Com serà el segon control de la tercera avaluació

La setmana que ve farem el segon examen de la tercera avaluació. Ens trobarem a l'aula gran on deixareu les motxilles i jaquetes a l'entrada, us recollireu el cabell si el porteu llarg i seureu separats de la manera que us explicaré a classe, ja que tot el que envolta el món de la còpia s'ha convertit en un tema sensible, farem el possible perquè es redueixi una mica, o no... Podreu deixar els mòbils a sobre de la taula o dintre de les vostres motxilles, no els podeu deur a la butxaca, i si trobo alguna definició clavada del diccionari no la donaré com a correcta, ja que cap de vosaltres fa definicions de diccionari sense un diccionari davant.

A part d'això, anem a veure com serà l'estructura de l'examen: 

• Hi haurà un text que haureu de llegir i del qual haureu de respondre algunes preguntes:
• de veritable o fals sobre el contingut (procuraré que no siguin ambigües).
• de definició d'algunes paraules.
• de referents d'alguns mots.
• d'alguna cosa del contingut.
• de les tècniques narratives.
• Hi haurà un apartat d'expressió escrita, que haureu de fer quan ja hàgiu respost a la resta de qüestions:
• haureu de reescriure un text (passar-lo a estil directe o indirecte; passar-lo a un altre temps verbal; passar-lo a una altra persona gramatical...)
• haureu d'escriure un text sobre un dels dos temes que es proposin.
• Hi haurà un apartat de reflexió lingüística on podran sortir preguntes de morfosintaxi i una de fonètica que tindrà un valor de 0,5 punts. Seran bé de resposta breu, bé de les que demanen marcar l'opció correcta.

I ara, si teniu alguna pregunta...

Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga (13) 2a part. Capítols 14 a 18.

Capítol 14, a Mallorca, els nebots i en Tomeu: Arriben el dotze de gener de l'any 84 amb els ulls plens i la bossa buida havent-se gastat tot el que amb la venda del pinar havien aconseeguit i amb una previsió dolenta de collites. Don Joan observa com, davant d'aquesta situació dona Ma Antònia es mostra optimista i don Toni ni se'n preocupa.

Els nebots els han anat a esperar i comparteixen unes hores amb cordialitat, aparent. Dona Magdalena viu amb els germans perquè ha enviudat i sembla que tenen una situació econòmica folgada ja que ells dos treballen. Sa feina no és cap deshonra els diu Ma Antònia amb un to de veu que indica que pensa just el contrari i don Toni conclou que es senyors s'acaben.

Reben la visita del marquès de Collera que els parla en castellà inicialment, com si això el fes més distingit, però que passa al català quan veu que don Tni l'empra. Don Toni li dona les gràcies i li retreu que hagi dit que ell és un gran publicista (publicador de llibres) i ell li respon que en una terra on hi ha tan pocs escriptors no hi ha dubte que ell acabarà passant a la història com el més gran. Quan el senyor se'n vol burlar, l'altre canvia de tema Jo crec que era més intel·ligent que el que la gent suposava ens diu don Joan.
Abans de dinar Tomeu els ve a cercar i, tot i que la neboda els demana que es quedin, marxen.
La novetat al poble és l'arribada d'una anglesa que ha llogat una casa: Li havien demanat vuit duros l'any, però ella es pensava haver ajustat el contracte per setmanes, i pinta en Tomeu que els ho diu orgullós.
Don Joan ens aclareix que per a ells en Tomeu sempre havia estat un noi poc agraciat i no s'havien fixat que, en créixer(té uns disset anys), s'havia convertit en un home força ben plantat. Afegeix que ja ens havia avançat que quan veieren el quadre hi hagué un gran escàndol perquè, tot i que el noi només havia posat vestit, ella el pintà nu. En Tomeu vol morir de vegonya, el vicari retreu als senyors, que no en sabien res, que ho hagin permès.
Torna a anticipar-nos una de les causes del final violent dels senyors: sis o set anys més tard l'aparença física d'en Tomeu causa estralls en una "desventurada" (dona Xima) i ocasiona la seva mort i la dels senyors.
Després continua parlant-nos de l'anglesa que es diu Miss Moore i que els visita el matex capvespre que arriben.
Tenen una conversa amb què descobreixen que ella havia estat una dona pudorosa fins als 45 que va anar a Florència on patí una transformació motivada pel bon temps, l'abundància d'estàtues de cossos nus i el fet que un home d'una botiga, quan ella cridà signorina per ser atesa, li respongués é un maschio! que la féu decidir no tornar mai a Anglaterra.
Don Joan s'avergonyeix del que sent i, quan ella ha marxat, don Toni li comenta que el puritanisme ha fet molt de mal.

Capítol 15, l'anglesa: Miss Moore els va a veure dues vegades més, però com que el senyor no li troba cap interès (Dotstoievski o Ibsen en farien una heroïna de ses que ara agradaven) demana que diguin que no hi són si torna, però ella tampoc ho fa.
Surt només a la nit, escriu i rep moltes cartes i és foragitada de l'església un dia que intenta entrar-hi amb el cap descobert.
Sembla que vol cuidar madò Coloma que està malalta, però s'acaba descobrint que la maltracta i que l'únic que vol és retratar el seu nebot -nét. 
El vicari va a demanar que se l'expulsi de l'illa, però el governador, liberal, s'hi nega. 

Don Joan fa una digressió que el du a la seva actualitat i  comenta que el senyor hauria dit que tot s'acabaria amb la pèrdua de les colònies i la desaparició dels senyors que seria seguir l'ordre natural de les coses. Afegeix que menyspreava el que venia d'Orient i deia que a Europa ja podíem trobar tots els tipus d'humanitat possible. don Joan indica que d'Orient ens arribà la Bíblia cosa que no es pot oblidar. 
Conclou el capítol dient-nos que miss Moore marxà quan en tingué ganes i que mentrestant es comportà com si es trobàs en país conquistat. 

Capítol 16, dona Ma Antònia: comença dient-nos, cosa que ja sembla un lloc comú, que les facultats de dona Ma Antònia declinen i després recorda una caixa de música elèctrica que va veure a Marsella i ens l'explica amb tot detall. Afegeix que els senyors van viure aquells anys de manera plàcida i que ell, si no hagués estat per la por que sentia que, sobretot don Toni, acabés a l'infern també ho hauria pogut fer. Explica per què aquesta branca dels Bearn acabarà amb la generació dels nebots i torna a demanar-se com serà jutjada l'obra del senyor. 

Llavors parla de la nova rutina: la missa ja no es fa mai abans de les deu del matí cosa que fa que els treballadors de la possessió no hi puguin assistir — el senyor només hi assisteix els dies de precepte— i berenen a l'hora de dinar, dinen a l'hora de prendre alguna coseta a la tarda... Dona Ma Antònia és feliç amb la vida que duen i, de vegades, sembla que retorni a la infantesa cosa que li noten en la mirada i en les coses que diu.
Explica força coses del passat a don Joan i el refà una mica a la seva manera, per exemple diu que és mentida que el senyor anés darrere de noies. A don Felip l'esmenta, però quan don Joan li pregunta només respon  Sí. Li agradaven molt ses jovenentes. Déu l'hagi perdonat.
Mentrestant, don Joan no sap com aconseguir pagar els deutes.

Capítol 17, Madò Coloma: Madò Coloma apareix al llit estrangulada i l'única cosa que ha desaparegut de la casa és la medalla que penjava de la cadena que duia al coll. 
El poble sospita de Miss Moore i de don Toni i diuen que la medalla era francmaçònica.
Hi ha una conversa entre Ma Antònia i don Toni on aquest li diu quin és el tret que d'ella ha trobat en les seves amants: no t'he enganat amb ningú que no se t'assemblàs. Don Joan diu que això ja es troba consignat a les Memòries i que potser no calia que li digués res a la seva dona, però don Toni pensa que no necessàriament Filemó va ser-li fidel a Baucis perquè no l'havia enganada mai.
També afegeix que el senyor creia que la medicina era bruixeria i que els canvis atmosfèrics i les llunes afectaven les persones.

Don Joan li explica a don Toni els rumors sobre la mort de Madò Coloma i ell endevina que el veuen com a possible assassí. D'una banda reflexiona sobre el fet que un enciclopedista com ell pugui ser vist com un bruixot al poble i de l'altra confessa que ell va ser qui li va donar la medalla, que va ser membre, durant poc temps, de la maçoneria i que entre ell i Madò Coloma hi va haver alguna cosa: Madò coloma també ha estat jove. a part de sa medalla no hi hagué res... O quasi res.
Li explica també que durant un temps dona Ma Antònia va perdre una mica el seny i firmava dona Xima i que Charcot, a qui va consultar per carta, li digué que havia tingut un "cop moral" o "shock" per por de perdre'l.
Don Joan es revolta contra aquesta afirmació i don Toni li respon que demà serà un bon dia per caçar tords, o, el que és el mateix, no parlaré amb tu d'aquest tema.
El capítol es clou amb aquesta reflexió: Aquell crim, aquells misteris i aquella confusió constrastant amb la pau aparent de Bearn, em semblaven com un pressentiment.

Capítol 18, la salvació de l'ànima: Don Joan continua amb les seves reflexions sobre l'ànima de don Toni. Diu que els seus errors seran molt difícils de perdonar perquè no eren els d'un vell que repapiejava sinó que la seva intel·ligència augmentava amb els anys a l'inrevés que la dona, que cada vegada tenia menys cosa al cap, oblidava coses importants com la raó per què no va veure el papa i se sent feliç i satisfeta. Afegeix que l'últim hivern que van viure els senyors va ser el més plàcid, que les hores els fugien de les mans perquè cada vegada dormien més i que van estar a punt de passar fam, fins al punt que setmanes senceres s'alimentaven de faves i prou perquè era l'únic que tenien. Durant aquest capítols s'esmenta sovint la decadència del jardí que va paral·lela a la d'ells.
Acaba el capítol dient que tanta placidesa per força anunciava una tempesta.

Les perífrasis verbals.

A continuació trobareu la llista de perífrasis verbals que tenim en un parell de quadres que he trobat per la xarxa i, després, una explicació que a mi em sembla força clara de ocm diferenciar-les dels conjunts de verbs que apareixen junts però no ho són:

Com que aprendre-se-les de memòria resulta bastant pesat i inútil, podem fer això sempre que tenim dubtes:

Digues si els verbs següents són verbs independents o perífrasis verbals: (exercici 10, pàg. 31)

Es preocupa d'ostentar: se'n preocupa, aquest EN substitueix d'ostentar, cosa que indica que té una funció dins de la frasem si té una funció, no pot formar part d'una perífrasi verbal.

s'ha de lluir: no es pot substituir per un pronom, si posem s'hi ha veiem que ens queda una expressió incompleta, l'hi substituiria un altre complement, i la frase no té sentit sense de lluir.

vulgui dir: HO vulgui.

quedi convençut: No es pot substituir.

s'han pogut permetre: No es pot substituir.

opten per comprar-se: HI opten.

els impedeix gaudir: els HO impedeix.

podem arribar a pagar: No es pot substituir.

podem arribar a pagar: podem arribar-HI

Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga, (12) 2a part: capítols 9 a 13.

Capítol 9, la importància del cognom, anada a l'Òpera i sortida de París: Don Joan reflexiona sobre el caràcter i el poder del llinatge: Mai, Miquel, no arribarem a comprendre els senyors. Després de comprovar que els diners no eren per gastar-los amb dona Xima,, no acaba d'entendre perquè actuen com si ella no estigués lligada a la ciutat on es troben i llavors diu que el que  és important d'ells, més que la seva personalitat, és el cognom, perquè és el que els dóna la possibilitat de fer allò que volen. Afegeix que, tot i criticar-los, sempre els ha estimat i que si ha semblat que estimava més don Toni que dona Ma Antònia és perquè don Toni era una ovella que surt del camí. Llavors revela que parlà amb el senyor de dona Xima i ell li digué que no en sabia res i que si havia ideat el viatge a París era per poder fer l'ascensió en globus.
Abans de partir, van a veure Manon a la Gran Òpera i don Joan la relaciona, òbviament, amb Dona Xima que era de la casta de les Manons i hi continua pensant fins que finalment afirma que la veu de debò, miserable, tal i com la imaginava, però que no s'hi pot acostar perquè un òmnibus els separa. Llavors ens anticipa que la tornarà a veure a Bearn durant el carnaval.

Quan arriba a l'Hotel, el conserge li allarga una nota on li fan saber que els expulsen de París per haver-se fet passar per prínceps. Ell arriba a la conclusió que el malentès s'ha produït a causa que ells, com a senyors a Mallorca, no són coneguts a París, però sí que es coneixia allò que hi van fer don Toni i dona Xima mentre hi van ser, gràcies alllibre que va publicar la Rigolboche. 
S'estalvia d'explicar el fet, perquè ja pensaven marxar en el límit de temps que els demanen, de fet abans, perquè els donen dos dies i ells tenen preparada la partença per l'endemà i, com que,davant de l'actitud mofeta del conserge, ell li dona la cadena d'or que porta, els altres dos marxen amb la sensació que són acomiadats amb molta atenció.
Entremig del capítol trobem que don Joan recorda com ell i don  Miquel van ser titllats de socialistes al Seminari i reflexiona que les teories de Marx són les del cristianisme, però ignorant Crist.

Capítol 10, Roma: Roma ens produeix, al primer contacte, una desil·lusió. Així comença el capítol, per passar després a descriure la brutícia, el desordre, les ruïnes, la tafaneria i la manca de devoció que hi observa.
Com que no poden hostatjar-se al Gran Hotel per motius econòmics, van a parar a una pensió del Corso, carrer que compara amb les Rambles de Barcelona.
Tenen dues setmanes abans de veure el papa i, inicialment, mentre Ma Antònia es queda a la fonda, ell va amb el senyor a conèixer la Roma antiga i diu que El mateix Coliseum em semblà petit. 

Després, i acompanyats d'un franciscà seriós, però ben intencionat, visiten temples i museus.
Don Joan destaca que hi ha força estàtues i pintures on Les nueses abunden i algunes sobrepassen tota mesura.
A don Toni li agrada que els cotxers es barallin per portar-los, barallar-se amb ells pel preu i després deixar-los una propina que superi el preu que havien acabat acordant.
Don Joan explica com de diferent és la societat italiana als seus ulls: coneixen una senyora que els convida a dinar i els insinua la possibilitat de comprar còpies de quadres; explica que a través de les picabaralles dels cotxers descobreix que és un poble histriònic i primari; que el senyor la llengua no l'acabava d'entendre però que estava enamorat de la seva musicalitat, tot i que li semblava un país demesurat, reconeixia la genialitat de Miquel Àngel, però criticava el seu Moisès perquè era massa gran; tampoc li agradava la literatura italiana per la mateixa raó; creu que els Mèdicis eren simples comerciants, més que nobles i, segons don Joan, així reafirmava la nostra posició elevada davant d'aquest país.
Llavors parla d'uns estudiants que s'hostatgen al seu costat. S'enfada amb ells perquè els sent cantar: Son otre spagnuoli, caramba!, en comptes d'enfrontar-s'hi, es posa a resar el rosari, però quan els sent sortir, ho fa també i queda contorbat en veure que són bellíssims.

Capítol 11, preparació de l'audiència i la nit dels napolitans: el dilluns de nadal reben una nota de la secretaria de l'ambaixada espanyola que els recorda l'audiència i la manera com s'hi han de presentar. Parlen que s'haurien de preparar per la visita. Dona Ma Antònia i don Joan ho fan resant, i don Toni preparant-se per les preguntes que li vol fer. Llavors dona Ma Antònia expressa el seu desig de no acudir-hi ja que a ella li interessa sobretot la benedicció i n'hi ha una l'endemà. Don Joan s'adona que ho fa perquè don Toni tingui més llibertat per parlar amb Lleó XIII .

Durant la nit, don Joan sent veus femenines a l'habitació dels dos joves,, va a cridar-los l'atenció i s'adona que estan sols i que fan veu d'espinguet i van disfressats de dones. Passa a la seva habitació i s'hi està una estona, fins que s'adona que han begut massa i surt. Des del llit sent soroll de lluita i rialles: Vaig poblar el silenci i les tenebres d'escenes absurdes, producte de la meva imaginació.

L'endemà van a veure el papa i don Toni li demana que si té ocasió, els deixi sols. El capítol s'acaba amb el papa que els rep i ell que s'adona que té una certa semblança amb don Toni i amb certa escultura de Houdon, segurament aquesta, que representa Voltaire.

Capítol 12, audiència: en començar l'audiència, el papa els demana com és que la senyora no hi és i el senyor respon que no es trobava bé. Don Joan pensa: les primeres paraules que dirigí a Lleó XIII foren una mentida. Tot i que el senyor li vol aclarir que no exactament, que el papa ho demanava per fer compliment, i que no calia respondre amb una versió vertadera i detallada dels fets, ell no sap veure-ho d'una altra manera. Ràpidament don Toni diu que a don Joan li agradaria veure la biblioteca papal i, d'aquesta manera, el fa fora de la conversa.

Quan ja s'ha cansat de mirar llibres, intenta localitzar per on ha entrat i s'adona que no ho sap. Llavors descobreix que les portes estan dissimulades en les motllures i la primera que s'obre li descobreix una habitació plena de carpetes i bòtils de tinta. La segona que es troba sembla l'habitació personal de Lleó XIII i és austera i petita: una vertadera cel·la de frare. Quan la veu, tanca ràpidament, com si hagués fet mal fet, i continua llegint Virgili i es troba interpretant d'una manera nov l'ègloga II, segurament aquesta. Llavors comença a resar fins que el venen a buscar, just pel costat contrari on creia que vindrien.

Capítol 13, tornada a Bearn: mentre fan el viatge de tornada el senyor es nega a explicar-los res del que havia esta parlant amb Lleó XIII. Dona Ma Antònia es queixa que no li hagi demanat si enganyar al govern és pecat, perquè sembla que ho fan, tot pagant menys impostos que els que els toca. Ella creu que haurien de ser voluntaris, i tot i que el senyor defensa la postura contrària, sembla que ja li agrada que la hi refutin. Don Joan creu que no vol parlar de la conversa, perquè així, amb les records, podrà canviar-la al seu gust i posa en dubte que el que diu després respongui a la veritat. Ell, que va veure on dormia el sant pare, troba estrany que pogués dir frases com les que el senyor li atribueix: "l'art tot ho ennobleix" o que reaccionés amb un somriure davant de la frase del senyor; "La Fe ens condueix a la Veritat o a l'Error, mentre que la Raó sols ens condueix a la Veritat".

Durant el viatge, es troben una senyora que ell pren per la reencarnació d'Itàlia que els explica intimitats, segons ell contradictòries i escabroses. I així, escoltant les seves històries, deixen el país i tornen cap a casa. 

Sant Jordi.

Com que us hem avisat tard i el termini s'acabava avui, si encara voleu presentar-vos al Sant Jordi i heu fet tard, recordeu que teniu aquesta manera de fer-ho:

http://liticaria.blogspot.com.es/2017/03/sant-jordi-2017.html 

Última expressió escrita del curs o expressió escrita núm. 7.

Estem acabant aquest curs, em sembla i, com que ja vam fer una de les expressions escrites del 3r trimestre, la del pas d'estil directe a indirecte i viceversa, aquí trobareu tot d'exercicis trets del llibre de text on es proposen "comentaris crítics"; "textos argumentatius", "textos descriptius", "resums"... vosaltres n'heu de triar UN i fer-lo de manera obligatòria per a la tercera avaluació. La setmana que ve és lliura, jo us el torno i vosaltres el podeu corregir.

Si en voleu fer més, podeu, de manera voluntària i tenint com a data límit de lliurament el dia de la suficiència de Llengua i literatura catalanes, sense possibilitats de correcció, o l'útim dia de classe, amb aquesta possibilitat. Serviran, a part de per fer pràctiques d'escriptura, que sempre van bé, per apujar la nota mitjana final si es pot, o per quedar-vos tal qual, si no.

Aquí va el llistat:

• Exercici 5 i 6 (unifica'ls), pàg. 13.
• Exercici 15, pàg. 35.
• Exercici 16, pàg. 35.
• Exercicis 4, 5, 6 i 7 (unifica'ls), pàg. 65.
• Exercici 13, pàg.35.
• Exercici 14, pàg. 35.
• Exercici 2, pàg. 92. (no et limitis a buscar, copiar i enganxar, m'interessa que busquis, recullis i comparis, que els relacionis, que parlis de tots a l'hora, no que reprodueixis la biografia de cadascun).
• Exercicis 7 i 8 (unifica'ls) pàg. 93.
• Exercici 13, pàg. 93.
• Exercici 15, pàg. 93.
• Exercici 13, pàg. 123. No responguis com si fossin preguntes indeendents, sinó am una reflexió que les unifiqui.
• Exercici 14, pàg. 123.
• Exercici 15, pàg. 123.
• Exercici 1, pàg. 151. No transcriguis qui fou i què féu, explica quina importància sembla que va tenir, com i per què i per què creus que actualment ha deixat de ser una persona tan rellevant
• Exercicis 4, 5 i 6 (unifica'ls), pàg. 151.
• Exercici 13, pàg. 151.
• Exercici 14, pàg. 151. 
• Exercici 1, pàg. 177. (no et limitis a copiar i enganxar, redacta tu el resum que facis).
• Exercici 9, pàg. 177.
• Exercicis 10, 11, 12 i 13 (unifica'ls), pàg. 177.
  
• Exercicis 1, 2, 3 i 4 (unifica'ls), pàg. 207.
• Exercicis 10, 11 i 12 (unifica'ls) pàg. 207.
• Exercici 14, pàg. 207.
• Exercici 15, pàg. 207.
• Exercicis 3, 4 i 5 (unifica'ls), pàg. 231.
• Exercici 13, pàg. 231.
• Exercici 17, pàg. 231.
• Exercici 18, pàg. 231.
• Exercici 256, pàg. 256. (no et limitis a copiar i enganxar, redacta tu el resum que facis).
• Exercicis 9, 10, 11 i 12 (unifica'ls), pàg. 256.
• Exercici 15, pàg. 256.
• Exercici 16, pàg. 256.
• Exercici 7, pàg. 287.
• Exercici 9, pàg. 287.
• Exercici 10, pàg. 287.
• Exercici 1, pàg. 305. (òbviament no el presentaràs a classe, i no et limitis a copiar i enganxar, redacta tu el resum que facis).
• Exercicis 9 i 10 (unifica'ls), pàg. 305.
• Exercici 20, pàg. 305.

A part, i després de molt pensar, si voleu fer algun altre treball per poder apujar la nota, podeu recórrer a l'apartat "De la paraula al text" que hi ha al final de cada lliçó, escollir els que creieu i donar-me'ls fets amb els mateixos terminis:

• pàg. 30 i 31.
• pàg. 60 i 61.
• pàg. 88 i 89.
• pàg. 114 i 115.
• pàg. 116 i 117.
• pàg. 146 i 147.
• pàg. 172 i 173.
• pàg. 202 i 203.
• pàg. 226 i 227.
• pàg. 252 i 253.
• pàg. 278 i 279.
• pàg. 280 i 281.
• pàg. 318 i 319.

Jo diria que, de tot això, alguna cosa trobareu que us pugui servir...

Aviat us fotografiaré a vosaltres...

"Bearn o la sala de les nines" de Llorenç Villalonga. (11) 2a part: capítols 5-8.

Capítol 5, preparació del viatge: Com que don Toni vol aconseguir una audiència privada amb Lleó XIII a qui qualifica d'home intel·ligent, els preparatius del viatge duren una bona temporada. A dona Ma Antònia, que ja n'hauria tingut prou amb la benedicció, se li acut demanar ajuda a un tal Jacob (Jacob Obrador i Santandreu, tercer marquès de Collera, diputat a les Corts i llatinista) a qui el senyor no pot sofrir, perquè el considera un fals noble que va comprar el seu titol a la regent Ma Cristina. De cognom es deien Obrador, però com que els tenien per ases, els donaren una collera — collar de cuiro farcit de palla o de crin, que es posava a les bèsties per tirar a carro...— i ells no s'ho prengueren malament sinó que adoptaren l'estri com a nom de la casa i Obrador de can Collera. Quan Ma Cristina el llegí, es quedà amb l'última paraula per donar-los el títol.
És ell qui els acaba aconseguint-los l'audiència.

Finalment el 2 de novembre s'embarquen en el vaixell de vapor que els durà a Marsella i que a don Joan li semblà una bruixeria.

És curiós observar les coses que impressionen don Joan: que hi hagués un saló encatifat de vermell, que hi havia llums, miralls, cadires de "peluche", porcellanes, timbres elèctrics... fins i tot un piano!

No acaba de veure correctes tan luxe i tantes convencions falses: el fet que el capità hagi de ser presentat a la senyora, com si la senyora fos més important que ell; que tinguessin dos joves per a servir-los, més desvagats que enfeinats; que les cabines estiguessin perfumades, plenes de miralls i amb cortines de color de rosa, que en comptes de pitxer per aigua hi hagués un robinet...

Ens informa que la travessia fou tranquil·la i que al vaixell hi havia moros, jueus i negres, però no els deixaven arribar al passatge de primera [...] el senyor volgué baixar per conèixer un negre i tocar-lo; un antropòfag, per més senyes.

A Marsella s'allotgen al Gran Hôtel i la seva habitació torna a ser més adequada per una senyora que d'un pobre sacerdot. Ell se sent malament en aquest ambient, asfixiat, diu.

De la ciutatt ens diu que és rica i amb un port molt important, que fa un gran ús de l'electricitat, fins per la música, cosa que el sorprèn molt. però que Dissortadament la barreja de races i la llibertat o llibertinatge dels costums han anat socavant els fonaments de la moral.

El dia 15 agafen el tren que els ha de dur a Roma, però a mig camí el senyor els diu que van cap a París on s'hi estaran una setmana, allotjats al Louvre, un hotel a prop del palau del mateix nom a prop del Gran Hôtel on el senyor s'estigué amb na Xima. Ma Antònia diu que li sembla bé i no esmenta ni una sola vegada la neboda, cosa que don Joan no acaba d'entendre.

El capítol acaba amb un reconeixement de la pròpia feblesa, que ens confessa que després d'haver tret els senyors de l'automòbil es va desmaiar i dona Ma Antònia el va haver d'assistir, cosa que li fa dir: els senyors, quan es comporten com a tals, també són necessarais.

Capítol 6, l'estada a París: Don Joan ens diu que al 1883 la ciutat ja s'havia refet del desastre de Seda i de la Commune. I que la Tercera República pretenia ser austera, però que ell veu luxe i malbaratament per tot arreu: un turc autèntic els serveix al cafè de París; una parella d'enamorats demana un parell de gelats, en prenen una cullerada cadascun i marxen, els cambrers que els serveixen al restaurant Vefour i el seu cerimonial...

restaurant Vefour

De tota manera ens diu que duien una vida ordenada: després de dir missa a Sant Roc, passejaven pel bosc de Bolonya, dinaven a l'hotel, els senyors anaven a fer un cafè... mentrestant ell es preocupa per si troben dona Xima i per quin aspecte deu tenir aleshores amb 40 anys fets. En un moment sent pietat per ella pervertida a l'adolescència per qui més obligació tenia de vetllar per la seva puresa. Llavors al·ludeix a l'antic don Toni de Bearn i Torre Roja que, segons uns, va arrencar honra i pau a les famílies més humils, i segons altres, ell no feu res sinó que va ser un vertader fibló el que assolà la vila.

Acaba el capítol explicant-nos un somni que ha tingut on ha trobat una dona Xima que tem pel sofriment que haurà de patir després de morta que serà etern.

Capítol 7, don Joan veu dona Xima: A partir de llavors don Joan s'obsessiona amb la possibilitat de trobar dona Xima, fins a tal extrem que li sembla veure-la arreu. Un dia que va en tramvia, veu una dama que se li assembla i vol baixar abans de la parada, quan un home li ho vol impedir, ell li pega un cop de puny, ell s'identifica com a policia i, amb el seu company, el duen a comissaria.

Allà parla amb un personatge que sent misericòrdia d'ell perquè creu que tot s'ha degut a l'intent d'una aventura galant, ell li dóna 100 francs per al policia, a qui ha trencat el nas i li diu que és el capellà de la casa de Bearn. Llavors anomena prínceps als senyors i a ell li estranya però no el contradiu. Intenta posar-se en contacte amb l'hotel per telèfon i es desmaia. Quan es recupera, el duen a l'hotel on troba els senyors al jardí, que estaven estranyats perquè feia molt temps que era fora.

A la nit, torna a somiar amb dona Xima que li diu que aquella senyora no era ella. L'endemà s'adona que hi ha dos policies que els vigilen, mentre a l'hotel comencen a anomenar prínceps als senyors.

El senyor rep una trucada i dona l'excusa que l'endemà ha d'anar a veure un amic que viu a Auteuil. Dona Ma Antonia decideix que ells aniran a fer un volt pel Sena. Abans d'anar-se'n a dormir don Joan vol aclarir que no són príncieps al recepcionista, ell entén que volen anar d'incògnit i ja no els anomenen més així.

Capítol 8, l'aventura del senyor: Don Joan dorm malament i a l'acost de l'alba se li presenta el senyor dient-li que necessita tres-cents francs. Ell li confessa que n'ha hagut de gastar cent i per què i quan li diu que potser no poden gastar tant i que què ha fet amb els diners que ell li va avançar a l'illa, el senyor respon que havia de deixar coses pagades, entre d'altres el duro setmanal que dóna a madò Coloma perquè visqui. Acaba donant-li els diners i ell li diu que té una aventura.

Quan es lleva, diu la missa i van a fer el volt pel Sena, amb un vailet i dos coixins de vellut que anomenen, a l'hotel, de la duquessa d'Edimburg. Paren a una illa on resen i Ma Antònia se li confia i li diu que el seu marit ha mentit molt malament i que ella sap que no és a Auteuil ni res de semblant. Parlen d'això, i ell acaba dient-li: jo som una ofensa per a Vossa Mercè.

Llavors veuen un globus que els passa per damunt i don Toni a sobre,: els germans Tissandier feien la segona ascensió en aerostat-dirigible-elèctric i aquesta és l'aventura, doncs, que els havia amagat.

Quan tornen a l'hotel, Ma Antònia es queixa del compte perquè els han cobrat 72 francs per dur el vailet i els coixins.

El senyor torna i li diuen que l'han vist, ell fa veure que ha estat convidat i els explica la seva aventura.