalons. 
Aferrant-se al banc, no cridà altra cosa que el nombre de cadascuna de les vint-i-cinc fuetades i com que, tot i el mal que li feien, no s’havia descomptat, no van recomençar a pegar-li, la qual cosa era una diversió freqüent.

           Maria Àngels Anglada. El violí d’Auschwitz, 1996

1.Comprensió lectora [4 punts en total]

1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les

qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]

a)En el camp de concentració, treballar a casa del comandant era vist com un privilegi.

b) En Daniel va ser castigat perquè pregava a la matinada.

c) Les regles s’hi aplicaven estrictament, no hi havia sorpreses.

d)Quan va sortir de la cel·la, el van fuetejar vint-i-cinc cops.

e)En Daniel comptava les nits i ho marcava a la pa

f) En Daniel comptava les nits i ho marcava a la paret. 

1.2. Proposeu un sinònim o una expressió sinònima per a cadascun dels mots o expressions següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] 

a) Romandre:

b) Menuda incisió: 

c) Glacial: 

d) I encara bo que: 

e) Entumit: 

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] 

«quan l’en van treure»: 

«es va ajeure damunt del banc abans que no l’hi forcessin»: 

1.4. Expliqueu, en tres línies com a màxim, en què consistia la diversió dels guardes que es comenta en el text. [0,5 punts] 

1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs. 

2. Expressió escrita [3 punts en total] 

2.1. Reescriviu el fragment següent del text a partir del començament que us proposem a continuació, canviant els temps verbals i la forma dels clítics, si escau. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. [1 punt] «Quan en Daniel sortí de la ceŀla d’arrest —o més ben dit, quan l’en van treure—, encara més feble, tot i que només hi havia passat quatre dies, estava temptat de maleir l’impuls que l’havia fet romandre viu i a l’infern.» Si en Daniel hagués sortit de la ceŀla d’arrest —o més ben dit, si…

2.2. En el text es fa esment d’una «diversió» absolutament cruel perquè està relacionada amb un acte de tortura; però hi ha també altres situacions menys greus que són considerades divertides per algunes persones i cruels per qui les pateixen. Escriviu un text ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, sobre «diversions cruels» que conegueu. [2 punts]

OPCIÓ B 
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. 

Pot haver-hi vida inteŀligent a la superfície d’una estrella de neutrons? Podem arribar a estrelles que són a diversos anys llum del nostre sistema solar? Existeix el monopol magnètic? És possible enviar un missatge al passat modulant un feix de taquions? Podem desenvolupar una inteŀligència artificial amb la personalitat de Sigmund Freud o d’Albert Einstein? 
Pel que sabem avui, totes aquestes preguntes tenen la mateixa resposta: un no categòric. Però el fet que la ciència ens negui aquestes possibilitats o d’altres de semblants no impedeix que sigui factible especular-hi. Aquesta és una de les funcions principals i un dels atractius més grans de la ciència-ficció, que té l’objecte, entre d’altres, d’especular amb amenitat sobre «la resposta humana als canvis en el nivell de la ciència i de la tecnologia», segons opinava Isaac Asimov, conegut divulgador científic i famós autor de ciència-ficció (Asimov, 1977). 
Diferent de la divulgació científica o popularització de la ciència, ha de resultar evident que la ciència-ficció és, bàsicament, un gènere o, més ben dit, una temàtica que troba els seus millors resultats en vehicles com ara la literatura, el cinema, la televisió, el còmic o les diverses arts narratives. Abans que res, la ciència-ficció literària (l’origen de tota la ciència-ficció) és art, i, com a tal, sembla que pertany a un món diferent del que considerem propi de la ciència. 
Com a temàtica narrativa, però, la ciència-ficció gaudeix de dues característiques pròpies que la fan molt especial i que convé recordar. 
D’una banda, la ciència-ficció és una narrativa que ens presenta especulacions arriscades i, molt sovint, francament intencionades que ens fan meditar sobre el nostre món i la nostra organització social o sobre els efectes i conseqüències de la ciència i la tecnologia en les societats que les fan servir. Es tracta aquí del vessant reflexiu de la ciència-ficció, que sovint ha servit per a caracteritzar la ciència-ficció escrita com una veritable literatura d’idees. Es fa servir per a això l’anomenat condicional contrafàctic, que consisteix a preguntar-se: «Què passaria si…?» sobre hipòtesis que es consideren extraordinàries o encara massa prematures perquè es puguin presentar en el món real i quotidià. 
D’altra banda, però, la ciència-ficció ofereix unes possibilitats de meravella i admiració gairebé inexhauribles. Els nous mons i éssers, les noves cultures i civilitzacions, els nous resultats obtinguts per la ciència i la tecnologia, ens obren els ulls de la ment a un univers desconegut que contemplem amb sorpresa, endinsant-nos en noves perspectives insospitades. Això és el que permet que els especialistes parlin d’un important «sentit de la meravella» com un dels elements més característics i atractius de la ciència-ficció (un element, convé dir-ho, que comparteix amb altres variants de la narrativa que avui també tenen èxit: la noveŀla històrica, els llibres de viatges, etc.). 

Miquel Barceló. «Noveŀles de ciència. La ciència i la tecnologia en la literatura». Mètode, núm. 82 (2014) 

1. Comprensió lectora [4 punts en total] 

1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]  

a) La ciència-ficció és un gènere de divulgació de la ciència. 

b) La finalitat de la ciència-ficció no és especular, sinó descriure realitats científiques. 

c) La literatura és la manifestació artística més antiga de la ciència-ficció. 

d) La ciència-ficció ens fa pensar sobre el món en què vivim. 

e) La capacitat de meravellar de la ciència-ficció també la tenen altres gèneres literaris

1.2. Proposeu un sinònim per a cadascun dels mots o expressions següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] 

a) Categòric: 

b) Amb amenitat: 

c) Vehicle: 

d) Inexhaurible: 

e) Endinsar-se: 

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] 

«Però el fet que la ciència ens negui aquestes possibilitats o d’altres de semblants no impedeix que sigui factible especular-hi»: «ens fan meditar sobre el nostre món i la nostra organització social o sobre els efectes i conseqüències de la ciència i la tecnologia en les societats que les fan servir»: 

1.4. Expliqueu, en tres línies com a màxim, en què consisteix el «sentit de la meravella» d’alguns gèneres narratius, a partir del que es diu en el text. [0,5 punts] 

1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs. 

2. Expressió escrita [3 punts en total] 

2.1. Reescriviu el fragment següent del text posant el verb principal en imperfet i fent les adaptacions que calgui en la resta de verbs. [1 punt] «Es fa servir per a això l’anomenat condicional contrafàctic, que consisteix a preguntar-se: “Què passaria si…?” sobre hipòtesis que es consideren extraordinàries o encara massa prematures perquè es puguin presentar en el món real i quotidià.»

2.2. Escriviu un text ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, sobre l’impacte que us han produït determinats llibres o peŀlícules de ciència-ficció o, si ho preferiu, de literatura fantàstica. [2 punts]

PART COMUNA 

3. Reflexió lingüística [3 punts en total] 

3.1. Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] 

3.1.1. El seu delicte, i el del company de la llitera del costat, per mala sort, havia estat d’adormir-se i no sortir a l’hora. ☐ atribut ☐ complement de règim verbal (o preposicional) ☐ complement directe ☐ complement circumstancial (o adjunt) 

3.1.2. Això els oferia, de vegades, un suplement de menjar. ☐ complement indirecte ☐ determinant ☐ subjecte ☐ complement directe 

3.1.3. Després del recompte, que li augmentà la fredor, es posà a la feina. ☐ oració subordinada adjectiva especificativa, complement del nom ☐ oració subordinada adjectiva explicativa, complement del nom ☐ oració subordinada substantiva, complement del nom ☐ oració subordinada adverbial, complement del nom 

3.1.4. Estava temptat de maleir l’impuls que l’havia fet romandre viu i a l’infern. ☐ subjecte ☐ complement de l’adjectiu ☐ complement del nom ☐ complement de règim verbal (o preposicional) 

3.1.5. Estava temptat de maleir l’impuls que l’havia fet romandre viu i a l’infern. ☐ subjecte de maleir ☐ complement directe de maleir ☐ subjecte del predicat principal estar temptat ☐ complement directe del predicat principal estar temptat 

3.1.6. Ha de resultar evident que la ciència-ficció és un gènere que troba els seus millors resultats en vehicles com ara la literatura o el cinema. ☐ oració subordinada substantiva, subjecte de l’oració principal ☐ oració subordinada substantiva, atribut de l’oració principal ☐ oració subordinada adjectiva, complement de l’adjectiu evident ☐ oració subordinada substantiva, complement directe de resultar 

3.1.7. La ciència-ficció gaudeix de dues característiques pròpies que la fan molt especial i que convé recordar. ☐ complement directe ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement del nom ☐ complement de règim verbal (o preposicional) 

3.1.8. Els nous resultats obtinguts per la ciència i la tecnologia ens obren els ulls de la ment a un univers desconegut que contemplem amb sorpresa. ☐ complement indirecte ☐ complement del nom els ulls ☐ complement directe ☐ complement circumstancial (o adjunt) 

3.1.9. Es tracta aquí del vessant reflexiu de la ciència-ficció. ☐ adverbi que fa la funció de complement circumstancial (o adjunt) ☐ conjunció que connecta una oració subordinada ☐ pronom interrogatiu sense funció específica ☐ pronom demostratiu que fa la funció de complement circumstancial (o adjunt) 

3.1.10. La ciència-ficció és una narrativa que ens presenta especulacions arriscades i, molt sovint, francament intencionades. ☐ adverbi que modifica l’adverbi sovint ☐ substantiu que modifica l’adjectiu intencionades ☐ adverbi que modifica el verb principal ☐ adverbi que modifica l’adjectiu intencionades  ☐ adverbi que modifica l’adjectiu intencionades 

3.2. Empleneu els buits de les oracions següents amb els pronoms febles o de relatiu adients i en la forma correcta. [0,5 punts. Per cada resposta errònia o no contestada es descomptaran 0,1 punts.] 

a) La noveŀla que em vas deixar no _____________ he pogut (o poguda) acabar. 

b) El jugador _____________ et vaig parlar ha fitxat pel Joventut. 

c) _____________ vingui a la festa que porti alguna cosa per menjar. 

d) _____________ no ho facin hauran d’escoltar el sermó d’en Joan. 

e) _____________ pots dur demà (els apunts als companys). 

f) La ciutat _____________ va néixer el pintor _____________ organitza una exposició en honor seu. 

g) Les coses que em dius, no _____________ puc creure. 

3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts. Per cada resposta errònia o no contestada es descomptaran 0,1 punts.] 

a) Caldria que et _____________ (disculpar) per no haver anat a la reunió. 

b) _____________ (resoldre) vosaltres l’exercici de matemàtiques. 

c) De veritat, nosaltres t’ho _____________ (dir) si ho _____________ (saber). d) Hem _____________ (constituir) la societat fa unes hores. 

e) Tot i que _____________ (venir) abans, no hauries pogut evitar el desastre. f) Per molt que cridis, no _____________ (tenir) la raó. 

g) Quan comencen les discussions, la Paula sempre _____________ (esmunyir-se). 

3.4. Distingiu en el text següent el so fricatiu palatal sonor [ʒ] del so africat palatal sonor [dʒ] i marqueu de manera diferent totes les grafies que corresponguin a l’un i a l’altre. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haurà cap descompte.] 

Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despengés, menjaria els setze fetges dels setze jutges que l’han jutjat. 

3.5. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts. Per cada resposta errònia o no contestada es descomptaran 0,1 punts.] 

a) No tinc (res / gens) ____________ de gana, crec que estic malalt. 

b) Vaig decidir no anar al concert perquè pensava que hi hauria (molta / gaire) ____________ gent i resulta que al final no n’hi va haver (molta / gaire) ____________. 

c) Arribes sempre (tant / tan) ____________ tard! Qualsevol diria que treballes (tant / tan) ____________. 

d) Aquests dies el meu padrí (és / està) ____________ malalt de grip, a banda que (és / està) ____________ malalt crònic del cor. 

e) M’enfadaré molt (sinó / si no) ____________ véns al sopar. No entendré que no pots venir, (sinó / si no) ____________ que no vols venir. 

f) Coincidim (en / a) ____________ la diagnosi, però no coincidim (en / a) ___________ recomanar-ne una solució. 

g) No has conegut (cap / ninguna) ____________ persona interessant durant l’intercanvi?

OPCIÓ A 

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

 —Sóc un fracassat, senyor Jeroni! 
—No exageris, home! —li dic jo amb el propòsit d’animar-lo—. Si encara ets una criatura, tens tota la vida per davant! Qualsevol dia et soltarem i amb la teva traça… 
—Traça, traça! —exclama ell aleshores amb amargura—. Per a les coses honrades, la que vostè vulgui i més; aquesta és la meva tragèdia! Perquè jo tinc vocació de delinqüent, senyor Jeroni, de criminal sense entranyes. De menut, la meva iŀlusió ja era arribar a convertir-me en una mala peça de fama internacional; no es pensi que em conformava a quedar-me en un pispa qualsevol o un espanyaportes d’estar per casa! Tanmateix, res no em va de cara. ¿Què puc fer contra un destí que em té mania i em fa la guitza? ¿Preparo unes sopes escaldades? Tothom es llepa els dits! ¿Pinto les parets del menjador? Ni aquell que li deien el Picasso treu un color més encertat! Ara, que no provi de fer una dolenteria perquè ja estic llest, ja he begut oli. ¿Sembro un bancal amb marihuana? Ve un ramat de cabres i es cruspeix la collita! ¿M’estic tres hores per a rebentar el pany d’una sucursal bancària, procurant que no es dispari l’alarma? En entrar-hi, veig que m’he equivocat de porta! Un dia, se m’acut d’afanar un tractor i ¿què passa? Quan guillo sense que ningú se n’adoni, el tractor es cala al mig de la plaça, em trobo voltat de gent que acudeix a oferir-me ajuda, pensant que sóc un pagès foraster —quina vergonya, senyor Jeroni, quina punyalada al meu amor propi d’aspirant a malfactor eminent!— i tot el que se m’acut en lloc de mantenir el cap fred, dissimular i aprofitar-me de la seva coŀlaboració, és posar-me a cridar igual que una tòtila: «No dispareu! Sóc la Plaga de la Ribera! Em rendeixo!». Estic fet un tros de quòniam, senyor Jeroni. La Plaga de la Ribera! Qui em va posar aquest àlies tenia un cop d’ull… 
Ja ho veu, senyor director, així està l’assumpte. El cas és que a nosaltres dos —vull dir a l’Elisenda i a mi— ens agradaria fer alguna cosa pel Valerià, ajudar-lo a obrir-se camí, a fer-se una posició. Si ell es volgués dedicar a una feina honrada, aquí mateix, a la vila, trobaríem algú disposat a ensenyar-li un ofici. Però, és clar, el noi té aquesta vocació per la delinqüència…! I aquí, delinqüents, el que se’n diuen delinqüents, no n’hi ha. De vegades, surt algun afeccionat, fins i tot avançadot, però de professional, no en tenim cap. Ara bé, vostè deu disposar a la presó de gent entesa, mestres de molta finor en matèria de dolenteria, els quals potser estarien disposats a donar al Valerià classes particulars sobre aquests temes. Pagant el que calgui, s’entén; […]. Jesús Moncada. «La Plaga de la Ribera». A: El Cafè de la Granota, 2006 

1. Comprensió lectora [4 punts en total] 

1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]

a) La Plaga de la Ribera és el malnom d’en Valerià. 

b) La Plaga de la Ribera està orgullós de les seves habilitats de lladre. 

c) El senyor Jeroni vol ajudar la Plaga, però la dona no ho vol. 

d) Mentre el senyor Jeroni parla, la Plaga és a la presó. 

e) El senyor Jeroni vol que la Plaga sigui un lladre de profit.

1.2. Proposeu un sinònim o una expressió sinònima per a cadascun dels mots següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] 

a) Propòsit: 

b) Traça: 

c) Espanyaportes: 

d) Cruspir: 

e) Malfactor: 

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] 

«En entrar-hi, veig que m’he equivocat de porta!»: «Quan guillo sense que ningú se n’adoni»: 

1.4. Expliqueu, en tres línies com a màxim, què demana el senyor Jeroni al seu interlocutor per ajudar en Valerià. [0,5 punts]

1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs. 

2. Expressió escrita [3 punts en total] 

2.1. Transformeu el fragment següent del text, que reprodueix la veu de la Plaga de la Ribera en primera persona, en un fragment que reprodueixi la veu d’un narrador omniscient en tercera persona. Podeu canviar tot allò que calgui, però la redacció resultant no pot alterar el sentit original del text. [1 punt] «—Traça, traça! —exclama ell aleshores amb amargura—. Per a les coses honrades, la que vostè vulgui i més; aquesta és la meva tragèdia! Perquè jo tinc vocació de delinqüent, senyor Jeroni, de criminal sense entranyes. De menut, la meva iŀlusió ja era arribar a convertir-me en una mala peça de fama internacional; no es pensi que em conformava a quedar-me en un pispa qualsevol o un espanyaportes d’estar per casa! Tanmateix, res no em va de cara.»

2.2. De vegades, com en el cas del protagonista del conte de Jesús Moncada, el talent no s’adiu amb la vocació o amb el desig. Escriviu un text ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu en primera persona aquesta paradoxa: una vocació per a la qual creieu que no disposeu de prou talent i, complementàriament, una habilitat que teniu però que no voleu convertir en professió. [2 punts]

OPCIÓ B 

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. 

1. Les darreres transformacions en el món de l’ensenyament, els vastos processos culturals de canvi i les convulsions en la situació econòmica i política, amb el predomini de la lògica del mercat capitalista, són factors que incideixen en el conreu de les que, en els països occidentals, es coneixen com a «humanitats». Les humanitats han configurat la cultura occidental des dels seus inicis (Atenes, Roma, Jerusalem) mitjançant un lligam amb les ciències i la tècnica, el qual es manifesta sobretot en el Renaixement i es perllonga fins a la modernitat. Aquesta es fonamenta en l’esperit crític i dialogal, la democràcia, la tolerància, el respecte a la ciència, el pluralisme de creences i el coneixement filosòfic. Allunyar-se de les humanitats empobreix i aïlla. Occident ha forjat una visió del món en la qual l’autonomia i la dignitat de la persona i la seva constitució espiritual són a la base d’un sentiment comú. 

2. La intensa preocupació, plenament justificada, dels governs i de la societat civil pel foment de la ciència, la tecnologia i les noves formes de transmissió del coneixement i de la informació, ha anat acompanyada d’una minva en l’atenció envers les humanitats. Igualment, altres factors, com la pèrdua dels grans relats històrics i dels referents coŀlectius, han contribuït a afeblir el conreu de les humanitats. Les dificultats amb què es troben les humanitats s’inscriuen en una crisi més general del saber, també del saber científic, sovint valorat tan sols per les seves aplicacions pràctiques i sense que se’l relacioni amb la pregunta pel sentit. 

3. La minva de la cultura humanística comporta l’empobriment del pensament, la precarietat del discurs ètic i la pèrdua de la cohesió de la nostra civilització. En aquest sentit, és urgent sortir de l’analfabetisme funcional i simbòlic, que deixa grans buits en el sistema de referències personals i coŀlectives i permet submissions i manipulacions. Cal una recuperació del símbol, començant pel llenguatge mateix, en els seus horitzons filosòfic i religiós, com un dels senyals distintius d’una cultura humanística completa. La cultura humanística és una inversió necessària. 

Institut d’Estudis Catalans. Manifest «Unes humanitats amb futur» (gener 2013) 

1. Comprensió lectora [4 punts en total] 

1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]  

a) La Roma clàssica es considera un dels orígens de la cultura occidental. 

b) Darrerament, l’interès per les humanitats ha augmentat. 

c) Les humanitats aïllen. 

d) Els autors del manifest opinen que actualment hi ha una crisi general del saber. 

e) L’analfabetisme funcional afavoreix que la gent sigui manipulada.

1.2. Expliqueu el significat de cadascun dels mots següents, marcats en negreta en el text, o proposeu-ne un sinònim. [0,5 punts] 

a) Vast: 

b) Perllongar: 

c) Forjar: 

d) Conreu: 

e) Minva: 

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] 

«Aquesta es fonamenta en l’esperit crític i dialogal»: 

«sense que se’l relacioni amb la pregunta pel sentit»: 

1.4. Expliqueu, en tres línies com a màxim, la reivindicació bàsica del manifest. [0,5 punts] 

1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs. 

2. Expressió escrita [3 punts en total] 

2.1. Reescriviu el fragment següent del text, a partir del començament que us proposem a continuació, canviant els noms i els adjectius subratllats per les formes flexionades dels verbs corresponents (minvar, empobrir, perdre, urgir, sotmetre i manipular). Podeu canviar tot allò que calgui, però la redacció resultant no pot alterar el sentit original del text. [1 punt] 

«La minva de la cultura humanística comporta l’empobriment del pensament, la precarietat del discurs ètic i la pèrdua de la cohesió de la nostra civilització. En aquest sentit, és urgent sortir de l’analfabetisme funcional i simbòlic, que deixa grans buits en el sistema de referències personals i coŀlectives i permet submissions i manipulacions.» 

El fet que la cultura humanística…

2.2. Escriviu un text ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu quin art o quines activitats artístiques us fan gaudir, com a espectador/a o bé com a creador/a, i quan i com va sorgir el vostre interès per aquestes activitats. [2 punts]

PART COMUNA 

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]
3.1. Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] 

3.1.1. De menut, la meva iŀlusió ja era arribar a convertir-me en una mala peça de fama internacional. ☐ subjecte ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement de règim verbal (o complement preposicional) ☐ complement del nom 

3.1.2. Un dia, se m’acut d’afanar un tractor i ¿què passa? ☐ pronom interrogatiu, complement directe ☐ pronom interrogatiu, subjecte ☐ pronom relatiu, subjecte ☐ pronom relatiu, complement directe 

3.1.3. El noi té aquesta vocació per la delinqüència. ☐ complement agent ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement del nom ☐ complement indirecte 

3.1.4. Occident ha forjat una visió del món en la qual l’autonomia i la dignitat de la persona i la seva constitució espiritual són a la base d’un sentiment comú. ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement directe ☐ complement de règim verbal (o complement preposicional) ☐ complement del nom 

3.1.5. Cal una recuperació del símbol, començant pel llenguatge mateix. ☐ subjecte ☐ complement directe ☐ atribut ☐ complement de règim verbal (o complement preposicional) 

3.1.6. Les humanitats han configurat la cultura occidental mitjançant un lligam amb les ciències i la tècnica, el qual es manifesta sobretot en el Renaixement i es perllonga fins a la modernitat. ☐ oració subordinada de relatiu o adjectiva explicativa ☐ oració subordinada de relatiu o adjectiva especificativa ☐ oració subordinada de relatiu o adjectiva substantivada ☐ oració subordinada de relatiu adverbial 

3.1.7. La intensa preocupació pel foment de la ciència i la tecnologia ha anat acompanyada d’una minva en l’atenció envers les humanitats. ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement del nom ☐ complement indirecte ☐ complement de règim verbal (o complement preposicional) 

3.1.8. Les dificultats amb què es troben les humanitats s’inscriuen en una crisi més general del saber. ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement de règim verbal (o complement preposicional) ☐ complement del nom ☐ complement agent

3.1.9. La Plaga de la Ribera! Qui em va posar aquest àlies tenia un cop d’ull… ☐ pronom interrogatiu ☐ pronom exclamatiu ☐ pronom relatiu ☐ pronom demostratiu 

3.1.10. Pagant el que calgui, s’entén. ☐ oració subordinada de relatiu substantivada, complement directe ☐ oració subordinada substantiva, complement directe ☐ oració subordinada de relatiu substantivada, subjecte ☐ oració subordinada substantiva, subjecte 

3.2. Empleneu els buits de les oracions de la conversa següent amb els pronoms adients i en la forma correcta. [0,5 punts. Per cada resposta errònia o no contestada es descomptaran 0,1 punts.] 

a) ______________ vas algun cop a la setmana, al cinema? 

b) No, mai. Les peŀlícules, ______________ baixo d’Internet. 

c) Però això és iŀlegal, no ______________ sabies? 

d) Bé, sí, però enguany només ______________ he baixat quatre. 

e) Tant ______________ fa, no em sembla bé que ______________ baixis cap ni una. 

f) Convida ______________ al cine i no ______________ baixaré cap. 

g) Apa, si ______________ arribo a saber, no ______________ dic res. 

3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts. Per cada resposta errònia o no contestada es descomptaran 0,1 punts.] 

a) Deu ser un veí nou, jo no el ______________ (conèixer). 

b) Quan escoltaven la música, ______________ (cloure) els ulls, ben concentrats. 

c) Per vacances hem ______________ (romandre) a la ciutat. 

d) Perquè ens ______________ (pertànyer) la casa, primer hauríem de pagar la hipoteca. 

e) Si sona l’alarma, caldrà que vostès ______________ (evacuar) l’edifici. 

f) Si sonés l’alarma, caldria que vostès ______________ (evacuar) l’edifici. 

g) Cada matí nosaltres ______________ (airejar) l’habitació. 

3.4. Subratlleu en el text següent cinc grafies que corresponguin al so palatal fricatiu sord [∫]. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haurà cap descompte.] 

Va ser aquest xicot tan eixerit qui em va despatxar unes caixes de carxofes exceŀlents. Com que la xifra de la factura era extraordinàriament exagerada, em van poder fer una bona rebaixa. 

3.5. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts. Per cada resposta errònia o no contestada es descomptaran 0,1 punts.] 

a) Si no fos (per / per a) ______________ mi, no hauríem aconseguit el premi. b) (Quan / Quant) ______________ costa aquesta bicicleta? 

c) El fet (de què / que) ______________ siguis major d’edat ho canvia tot. 

d) (Li / L’hi) ______________ compraré la camisa a la botiga de sempre. 

e) No (responeu / respongueu) ______________ ara; ho fareu després de la publicitat. 

f) Prenc llet de soja (enlloc / en lloc) ______________ de llet de vaca. 

g) (Tot i que / Tot i) ______________ tractar-se d’una rampoina, la va voler conservar.

I aquí podeu consultar la pauta de correcció.