Fonètica: els sons que ens faltaven i la seva transcripció (2)

Últims sons i últims símbols, va que acabem amb la fonètica, que acabem amb la fonètica.

Les consonants nasals:

Una consonant és nasal quan s'articula fent sortir l'aire pel nas. 

Les nasals són totes sonores i es representen:[m], [n] [ɳ], [ɲ], [ɱ],[n̪].

• Transcriurem [m] en totes aquelles paraules que s'escriuen amb "m", excepte en aquelles que acaben en "m" i, sense cap pausa, la síl·laba o la paraula que les segueix comença amb una labiodental [f] o [v]. Exemples: mare [m]; camfora: [ɱ].
• També transcriurem [m] en totes aquelles paraules que s'escriuen amb "n" i, sense cap pausa, tenen a continuació una síl·laba o paraula que comença per bilabial [b], [p] i [m]: Exemples: canvi [m], un pot [m].
• Transcriurem [ɲ] en totes aquelles paraules que s'escriuen amb "ny" i en les que, sense cap pausa, tenen a continuació una paraula que comença per consonant palatal [ʃ], [ʒ], [ʎ] i [ɲ]: Exemples: en Llull [ɲ]
• Transcriurem [ɳ] en totes aquelles paraules que entren en contacte amb una consonant velar. Si és a final de paraula, la consonant velar desapareix, si és en la mateixa paraula, totes dues es transcriuen:  Exemples: sang [ɳ]; ungla [ɳg].
• Transcriurem [n̪]. en totes aquelles paraules que entren en contacte amb una consonant dental [d],[t]. Exemples: un dia [n̪]. un tall [n̪]..    
• Transcriurem [n] en totes aquelles paraules que escrivim  amb "n" i que no són en cap cas dels citats anteriorment.. Exemples: nino [n], [n].

Les consonants laterals:

Una consonant és lateral si, quan la diem, l'aire s'escapa pels costats de la llengua. Les laterals són totes sonores i les transcrivim amb els símbols següents: [l], [ʎ] [[l̪] i [ɬ].

• Transcriurem [l] en totes aquelles paraules que escrivim  amb "l" excepte:
• si entren en contacte amb una consonant dental [d]     , [t]. Exemples: el dia [l̪], altitud [l̪].
• si entren en contacte amb una palatal: [ʎ]: Exemples: el llenç: [ʎ]. 
• si entren en contacte amb una velar a fi de mot: [ɬ]
• Transcriurem [ʎ]  en totes aquelles paraules que escrivim  amb "ll" . Exemples: llavors  [ʎ].
• Transcriurem [ll] en totes aquelles paraules que escrivim  amb "l·l"  Exemples: col·laboració [ll].

Les consonants vibrants, bategants o ròtiques:

Una consonant és vibrant perquè la llengua colpeja repetidament el paladar per articular el so.

N'hi ha dues: 
La vibrant simple: [ɾ] (cara) (cabra).

I la vibrant múltiple: [r] (carro) (amor).
Hem de recordar que en els casos que la "r" no sona, hem de transcriure [] o no hem de transcriure res.  (carrer).

I per acabar del tot amb la fonètica, hem de donar nom als fenòmens que hem anat veient que es produïen quan els sons entren en contacte:

• Ensordiment: fenomen que es produeix quan una consonant, inicialment sonora, passa a ser sorda en una determinada posició: altitud [t].
• Sonorització: fenomen que es produeix quan una consonant, inicialment sorda, passa a ser sonora en una determinada posició: més en teníem [z].

• Emmudiment: fenomen que es produeix quan una consonant, que pot o hauria de sonar, passa a no fer-ho en una determinada posició: camp [].
• Sensibilització: fenomen que es produeix quan una consonant, que normalment no sona, passa a fer-ho en una determinada posició: fer-ho [ɾ].

                       

• Geminació: fenomen que es produeix quan una consonant es pronuncia doblada, o geminada: col·laborar [ll]; amable [bb].

• Dentalització, palatalització, velarització: fenòmens que es produeixen quan les consonants nasals i laterals entren en contacte amb consonants dentals palatals o velars (kaga).