I sembla que arriben les vacances de Nadal...

I quan som a punt de vacances i jo sóc persona de detalls, us deixo uns petits obsequis poc materials que espero que us agradin. Tres coses de cada, perquè el tres és un bon  número:

Tres sèries: M'agraden molt les introduccions de les sèries, i a més, m'agraden algunes de les sèries que van després, us deixo dues intros i  un trailer d'una que no en té, i què penso de la sèrie:

Fargo és una sèrie de la qual se n'han fet dues temporades, amb un parell de nexes en comú, l'espai i la violència. Curiosament, la segona és una precuela de la primera. Totes dues m'han agradat i espero que facin una tercera temporada sense que en decaigui el to:

D'American Crime dir-vos que n'han fet dues temporades, que cadascuna explica una història completa, que, com indica el títol, la història gira al voltant d'un delicte, i que l'important en ella no és qui n'és el culpable, sinó com aquest fet afecta les persones que envolten la o les víctimes. A més, molts dels actors de la primera temporada tornen a sortir a la segona amb papers completament diferents que proven la seva categoria:

I l'última no és americana sinó europea, concretament francesa: Les revenants, la primera temporada em va agradar molt, la segona em va deixar una mica amb el dubte de si sabrien acabar aquesta història o anaven improvisant sense saber què en farien, ara estic esperant que comenci la tercera:

  

Tres llibres, que m'han agradat a mi, que no han d'agradar a tothom, però que mai faran mal a ningú: 

Sempre hen viscut al castell de Shirley Jackson explica la història d'unes germanes que viuen soles a una casa a prop d'un poble. El començament és brutal, el punt de vista, curiós i engrescador; la novel·la, per a mi, fantàstica; el pitjor, per a mi també, la portada, no m'agraden gens les portades de "L'altra editorial":

Eren ells de Carles Rebassa: La primera novel·la d'un poeta. Ambientada i protagonitzada per tot de gent que va a un Institut, no la qualificaria mai com a llibre juvenil, sinó com a llibre que explica les peripècies vitals d'un grups de persones, gairebé totes homes, gairebé totes homosexuals, que s'enfronten a les seves pors, als seus dubtes, a la vida en general:   

Manual per a dones de fer feines de Lucía Berlín: un recull de contes que aquest any ha rebut el premi llibreter on l'autora ens explica anècdotes viscudes que converteix en bona literatura. El conte que serveix per titular el recull és genial, però pocs no ho són.

Tres pel·lícules que m'han interessat moltíssim: 

The arrival és una pel·lícula que encara fan a les sales, l'última de Villeneuve, que uneix la quarta dimensió, el temps, amb el llenguatge, que explica moltes coses, moltes més de les que inicialment pot semblar i que té unes imatges molt i molt boniques.

Incendies anterior i de Villeneuve també, adaptació de l'obra de teatre de Wadji Mouawad, dura, duríssima, n es pot veure un dia que pensis que el món és la "p. m." que sabem que és, sinó un dia que la fe en la humanitat estigui alta per poder perdre-la just després d'acabar-la...

Techo y comida és una pel·lícula petita de Juan Miguel del Castillo que explica, sense cap concessió al sentimentalisme, com de dura pot arribar a ser la vida durant la crisi si et toca de ple:

I, per acabar, tres cançons que m'agrada escoltar de tant en tant: 

Rent de Carter USM, un grup que vaig anar a veure fa mil anys a l'Otto Zutz i, com que no coneixia gaire, vaig ser a punt de no veure, perquè els vaig confondre amb els teloners... Aquesta cançó és una versió d'una dels Pet shop boys i m'agrada sentir-la a tot volum i amb la intenció de pegar cops de cap a la paret...

Majesty de Madrugada la sentiria constantment, una vegada darrera l'altra i, de fet, quan conduïa i me la trobava la posava una vegada darrere l'altra:

I, per acabar, el Batiscafo Katiuskas d'Antònia Font, que sempre he pensat que havien composat pensant en La pell freda d'en Sánchez Piñol.

I prou, més regals a la següent avaluació. Un plaer haver compartit amb vosaltres aquesta primera que ja hem passat i fins l'any que ve, que sona molt fort, però que, total, és d'aquí uns quinze dies... ah, i si volguéssiu recomanar-me alguna cosa a mi, bé per aquí, bé pel facebook, bé pel correu, també m'agradaria.

Solucionari dels exercicis.

Com que m'han demanat que intenti posar el solucionari aquí, faig un copia i enganxa tal qual em surt, separaré uns exercicis dels altres i espero que quedi més clar del que a mi em sembla que queda. 

1. a) El fonema és la unitat bàsica del sistema fonològic sense significat. b) El so és la realització material d’un fonema. c) Els sons consonàntics es classifiquen atenent al mode d’articulació, la sonoritat i el punt d’articulació. d) El tret distintiu que distingeix el fonema /f/ del /v/ és la sonoritat. e) Un al·lòfon és qualsevol realització fonètica d’un fonema. f) Els al·lòfons dels fonemes /b/, /d/, // són [β], [δ] i [ɣ]. g) El so final del mot fred és el mateix que el de paret perquè en posició final el so [d] neutralitza en [t]. h) Un grup fònic és un conjunt de fonemes que es pronuncien entre dues pauses. 

2. a) [eaə] c) [iea] e) [eɔi] g) [aeə] b) [ieo] d) [əeɔa] f) [ea] h) [əeuɔ]

3. a) [oəoə] f) [aəəjuə] k) [ɔəawə] b) [ɔəuεə] g) [aəa] l) [eəɔə] c) [aəa] h) [εəɔə] m) [əuəuaə] d) [aəiə] i) [ɔəi] n) [əuəe] e) [oəia] j) [iɔə] o) [aua] 

4. a) precisament [əiəe] h) necessàriament [əəaiəe] o) miraculosament [iəuoəe] b) magníficament [əiiəe] i) ordenadament [uəaəe] p) opulentament [uueəe] c) pacíficament [əiiəe] j) pacientment [əiee] q) percentualment [əəuae] d) silenciosament [iəioəe] k) ignominiosament [iuiioəe] r) legalment [əae] e) actualment [əuae] l) pobrament [ɔəe] s) feliçment [əie] f) obtusament [uuəe] m) temperadament [əəaəe] t) càlidament [aiəe] g) fredament [εəe] n) fantàsticament [əaiəe] u) sanament [aəe] 

5. boira [ɔj] cuir [uj] sainet [əj] almoina [ɔj] raig cuixa aigua [aj] [wə] lliure [iw] feina [εj] aire [aj] airejar [əj] cau [aw] fauna [aw] xai [aj] renoi [ɔj] boig auca [aw] iambe [ja] xauxa [aw] cuina [uj] guerra iot [jɔ] treuen [wə] riuen [wə] maduixa teula [ew] heura [ew] fuig feixa eina [εj] dijous [ɔw] ous [ɔw] faig quasi [wa] guarda [wa] bilingüe [wə] aerosol feinejar [əj] llenguatge [wa] paquet guixeria emboirar [uj] boletaire [aj] guix mosaic [aj] reixa reu [εw].

6. Aquest viatge finirà amb la feina → [ia] hiat; [a] elisió; [εj] diftong decreixent i brancs i fulls han d’ésser d’or i plata; un nou vers pel camí demana feina → [ɔw] diftong decreixent; [εj] diftong decreixent i porta una muntanya en una plata. → [u] elisió; [ə] elisió Badallo en els indrets on no tinc feina. → [u] elisió; [εj] diftong decreixent Llampeguen els orígens de la plata. Amb cames llargues va fugint la feina, → [εj] diftong decreixent que és gepica –si us haig de parlar en plata. → [e] elisió; [iw] sinalefa; [ə] elisió Esclava de cap mot no vull la terra. El pas de l’hora em va tapant la cara. → [ə] elisió El paisatge es destria i cau per terra, → [əj] diftong decreixent; [ə] elisió; [iəj] hiat + sinalefa; [aw] diftong decreixent i en el mirall em miro cara a cara. → [i] elisió; [ə] elisió Passa un home tibat, em tira a terra → [u] elisió; [ə] elisió i d’un revés li vull girar la cara. 

7. a) que-hiha-res → 3, sinalefa b) mi-ra-liels-ulls → 4, elisió c) thiha-vi-es-fi-xat → 5, sinalefa i hiat d) a-miem-sem-bla → 4, elisió e) hoheo-bert → 2, sinalefes 5 f) bai-xiao-brir → 3, elisió i sinalefa g) queem-dius → 2, elisió i diftong h) que-to-quiel-dos → 4, elisió i) u-naam-po-llaam-pla → 5, dues elisions j) vao-lo-rar → 3, sinalefa k) thies-ta-ràs → 3, sinalefa l) po-se-uels-lli-bre-sa-qui → 7, sinalefa i redistribució sil·làbica m) quea-ga-fiel-tren → 4, dues elisions n) mi-ri-hoa-ten-ta-ment → 6, sinalefa o) liheen-vi-at → 3, sinalefa + elisió, i hiat p) de-bo-cao-re-lla → 5, sinalefa q) mi-ra-dain-qui-si-ti-va → 7, sinalefa o elisió r) noel-tro-bo → 3, elisió s) siel-tan-ques → 3, elisió t) di-gui-hoa-ra → 4, sinalefa u) po-si-hoal-pres-tat-ge → 6, sinalefa v) hoha-in-tu-ït → 4, sinalefa i hiat w) hihaal-gú → 2, sinalefa + elisió x) no-hoo-bris → 3, sinalefa 

8. a) [mw] d) [rəw][now] g) [fajfem] j) [jes] b) [ws] e) [tis] h) [is] k) [now] c) [təwə] / [twə] f) [nilz] [nilz] i) [is] l) [noj] 

9. Quan [diftong] a primera hora [elisió] del matí entrà [elisió] la dona de fer feines [diftong] (amb la força que tenia [hiat] i amb [elisió] les presses amb què anava [elisió] sempre, tot i que li havien [elisió i hiat] demanat moltes vegades que no ho [sinalefa] fes, tenia [hiat] el vici de tancar les portes amb fúria [hiat], de manera que, quan [diftong] arribava, ja era impossible [hiat i sinalefa/elisió] de dormir amb [elisió] pau [diftong] i tranquil·litat en aquella casa), de primer no notà res d’estrany en la curta visita que féu a en [sinalefa i elisió] Gregor. Va pensar que no es [elisió] movia a [hiat i elisió] gratcient [hiat], i que es [elisió] feia [hiat i diftong] l’ofès; el creia [hiat i diftong] capaç de qualsevol [diftong] pensada. Com que casualment [hiat] tenia a [hiat i elisió] mà l’escombra llarga, provà de fer pessigolles a en [elisió] Gregor de la porta estant. En vista del fracàs, es va enfadar i es [elisió] va posar a [elisió] burxar en [elisió] Gregor, i només quan [diftong] l’hagués desplaçat sense notar cap resistència [hiat], l’observà amb [elisió] més atenció [hiat]. Quan [diftong] finalment comprengué la situació [hiat] real [hiat], va fer uns [sinalefa] ulls com unes taronges i deixà anar un [elisió i hiat] xiulet [diftong], però no s’hi entretingué [elisió] gaire [diftong], sinó que obrí [sinalefa/elisió] la porta del dormitori dels pares d’una bursada i [sinalefa/elisió] cridà en [elisió] la foscor i a [elisió] plena veu [diftong]: –Vinguin-lo a [elisió] veure! [diftong] Ha petat! És allà a terra estirat [elisió], ha fet l’ànec definitivament. 

10. Totes les consonants oclusives en posició final absolut de mot neutralitzen en el corresponent so sord. Així, totes es transcriuran [p], [t] o [k]. a) toc [k], reg [k], tub [p], fred [t], gorg [k], demagog [k], club [p], càstig [k], sord [t], quietud [t] b) pedagog [k], Jacob [p], mag [k], solitud [t], cub [p], zig-zag [k], esnob [p], adob [p] 

11. a) cap buit, cap de pardals, cap verd, cap joc, cap mal, i cap gros: es transcriu [b] perquè sonoritza per contacte amb consonant sonora. cap ple, cap estret, cap i casal, cap amic, cap tros, cap fred: es transcriu [p], ja que es manté per contacte amb consonant sorda o vocal. b) dit gros, dit del peu, dit divertit, dit llunyà, dit dòcil, dit violent, dit meu: es transcriu [d] perquè sonoritza per contacte amb consonant sonora. dit ample, dit estret, dit adolorit, dit feliç, dit fort: es transcriu [t], ja que es manté per contacte amb consonant sorda o vocal. 6 c) poc de tot, poc mal, poc gat, poc lloc, poc més, poc joc: es transcriu [] perquè sonoritza per contacte amb consonant sonora. poc temps, poc cap, poc fill, poc amb tu, poc personal, poc ànec, poc àngel,: es transcriu [k], ja que es manté per contacte amb consonant sorda o vocal. 

12. a) [t] f) [k] k) [b] p) [] b) [k] g) [d] l) [] q) [k] c) [k] h) [d] m) [] r) [t] d) [] i) [p] n) [d] s) [] e) [d] j) [d] o) [d] t) [d] Sonoritzen: d), e), g), h), k), l), m), n), p), s), t). Ensordeixen: a). Hi ha redistribució sil·làbica per contacte amb vocal i es realitzen sordes: c), f), i). Mantenen el tret sord per contacte amb consonant sorda: b), q), r). Mantenen el tret sonor per contacte amb una consonant sonora: j), o). 

13. a) [t] f) [t] k) [] p) [k] u) [d] b) [t] g) [k] l) [p] q) [p] v) [k] c) [k] h) [] m) [k] r) [] w) [] d) [p] i) [p] n) [p] s) [d] x) [d] e) [p] j) [p] o) [p] t) [b] y) [p] Ensordeixen: a), b), d), e), i), j), n), o), q), t), y). Mantenen la sonoritat / sordesa: c), f), g), h), l), m), p), r), t), v), w), y). Sonoritzen: k), s), u), x). Sons fricatius 

14. [f]: fotògraf tímid, paràgraf curt, filòsof pansit, golf Pèrsic. [v]: baf bullent, tuf irrespirable, autògraf del cap, telègraf marí, baf de tabac, serf de la gleva. 

15. [s]: els companys, els fills; fas pena, fas tombarelles, fas feina; tens por, tens pressa, tens fred; vas perdut, vas com sempre. [z]: els amics, els dits, els homes; fas goig, fas enveja, fas amics; tens gana, tens amigues, tens hora; vas amb ell, vas ben mudat, vas lleuger. 

16. a) entusia[z]me, e[s]perma, e[z]morzar, de[z]dir, de[s]fer, e[s]coltar, de[z]mai b) de[s]cobrir, di[z]bauxa, di[s]curs, di[s]cret, dirigi[z]me, di[s]tingir, e[z]bandir c) e[z]bufegar, e[s]cala, e[z]glésia, e[z]garrifança, e[s]cometre, e[z]nobisme d) malga[s]tar, mallorquini[z]me, malde[s]tre, marxi[z]me, ma[s]cle, e[s]capada. 

17. Aquí de[s]can[s]a Nevare[z] i altre[z] narra[s]ion[z] mexicane[s] con[s]titueix, juntament amb la novel·la L’ombra de l’at[z]avara, el llegat literari d’ex[z]ili de vint-i-tre[z] any[z] a Mèx[z]ic. Amb aque[ø]t conjunt de narra[s]ion[s], Calder[z] en[s] propo[z]a una aproxima[s]ió tendra i irònica alhora, a la peculiar vi[z]ió del món, de la vida i de la mort que emana de l’indi mex[z]icà, en convivèn[s]ia ine[s]table amb el[s] codi[s], le[z] norme[z] i le[s] conven[s]ion[s] que regeixen le[s]o[s]ietat[z] moderne[s]. 

18. a) [fe´zβe´jno´m ´ɾizəki] b) [bɔ´nsko´ mtəs fa´mbɔ´nzəmiks] c) [kino´zβa´ŋəpaʎ uliɔ´l no´zβa´ŋəkwa´mbɔ´l] d) [mɔ´ŋ əs siβlz jɔ´wsfəra´ts se´mpɾəβa´nəpəɾəʎa´ts] Les sonoritzacions estan subratllades. 

19. [kɔ´mme´zmənsəβo´nəs me´zməmbru´təs simbɔ´lznətə a´ ma´zðəðəʃa´sta´ ] 

20. a) po[dz] venir, po[ts] tornar, po[dz] anar-hi, po[dz] decidir, po[ts] comprar, po[dz] llegir b) na[bz] i cols, na[ps] fregits, na[bz] amb salsa, na[bz] del poble, na[ps] tendres c) fo[z] de camp, fo[ks] turbulents, fo[z] encesos, fo[z] apagats, fo[z] de Sant Joan 

21. [ʃ] / [ ] a) pe[ ] de sopa, pe[ʃ] fresc, pe[ ] ample, pe[ ] al cove, pe[ʃ] comprat b) el mate[ ] dia, el mate[ ] any, el mate[ʃ] cas, al mate[ ] lloc, el mate[ ] infant c) flu[ ] de cap, flu[ ] i tendre, flu[ ] de molles, flu[ʃ] temperat, flu[ʃ] com tu d) cre[ ] ràpid, cre[ʃ] cada dia, cre[ ] de pressa, cre[ʃ] sense por, cre[ ] ara [ts] / [dz] a) e[ts] curt, e[dz] hàbil, e[dz] llest, e[dz] idiota, e[dz] veloç, e[ts] prim, e[dz] bo b) po[ts] comprar, po[dz] entrar, po[ts] tornar, po[dz] anar-te’n, po[dz] mirar-me [tʃ] / [d ] a) fa[tʃ] pena, fa[d ] goig, fa[tʃ] feina, fa[tʃ] costura, fa[d ] dedicatòries, fa[tʃ] postals b) ra[d ] de llum, ra[d ] incandescent, ra[d ] assassí, ra[tʃ] partit, ra[tʃ] fi, ra[d ] de sol c) va[d ] d’hora, va[d ] amb tu, va[tʃ] com un coet, va[d ] lent, va[d ] de bon humor, hi va[d ] ara d) ma[d ] o abril, ma[tʃ] fred, ma[tʃ] plujós, ma[d ] esperat, ma[tʃ] sense pluja e) mi[tʃ] partir, mi[d ]diada, mi[d ]orn, mi[tʃ] fondista, mi[tʃ] pensionista, mi[d ]metratge f) Pu[tʃ](c)erdà, Pu[d ]dàlber, Pu[d ]garí, Pu[tʃ]farner, Pu[d ]mal, Pu[tʃ]pardines, Pu[tʃ](s)erver 

22. a) El pe[ ] gros e[z] men[ ]a el petit. b) Pel ma[tʃ] cada dia un ra[tʃ]. c) Gat e[s]caldat de l’aigua tèbia fu[tʃ]. d) [s]i el bou vol[z] engre[ʃ]ar, de mi[tʃ] febrer a mar[z] l’ha[z] de pa[s]turar. e) A pagè[z] endarrerit, cap anyada no li é[z] bona. f) Divide[ ] i vencerà[s]. 

23. a) fer el [m]a[n]ta e) fer córrer l’u[ŋ]gla i) fer co[ ]xorxa b) fer el des[m]e[ ]jat f) fer ci[ŋ]c cè[n]ti[m]s j) fer u[m]paperàs c) fer ce[n]dres g) fer ate[n]ció k) fer avi[n]e[n]t d) fer el dese[n]tès h) fer co[m]pa[ ]ia l) fer bo[m] paper 

24. a) ésser l’amo de[ ] ball c) sa[l]tar la llebre e) pujar-se’n a[ ]cel b) posar-se de panxa a[ ]sol d) tirar pe[ ] camí de[ ] mig f) quedar esca[l]dat 

25. E[ʎ] llarg període de depe[n]dè[n]cia i[ ]fa[n]ti[ ] propi de [ ]a [n]ostra espècie, e[ ] reduït [n]ombre de pautes de co[n]ducta co[ ]gè[n]ites o heretades, [ ]a i[n]tensitat de [ ]a [n]ostra vida socia[ ], u[n] gra[n] cervell especia[ ]me[n]t flexib[l]e i [ ]a capacitat de comu[n]icar-se a través d’un pote[n]t i[n]strume[n]t com e[ʎ] lle[ŋ]guatge só[ŋ]característiques que ha[ ] fet que [ ]’espècie huma[n]a depe[ŋ]gui tota[ ]me[n]t de [ ]a cu[l]tura per subsistir, és a dir, que depe[ŋ]gui de [ ]a possibi[l]itat d’apre[n]dre de [ ]’experiè[n]cia comu[n]a de [ ]a huma[n]itat, co[n]de[n]sada e[n] hàbits i tradicio[n]s que e[ ] grup socia[ ] ha acumu[ ]at amb tota cura. 

26. a) [k] al sa[β]er ne[ð]ar i [γ]uardar la ro[β]a. b) [b]al més un [t]raguet [d]el ne[γ]re [k]e [t]o[t]a l’ai[γ]ua [ð]el Se[γ]re. c) Fe[β]rer, mes men[t]i[ð]er, un [d]ia [ð]olent i l’al[t]re [t]am[b]é. d) [d]éu em [d]óni ric mari[t], en[k]ara [k]e si[γ]i [p]e[t]i[t]. 8 e) [t]an[ø]s ca[p]s, [t]an[ø]s [β]arre[t]s. f) Hos[t]es vin[]eren [k]e [ð]e [k]asa ens [t]ra[γ]eren. g) [k]i geme[γ]a, ja ha rebu[t]. h) El [β]en[t]re no a[t]me[t] raons. 

27. Quan en Jor[ð]i li [ð]onà la carta [ð]e Mossèn Llorenç, l’oncle Martí s’esta[β]a a la se[β]a cam[b]ra, escri[β]int un recurs contra el repartiment [d]el [d]èficit municipal, fet pels contraris, que [γ]ràcies a una manio[β]ra en les últimes eleccions, tenien majoria al municipi. El secreter [ð]e la [γ]ran calaixera que li ser[β]ia [ð]’escriptori era un [b]ati[β]ull [d]e paperam, i en el pany [d]e paret [d]el [d]amunt, resplen[d]ent [d]e jo[β]entut i [ð]e [β]ellesa, somreia la imatge i[ð]eal [d]e l’estima[ð]a, entre els [ð]aurats [ð]e la magnífica motllura. 

28. a) Amb el dine(r) tot es pot fe(r) menys ana(r) al cel. b) Bons com(p)tes fan bons amics. c) Més val un bon amic que cen(t) paren(t)s. d) Mol(t)s paren(t)s a aconsella(r), però mol(t) pocs a ajuda(r). e) Perdona(r) els dolen(t)s és fe(r) mal a molta gen(t). f) Per Sant Andreu, tot el dia no s’hi veu. 

29. a) [immε´ns], [tillə], [pa´llit], [ənneγɾ ´], [ənnubbl ´], [kunnəksio´], [kəlliγɾəfia], [illə ´tim] b) [re´lə], [pɔ´bblə], [a´ŋlə], [sulu´bblə], [fe´bblə], [se´lə], [təm ´bblə], [do´bblə], [mɔ´bblə] c) [fubbɔ´ ], [əbbuka´t], [əmmε´ʎʎə], [səmma´nə], [əllε´tik], [ra´ʎʎə], [biʎʎε´t], [buʎʎε´tə] 

30. No es pronuncien les r de: a) pescador, anar, sorprendre, vigilar, matusser b) comprador, tinter, prendre, calor, sencer, festejar, ploraner, cançoner, maror 

31. a) alt, cent, sant Pere, aquest noi, cent deu, amb tu, sang, tant, prendre b) arbre, temps, temptejar, vint peus, sang fresca, profund, llamp, compte c) camp, herald, venir, anant, fang, rumb, tremp, rang, mant 

32. a) am(b) tu, amb ell, am(b) tots, am(b) mi, amb en Quim, amb ella, am(b) nosaltres b) san(t) Jaume, sant Antoni, sant Iscle, san(t) Joan, sant Eliseu, san(t) Pere c) vin(t), vint-i-quatre, vint-i-dos, vint-i-nou, vint-i-set, vin(t) noies, vin(t) jerseis d) anar-ho fen(t), ana(r) sol, ana(r) am(b) tu, anar-hi, anar-se’n, ana(r) fluix e) venin(t) sol, venint-hi, venin(t) ara, venin(t) am(b) tu, venin(t) bé f) aque(s)t dia, aquest any, aque(s)t sol, aquest amic, aquest imbècil, aque(s)t jovent 

33. a) car de veure h) porta(r) endins o) inflo(r) de mans b) po(r) de caure i) bufa(r) i fe(r) ampolles p) teni(r) maldecaps c) porta(r) l’aigua al seu molí j) fe(r) sorti(r) de polleguera q) intentar-ho tot d) fer-ho veure k) passa(r) de llarg r) teni(r) mala sort e) tenir-li jurada l) passar-ho bé s) ballar-la magra f) tira(r) pel dret m) pedra angular t) allarga(r) els braços g) alçar-se en armes n) abreuja(r) el camí u) abaixa(r) el front 

34. a) le(s) rodes (alveolars), le(s) xiques (alveolar-palatal) b) el(s) somnis (alveolars), el(s) xinesos (alveolar-palatal), el(s) rebuts (alveolars) 

35. a) [ ] labiodentalització f) [β] aproximant k) [β] aproximant b) [p] neutralització g) [z] sonorització l) ø emmudiment c) [t] ensordiment h) ø emmudiment m) [bb] geminació d) [t] sensibilització i) [p] ensordiment n) [mm] geminació e) [z] sonorització j) [bb] geminació o) [γ] aproximant 

36. a) tant per tant h) punt mort b) punt culminant i) punt flac c) malaurat pa que menja j) lluna de mel d) la setmana entrant k) ja en parlarem e) infant de pit l) fem tard f) el cant del cigne m) punt de vista g) per començar n) la quinta punyeta 

37. a) [bb] c) [k] e) [ð], [ð], [β] g) [ð], [β], [β] i) [t] b) [β], [ð], [γ] d) [t] f) ø h) ø j) [b], [d], [] 

38. Però e[ ] pro[γ]ré[z] [ð]e [ ]es nostre[z] ha[β]i[ ]itat[z] ha ti[ŋ]gut, i té, conseqüèncie[z] [ð]e [ ]es qua[ ]s no sempre ens po[ð]em se[n]ti(r) or[γ]ullosos: la història [ð]e [ ]a humanitat és plena [ð]’acte[z] viole[n] (t)s, depre[ð]acions, crue[l]tat i a[β]ús [ð]espieta[d] de [ ]a pròpia espècie, de [ ]es a[l]tre[z] espècie[z] i [ð]e[ ] me[ð]i. Per ta[n](t), també é[z] importa[n](t) que, pensa[n](t) en e[ ] prime(r) se[n]tit de[l] terme cu[l]tura, parem atenció a [ ]e[z] millo(r)[z] o[β]res que hem estat capaço[z] [ð]e pro[ð]ui(r) a tra[β]é[z] [ð]e[l] tem(p)s. Potse(r) ens serveixe[ŋ] com a mo[ð]e[ ] per esmena(r) e[ ][z] errors passats, més que no pas com a motiu [ð]e presum(p)ció. En això consisteix, precisame[n](t), l’aprene[n]tatge, u[n] de[ ]s tret[z] més característic[z] [ð]e [ ]a nostra espècie. La [β]i[ð]a socia[ ], e[n] definiti[β]a, posa a[ ] nostre a[β]ast tot[z] e[ ][z] [β]éns que [ ]’esforç co[ll]ectiu és capa[z] [ð]e pro[ð]ui(r) am(b) vista a aque[s]t objectiu foname[n]ta[ ]. Aque[s]t és, de fet, e[ ] [γ]ran a[β]a[n]tatge a[ð]aptatiu que [ ]a cu[l]tura ofereix. L’esfor[z] [ð]e ca[ð]a generació per supera(r) [ ]e[z] [ð]ificu[l]tat[z] [ð]e[ ] me[ð]i s’acumu[ ]a e[ ] forma [ð]e tra[ð]ició i [ð]eixa, no so[ ][z] e[ ] pro[bb]lema reso[l](t) per a [ ]e[z] generacions futures, sinó, a més, la [β]ia [ð]e so[ ]ució que permet fe(r) fro[n](t) a nou[z] reptes. • el progrés de: velarització [ ], al·lòfon aproximant [γ], sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð] • les nostres habilitats ha: velarització [ ], sonorització [z], sonorització [z], al·lòfon aproximant [β], velarització [ ], sonorització [z] • tingut: velarització [ŋ] • conseqüències de: sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð] • les quals no: velarització [ ], sonorització [z] • podem orgullosos: al·lòfon aproximant [ð], al·lòfon aproximant [γ] • sentir: dentalització [n], emmudiment: [ø] • història de la: al·lòfon aproximant [ð], velarització [ ] • plena d’actes: al·lòfon aproximant [ð] • actes violents: sonorització [z], dentalització [n], emmudiment: [ø] • depredacions: al·lòfon aproximant [ð] • crueltat: dentalització [l] • abús despietat de la: al·lòfon aproximant [β], al·lòfon aproximant [ð], sonorització [z], sonorització [d], velarització [ ] • les altres espècies i: sonorització [z], dentalització [l] sonorització [z], sonorització [z] • del medi: al·lòfon aproximant [ð], velarització [ ], al·lòfon aproximant [ð] • tant: dentalització [n ], emmudiment: [ø] • és important: sonorització [z], dentalització [n ], emmudiment: [ø] • pensant: dentalització [n], emmudiment: [ø] • el primer: velarització [ ], emmudiment: [ø] • sentit: dentalització [n] • del terme: dentalització [l] • cultura: dentalització [l] • a les millors: velarització [ ], sonorització [z], emmudiment: [ø] • obres: al·lòfon aproximant [β] • capaços de: sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð] • produir: al·lòfon aproximant [ð], emmudiment: [ø] • a través del temps: al·lòfon aproximant [β], sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð], dentalització [l], emmudiment: [ø] • potser: emmudiment: [ø] • serveixen com: velarització [ŋ] • model: al·lòfon aproximant [ð], velarització [ ] • esmenar: emmudiment: [ø] • els errors: velarització [ ], sonorització [z] • motiu de: al·lòfon aproximant [ð] • presumpció: emmudiment: [ø] • precisament: dentalització [n], emmudiment :[ø] • aprenentatge: dentalització [n] • un dels: dentalització [n], velarització [ ] • trets més: sonorització [z] • característics de: sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð] • la nostra: velarització [ ] • la vida: al·lòfon aproximant [β], al·lòfon aproximant [ð] • social: velarització [ ] • en definitiva: dentalització [n], al·lòfon aproximant [β] • al nostre abast: velarització [ ], al·lòfon aproximant [β] • tots els béns: sonorització [z], velarització [ ], sonorització [z], al·lòfon aproximant [β] • l’esforç: velarització [ ] • col·lectiu: geminació [ll] • capaç de: sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð] • produir: al·lòfon aproximant [β], emmudiment: [ø] • amb: emmudiment: [ø] • aquest objectiu: sensibilització: [s] • fonamental: dentalització [n], velarització [ ] • Aquest és: sensibilització: [s] • el gran: velarització [ ] al·lòfon aproximant [γ] • avantatge: al·lòfon aproximant [β], dentalització [n] • adaptatiu: al·lòfon aproximant [ð] • la cultura: velarització [ ], dentalització [l] • L’esforç de cada: sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð], al·lòfon aproximant [ð] • superar: emmudiment: [ø] • les dificultats del: velarització [ ], sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð], dentalització [l], sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð], velarització [ ] • medi: al·lòfon aproximant [ð] • s’acumula: velarització [ ] • en forma de: labiodentalització [ ], al·lòfon aproximant [ð] • tradició: al·lòfon aproximant [ð] • i deixa: al·lòfon aproximant [ð] • sols el problema: velarització [ ], sonorització [z] ,velarització [ ] • problema: geminació [bb] • resolt: dentalització [l], emmudiment [ø] • les generacions: velarització [ ], sonorització [z] • la via de solució: al·lòfon aproximant [β], al·lòfon aproximant [ð], velarització [ ] • fer: emmudiment: [ø] • front: dentalització [n], emmudiment: [ø] • nous reptes: sonorització [z] 10 

39. a) [pa´ inə], [a´wkə], [rəfləksio´], [indi e´n], [əŋkuɾa´], [pəjza´d ə], [rəwka´] b) [fəntəziə], [əze´mplə], [sənsəsio´], [o´nzə], [upsəsio´ ], [əvγənista´n] c) [dəzma´j], [əma´bblə], [dəntisio´], [sa´wnə], [kwa´zi], [əspa´j], [ub e´ktə] d) [əskitʃa´ ], [mitʃ], [ ənus´ ði], [rəβizio´], [a´jγwa], [ə əγa´], [dita´ðə] 

40. a) [ə zi fa´ns], [do´zm ´d us], [sa´mpa´w], [ba´d iβ ´ŋ], [kre´ mɔ´lpɔ´k], [ditzβɾu´ts] b) [əm ´kzðəmpa´w], [to´dzðinε´wðɔ´ɾə], [ka´pziβərε´ts], [flu´ ðəkɔ´r], [ma´d nəβa´t] c) [kɔ´bzðəka´p], [f ´ʎzəmpipəðo´s], [re´jzðə uɾie´n], [te´mzðə ɔ´k], [tu´pəstɾε´t] d) [rɔ´kspu ʃəγu´ts], [fa´d mɔ´ltəfε´jnə], [t ´ŋsa´ŋ], [pɔ´dzəna´ɾi], [təmtε´d ðə ɔ´βə] 

41. [ a´ɾiəs] [ləma´ŋkəðəku fia´nsə pɔ´tfəɾiu´nəβɔ´nəmista´t kəputse´zma´səsureə istə no´ðəsku f ´iz ðə zutɔ´piks] [ta´wɾə] [fəɾa´zə s ´m də ste´wzðəz ´d uzme´z ´ntimsiəktu´əzəmdipluma´siəjsε´ s ´γəzme´stε´ndɾəjðo´nətəndɾε´zə] [ e´minis] [pu ε´ ə zðəre´zðəta´ʎz ife´zmənta mén əsa´d ənəɾa´ du´nəγɔ´si kəsta´pu´n surtiɾa´βe´] [ka´nser] [e´zimpurta´nkəpa´r izəm əte´βəpəɾε´ʎə ðə spɾubblε´məspənde´ns siβɔ´ skəse furtε´ʃi əβɔ´stɾərə əsio´] 

De la paraula al text pàgina 30 

1. [ε]: hem, crec [e]: gent, fer, ben, pell [ɔ]: com, sol, tros, lloc, prou, hort [o]: no, dos, tots 

2. vegada: [ə, a, ə] escala, vacances, encara, terrassa enveja:[ə, ε, ə] permetre treball:[ə, a] davant, cavalls, abans, relax, anar, passar calçotets:[ə, u, ε] descobert sembla:[ε, ə] tela 

3. Sonorització [ ], [z], [d], [z], [z] 

4. [m], [ŋ], [ ], [m], [n], [ ], [ŋ], [n], [ŋ], [m], [m], [n] 

5. llei [ej], gaudir [aw], prou [ow], feina [εj], creure [εw], atractiu [iw] 

6. ss (essa sorda entre vocals), ix (després de a, per fer el so xeix), g (sempre davant e per fer el so de la j), s (essa sonora entre vocals), tx (so africat sord no final), c (derivat de capaç), gu (perquè soni velar) 

Las Plaça del diamant de Mercè Rodoreda (6)

La misèria i la supervivència conscient.
Capítol XVI:

Durant aquest capítol, desapareix el mal a la cama i apareix l’angoixa d’en Quimet, que resulta tenir un referent real, té la tènia o la solitària, mentre la República li espanta els clients.

La solitària que, quan la pot expulsar, la guarda a un pot de vidre que deixa damunt de l'armari, mentre diu que això l'iguala a la dona. Tots dos comparteixen la capacitat de reproduir-se: perquè jo havia fet els nens i ell havia fet un cuc de quinze metres de llargada. Un cuc que acaba arrossegat pel nen com si fos una serpentina i a sobre de la nena que troba tota coberta de cuc. Ella impedeix que en Quimet castigui el nen i el Cintet l'anima dient-li que potser podrà tenir un altre cuc, cosa que la N-C ens aclareix que no passarà.

Capítol XVII:
La N-C ha de prendre la determinació d'anar a treballar a casa d'altri, per poder alimentar els seus nens que eren dues flors. No poder netejar la casa pròpia i anar a netejar la casa dels altres no ocupa només aquest capítol i això és perquè a partir d'aquesta situació, N-C va habitant i fent-se seus els espais i els objectes de la casa dels senyors, amb el seu significatiu jardí, alhora que els coloms ocupen casa seva, sense que ella ho sàpiga, inicialment. 

Serà la senyora Enriqueta qui li aconseguirà una casa. Primer ens descriurà amb força detall com és el jardí, tot aclarint-nos que: D'aquestes coses me'n vaig adonar més endavant, és clar. 
Pel que fa a la negociació del sou, veiem com el senyor, que ella sempre anomena el senyor del guardapols, amb l'excusa que és un bon pagador i li dóna feina diària, li pagarà menys del que s'acostuma.

Capítol XVIII:
Durant aquest capítol trobem la descripció de l'interior de la casa amb tant de detall que, si ens hi poséssim, en podríem fer un plànol. Destaca el contrast que hi ha entre l'amplitud d'espai de la casa i l'espai que té N-C al seu pis: amb les veus d'ells que, quan em cridaven, no sabia mai d'on venien. També observem com n'està d'abandonat tot plegat: era una gran serenata de corcs [...] i només quedava l'arc del bastiment [...] també amb el mirall picat [..].

Capítol XIX: 
En Quimet em va dir que si volia sortir a treballar, era cosa meva, que ell, per la seva banda, miraria de tirar endavant la cria de coloms. Així comença aquest capítol durant el qual la senyora Enriqueta se li ofereix per ajudar-la amb els nens. L'Antoni, com sempre, es va enfilar a mirar les llagostes i diu que ell es volia estar a casa i a més, plovisqueja i ella no veu clar que es puguin estar al carrer (recordem que la senyora Enriqueta vivia de vendre castanyes i moniatos a la cantonada de l'Smart a l'hivern i cacauets i xufles per les festes majors a l'estiu), cosa que fa que decideixi deixar-los tots dos a casa sols. La resta del capítol descriu un dia de feina a la casa, concretament un dia que s'han quedat sense aigua.

Capítol XX: 
La N-C va fent la seva vida de dona de fer feines i ens va explicant les coses que van passant a la casa: els arreglen l'avaria de l'aigua, el senyor discuteix amb un dels seus llogaters que li fa un ull de vellut - la família, doncs, viu de les rendes dels pisos i casetes que tenen -, ella rep uns possibles llogaters i els ha de rebutjar perquè tenen nens i ells només lloguem a persones sense nens. I mentre es va fent càrrec de tot el que fa referència a la casa on treballa, la seva queda cada vegada més desatesa i Vaig decidir portar els nens a la senyora Enriqueta, perquè allò no era viure. Però va durar poc i els torna a deixar sols a casa. Observa, tot i que no li dóna importància com havien agafat el costum de jugar amb veces. I el Quimet, un dia que la va a buscar, s'adona que l'adroguer que hi ha a tocar de la casa tenia les millors (veces) que mai havia vist, cosa que implica que serà

ella l'encarregada de comprar-les-hi. Tot i ser un personatge episòdic, ens adonem que la descripció de l'adroguer és significativa i gens caricaturesca: Era un noi com en Pere, el cuiner, alt, amb els cabells ben pentinats i la cara una mica gravada de verola, no gaire. La meva senyora sempre deia que feia bons preus i que era un adroguer honrat que sempre donava el pes. I era de poques paraules.

"la Plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda (5)

Capítol XI:
Al capítol XI hi ha el part, el naixement del primer fill. Aquest naixement destaca per la precisió que la narradora dedica al dolor: I el primer crit em va eixordar, un dolor que ella sent, però que transcriu com si fos una altra la que l'explica; mentre en Quimet és qui s'aferra a ser protagonista també: si veiesssis en Quimet com pateix... 
Quan tot acaba: així que vaig poder respirar sent el plor de la criatura (un plor) que no s'acaba fins al final del capítol: fins que molt a poc a poc el nen va començar a xuclar el biberó.
En Quimet, fart de no poder dormir, ficarà el nen al bressol en una habitació petita del costat del menjador i així que ens en anàvem a dormir, tancàvem la porta, l'aïlla, doncs. La maternitat, per tant, és viscuda com un trauma, amb angoixa i sense cap espurna de felicitat. Observem un nou enclaustrament i una negació de la vida en la impossibilitat de l’alletament. 

Podem destacar, d'una banda, la manera de definir la vida de la llevadora, quan li ensenya com ha de banyar el nen: Abans de néixer tots som com peres, tots hem estat lligats per aquesta corda. Que fa referència a la importància del cordó umbilical, que ja s'havia citat i que aquí comencem a pensar que ens hi hem de fixar. I, de l'altra, la visita de la Julieta que li du un regal a la N-C: que la gent només pensa en la criatura i que ningú no es recorda de la mare  i que diu una cosa que a nosaltres, com a lectors, ens sembla brutal: I va dir que aquell nen es moriria, que no ens hi amoinéssim més, que un nen, si no volia mamar, era com si fos mort.

Capítol XII:
Malgrat tot, la vida s’obre pas i el nen es refà, i ja te nom, es diu Antoni i el trobem agafat per la senyora Enriqueta mentre mira el quadre de les llagostes i fa brrrrr... brrrrr. La normalitat torna i amb ella el mal a la cama del Quimet, sobre el qual la senyora Enriqueta diu: I encara t'ho creus?. 
Un dia a la setmana, la mare d'en Quimet se'l queda perquè ella pugui fer la bugada, a en Quimet no li agrada, però ella ho necessita.
Ens torna a fer referència a les nines de la botiga, que descriu amb detall: moltes tardes anava a mirar les nines amb el nen a coll. Podríem dir centren l’atenció descriptiva, just abans de l’aparició del primer colom i de l’embut, que representen el pas a una vida que s'anirà omplint de problemes: s'hi ha arribat amb una relativa facilitat, però serà molt difícil sortir-ne. 
L’instint protector de la Natàlia és el que permet l’entrada dels coloms a casa: l’atzar del colom ferit que ella guareix suposarà la introducció d’un element clau de la novel·la.

Capítol XIII:
D’aquesta manera, un cop constituïda la família humana, s’inicia l’organització d’un nova família que, progressivament, ocuparà un espai, important per a la N-C, amb la construcció del colomar. Novament, de manera sospitosament circular, l’amic, en Cintet, contribueix a la construcció de la llar animal i, novament, l’espai emocional de la Natàlia es veu restringit: A la Colometa, la traiem de casa, diuen els homes. 

Cal parar atenció en el fet que el naixement del fill ha servit per descriure el procés del colomar més que no pas per detallar l’evolució vital de l’Antoni. És així que els termes s’inverteixen i en Quimet es preocupa per la felicitat dels coloms més que no pas per la felicitat de la seva dona i del seu fill. L’augment de la població plumífera sembla coincidir amb uns moments de tranquil·litat econòmica i d’una certa bonança. 

Capítol XIV:
Comença amb una descripció plena de vitalitat del mercat. Som a l'abril i tot és ple d'activitat, de color i de vida. La N-C, al carrer, amb l’aire fresc, i sense el marit, experimenta una sensació de felicitat que fixa a la memòria i que no l’he poguda sentir mai més.

Paradoxalment, aquest moment àlgid per a la muller coincideix amb la República i els maldecaps grossos que vénen després. Queda clar que el representant masculí del clan familiar, tot i la paternitat, es significa com a republicà i vol participar activament en les iniciatives que sorgeixen, com anar a fer d'escamot. Si abans no treballava a casa bé perquè tenia altra feina, bé perquè tenia mandra, ara serà per motivacions ideològiques que no ho farà. Mentrestant la N-C inicia un camí de solitud cada vegada més severa. 
La situació oposada és representada per en Mateu, cada vegada més enamorat de la Griselda. 
En aquest estat de coses, ja queda clar que l’estimació és antitètica a la ideologia i als coloms. A més, els grups humans se solidifiquen, per una banda, en Quimet i en Cintet, que volen formar part de la gran història i de l’economia provinent del negoci dels coloms; per l’altra, en Mateu, que no està per bèstieses i que té com a prioritat la vida familiar. 
El capítol es clou amb la pensada d'en Cintet de deixar lliures els ocells que surten i tornen cap al colomar: d'aquesta manera, si el colomar havia deixat la nostra protagonista sense l'espai que tenia per guardar les seves coses, ara, amb la semillibertat dels coloms, es queda sense l'espai d'estendre la roba: L'havia d'estendre a la galeria. I gràcies. Per tant, la llibertat progressiva dels coloms és directament proporcional a l’«empresonament» de la Colometa.

Capítol XV:
No és pas casualitat que també en Quimet cada cop necessiti més aire, segons diu ell mateix; més espai, en definitiva, com els coloms. I per aquest motiu, s'endú el nen a fer volts amb moto, mentre ella, tancada a casa, pateix fins que tornen. El procés biològic de cria humana continua paral·lela a la dels coloms: neix la Rita, també enmig del dolor i de la malaltia, explicat, però, aquesta vegada, d'una manera molt més ràpida, pel que té de repetició d'un mateix fet. En aquest estat de coses, la narradora ja fa un procés de consciència retrospectiva i, per boca d’en Quimet, fa broma sobre el que li costà el primer ball de la plaça del Diamant, amb referència al trencament de la columna del llit durant el part, però el lector ja sap que és el que realment li està costant, a la N-C, aquell ball. 
Ara la protagonista va associada al color violeta, i no cal perdre de vista les violetes de Mirall trencat associades a la Bàrbara i a la mort. 

Per contrast, la Griselda, la dona d’en Mateu, s’associa al blanc, que era el color de la innocència de la protagonista. La Griselda, que l'anomena: la noia dels coloms, com si encara li tragués una mica més d'identitat. 
Fixem-nos de quina manera més subtil es va construint el mapa sensitiu de la destrucció de la humanitat d’una dona.

La infantesa, com sol passar en la producció de l’autora, no és pas un jardí de flors i violes i és, per això, que la gelosia del nen cap a la nena és clara: ficava una baldufa al coll de la nena i que el noi imita el mal del pare –es fa el coix–, i tot és un conflicte. D’altra banda, el revòlver regalat pel pare al nen és una eina de violència que aquest exerceix amb obsessió, ni que sigui des del joc.

Solucions als exercicis de transcripció fonètica.

Acabo d'intentar passar-vos les solucions dels exercicis de fonètica al bloc i em trobo amb uns quants problemes:
a. Que quan copio i enganxo hi ha símbols fonètics que no es copien ni s'enganxen.
b. Que el word recull força símbols, però els fonètics no i no els puc aconseguir de manera que pugui copiar-los i enganxar-los de manera correcta i que s'entengui.
c. Que els que trobo a la xarxa de vegades es veuen i de vegades no.
d. Que si poso l'enllaç del pdf corresponent està protegit i no hi podeu accedir.
Massa problemes i poques solucions, per la qual cosa us he buscat altres exercicis amb solució que us adjunto aquí per si els voleu consultar.

• http://www.xtec.cat/~mbosch31/fonetica/
• http://www.aulainf.com/materials/ed-secundaria-i-batxillerat/638-fonetica-catalana
• http://es.slideshare.net/lrius1/prctiques-fontica-presentation
• http://blogs.cpnl.cat/nivelldtarragona/2011/12/09/exercicis-de-fonetica-practica/
• http://www.annaribas.cat/01_fonetica/FONETICA%20CATALANA.pdf

Espero que us siguin d'utilitat.

Com serà el segon control

Abans de fer el segon control mirarem què hem estat fent aquests dies.

• Fonètica

sons anglesos

1. Hem repassat la transcripció de les vocals.Hem repassat la transcripció de les oclusives.
2. Hem après a memoritzar quins sons són sords i quins sonors.
3. Hem après com s'han de transcriure les fricatives i les africades.
4. Hem après a transcriure les nasals.
5. Hem parlat de la transcripció de les laterals i de les vibrants, però com que no les hem practicat gaire, no sortiran.
6. Hem après què és una sonorització i un ensordiment; una sensibilització i un emmudiment i una geminació.
7. També hem après què és una palatalització, una dentalització, una velarització i fins una labiodentalització; però ens sembla que aquests fenòmens ja són massa especialitzats per al nostre nivell i, tot i que potser els transcriureu, no els haureu d'identificar com a tals.

• Tipologia textual

1. Hem repassat o après les funcions del llenguatge.
2. Hem repassat els elements que intervenen en el procés comunicatiu.
3. Hem repasssat els tipus de text.
4. Hem après com  es fa un comentari crític.
   
5. Hem après a distingir, de manera raonada, els textos objectius dels textos subjectius.
6. Hem après què és la dixi, quines paraules poden fer de díctics i hem fet exercicis per comprovar com s'interpreten.
7. Hem après que els contextos afegeixen a la informació explícita, una d'implícita que som capaços d'interpretar.
8. Hem recordat els tipus de discurs i com es distingeixen: discurs citat directe o discurs directe; discurs citat indirecte o discurs indirecte i discurs no citat o indirecte lliure.

• Lectura

1. Hem llegit i explicat els primers vint capítols de La Plaça del diamant.

   

   la plaça del Diamant llavors 

• Lèxic

1. Hem definit totes aquelles paraules dels exercicis que no s'entenien.
   

I ara com serà el control:

Tindrà la mateixa estructura d'un control de selectivitat, però adaptat a la matèria que hem donat, cosa que vol dir que:

• Hi sortirà un text i unes preguntes de comprensió lectora que incidiran en tot allò que hem fet de l'apartat de tipologia textual.
• Alguna pregunta extra sobre aquestes qüestions, si es creu necessari.
• Unes quantes preguntes de resposta breu sobre el contingut dels vint primers capítols.
• Una expressió escrita que haureu d'escollir entre dues possibles, una que serà més específica, l'altra més general.
• Una sèrie d'exercicis de transcripció fonètica.
• Una sèrie de preguntes de vocabulari. 

Si teniu algun dubte o pregunta, ara és el moment d'expressar-los. Afegir també que, durant el cap de setmana, i si res ho impedeix, aniré fent les entrades que falten de "La Plaça del Diamant"

Tercera expressió escrita

Ja toca fer la tercera expressió escrita i el tercer i últim comentari crític. N'hem fet un sobre un artice ja escrit, un altre que incloïa una ressenya i ara en farem un que tracti un tema d'interès, podríem dir que, general: El sistema educatiu.

Per desenvolupar-lo heu d'utilitzar almenys tres arguments diferents dels que teniu com a exemple a l'entrada que trobareu aquí. 

Podeu fixar-vos en una assignatura en concret o parlar de totes en general, de com es disposen les aules, de les hores d'esbarjo, de l'horari que tenim i què suposa pel que fa als àpats que fem durant el dia, de què heu d'aprendre i per què creieu que ho heu d'aprendre... de qualsevol cosa que tingui a veure amb la manera que estudiem aquí i ara.
Jo parlaré des de la meva òptica, que és, òbviament, diferent a la vostra, simplement perquè el que em toca és ensenyar i a vosaltres aprendre, però el meu text us pot servir, com sempre, d'exemple:

El nostre sistema educatiu

No puc dir que tot el nostre sistema educatiu sigui un desastre, però crec que sí que necessita un replantejament profund. 
El primer que demanaria és que baixéssim la ràtio de les classes, si hem de donar una atenció personalitzada no hauríem de tenir més de vint alumnes per aula, i d'aquesta manera ho podríem fer, de fet, els estudis demostren que la disminucio de les ràtios té un efecte notable en la millora dels resultats, molt més que, per exemple, la metodologia que s'utilitza per ensenyar.
Anant a coses més concretes, sí que penso que és necessari que aprenguem a escriure, a llegir i, sobretot, a comprendre, en tres o quatre llengües, sempre que sigui possible, però, cal que estudiem la mateixa gramàtica a llengua catalana i a llengua castellana? No aniria més bé que estudiéssim gramàtica i prou, com algú va dir: duplicar la informació només serveix per embolicar; i em sembla que això és el que fem.
I una cosa semblant és el que passa amb la literatura: literatura catalana i castellana, separades, i res de cap altra literatura, si no feu batxillerat i no trieu l'optativa d'universal, que cursen, de mitjana, unes deu persones. Potser estaria millor fer una assignatura que es digués literatura i que la tractés amb la màxima amplitud, sempre s'havia fet literatura europea, jo recordo haver estudiat Shakespeare, per exemple, per què s'havia de deixar de fer.
I és lògic que un futur estudiant d'arquitectura no hagi fet mai història de l'art?
De vegades penso que més que persones amb criteri i autònomes, el nostre sistema vol formar futurs treballadors i consumidors i per això, moltes vegades, s'orienten els estudis a allò que en un futur ens pot ser pràctic i, em cansa sentir frases tipus: per què he d'estudiar això si no em servirà de res?
De debò, allò pràctic és el que volem aprendre o és el que volen que pensem que volem aprendre.

Fonètica: els sons que ens faltaven i la seva transcripció (2)

Últims sons i últims símbols, va que acabem amb la fonètica, que acabem amb la fonètica.

Les consonants nasals:

Una consonant és nasal quan s'articula fent sortir l'aire pel nas. 

Les nasals són totes sonores i es representen:[m], [n] [ɳ], [ɲ], [ɱ],[n̪].

• Transcriurem [m] en totes aquelles paraules que s'escriuen amb "m", excepte en aquelles que acaben en "m" i, sense cap pausa, la síl·laba o la paraula que les segueix comença amb una labiodental [f] o [v]. Exemples: mare [m]; camfora: [ɱ].
• També transcriurem [m] en totes aquelles paraules que s'escriuen amb "n" i, sense cap pausa, tenen a continuació una síl·laba o paraula que comença per bilabial [b], [p] i [m]: Exemples: canvi [m], un pot [m].
• Transcriurem [ɲ] en totes aquelles paraules que s'escriuen amb "ny" i en les que, sense cap pausa, tenen a continuació una paraula que comença per consonant palatal [ʃ], [ʒ], [ʎ] i [ɲ]: Exemples: en Llull [ɲ]
• Transcriurem [ɳ] en totes aquelles paraules que entren en contacte amb una consonant velar. Si és a final de paraula, la consonant velar desapareix, si és en la mateixa paraula, totes dues es transcriuen:  Exemples: sang [ɳ]; ungla [ɳg].
• Transcriurem [n̪]. en totes aquelles paraules que entren en contacte amb una consonant dental [d],[t]. Exemples: un dia [n̪]. un tall [n̪]..    
• Transcriurem [n] en totes aquelles paraules que escrivim  amb "n" i que no són en cap cas dels citats anteriorment.. Exemples: nino [n], [n].

Les consonants laterals:

Una consonant és lateral si, quan la diem, l'aire s'escapa pels costats de la llengua. Les laterals són totes sonores i les transcrivim amb els símbols següents: [l], [ʎ] [[l̪] i [ɬ].

• Transcriurem [l] en totes aquelles paraules que escrivim  amb "l" excepte:
• si entren en contacte amb una consonant dental [d]     , [t]. Exemples: el dia [l̪], altitud [l̪].
• si entren en contacte amb una palatal: [ʎ]: Exemples: el llenç: [ʎ]. 
• si entren en contacte amb una velar a fi de mot: [ɬ]
• Transcriurem [ʎ]  en totes aquelles paraules que escrivim  amb "ll" . Exemples: llavors  [ʎ].
• Transcriurem [ll] en totes aquelles paraules que escrivim  amb "l·l"  Exemples: col·laboració [ll].

Les consonants vibrants, bategants o ròtiques:

Una consonant és vibrant perquè la llengua colpeja repetidament el paladar per articular el so.

N'hi ha dues: 
La vibrant simple: [ɾ] (cara) (cabra).

I la vibrant múltiple: [r] (carro) (amor).
Hem de recordar que en els casos que la "r" no sona, hem de transcriure [] o no hem de transcriure res.  (carrer).

I per acabar del tot amb la fonètica, hem de donar nom als fenòmens que hem anat veient que es produïen quan els sons entren en contacte:

• Ensordiment: fenomen que es produeix quan una consonant, inicialment sonora, passa a ser sorda en una determinada posició: altitud [t].
• Sonorització: fenomen que es produeix quan una consonant, inicialment sorda, passa a ser sonora en una determinada posició: més en teníem [z].

• Emmudiment: fenomen que es produeix quan una consonant, que pot o hauria de sonar, passa a no fer-ho en una determinada posició: camp [].
• Sensibilització: fenomen que es produeix quan una consonant, que normalment no sona, passa a fer-ho en una determinada posició: fer-ho [ɾ].

                       

• Geminació: fenomen que es produeix quan una consonant es pronuncia doblada, o geminada: col·laborar [ll]; amable [bb].

• Dentalització, palatalització, velarització: fenòmens que es produeixen quan les consonants nasals i laterals entren en contacte amb consonants dentals palatals o velars (kaga).