Tercera expressió escrita

Ja toca fer la tercera expressió escrita i el tercer i últim comentari crític. N'hem fet un sobre un artice ja escrit, un altre que incloïa una ressenya i ara en farem un que tracti un tema d'interès, podríem dir que, general: El sistema educatiu.

Per desenvolupar-lo heu d'utilitzar almenys tres arguments diferents dels que teniu com a exemple a l'entrada que trobareu aquí. 

Podeu fixar-vos en una assignatura en concret o parlar de totes en general, de com es disposen les aules, de les hores d'esbarjo, de l'horari que tenim i què suposa pel que fa als àpats que fem durant el dia, de què heu d'aprendre i per què creieu que ho heu d'aprendre... de qualsevol cosa que tingui a veure amb la manera que estudiem aquí i ara.
Jo parlaré des de la meva òptica, que és, òbviament, diferent a la vostra, simplement perquè el que em toca és ensenyar i a vosaltres aprendre, però el meu text us pot servir, com sempre, d'exemple:

El nostre sistema educatiu

No puc dir que tot el nostre sistema educatiu sigui un desastre, però crec que sí que necessita un replantejament profund. 
El primer que demanaria és que baixéssim la ràtio de les classes, si hem de donar una atenció personalitzada no hauríem de tenir més de vint alumnes per aula, i d'aquesta manera ho podríem fer, de fet, els estudis demostren que la disminucio de les ràtios té un efecte notable en la millora dels resultats, molt més que, per exemple, la metodologia que s'utilitza per ensenyar.
Anant a coses més concretes, sí que penso que és necessari que aprenguem a escriure, a llegir i, sobretot, a comprendre, en tres o quatre llengües, sempre que sigui possible, però, cal que estudiem la mateixa gramàtica a llengua catalana i a llengua castellana? No aniria més bé que estudiéssim gramàtica i prou, com algú va dir: duplicar la informació només serveix per embolicar; i em sembla que això és el que fem.
I una cosa semblant és el que passa amb la literatura: literatura catalana i castellana, separades, i res de cap altra literatura, si no feu batxillerat i no trieu l'optativa d'universal, que cursen, de mitjana, unes deu persones. Potser estaria millor fer una assignatura que es digués literatura i que la tractés amb la màxima amplitud, sempre s'havia fet literatura europea, jo recordo haver estudiat Shakespeare, per exemple, per què s'havia de deixar de fer.
I és lògic que un futur estudiant d'arquitectura no hagi fet mai història de l'art?
De vegades penso que més que persones amb criteri i autònomes, el nostre sistema vol formar futurs treballadors i consumidors i per això, moltes vegades, s'orienten els estudis a allò que en un futur ens pot ser pràctic i, em cansa sentir frases tipus: per què he d'estudiar això si no em servirà de res?
De debò, allò pràctic és el que volem aprendre o és el que volen que pensem que volem aprendre.