Coses que no han quedat clares o que m'ho ha semblat.

Corregint els exàmens, que més aviat han anat bé, m'he adonat que hi ha unes quantes coses que no us han quedat clares, o que molts de vosaltres heu fallat, intento aclarir-les aquí:

Què és el tema d'un text: segons el diccionari, el tema és la Proposició que es pren com a assumpte o matèria d’un discurs, d’un escrit, d’una discussió. Per tant, no és l'argument, ni la seva mínima expressió, sinó que és allò de què va, i un text pot tractar qualsevol aspecte de la realitat, de qualsevol manera, o sigui, pot parlar de l'amor, de la vida universitària, de l'alegria o de qualsevol altra cosa, de les més variades maneres, però sempre s'ha de formular com una entitat abstracta.

Quan un text és objectiu i quan és subjectiu: a part de les persones que confonen els dos termes i han de recordar quin és quin, n'hi ha moltes d'altres que pensen que un tema és tractat de manera objectiva si està escrit en tercera persona i de manera subjectiva si ho està en primera i aquesta correspondència no és tan unívoca com es voldria.

Sí que és veritat que la majoria dels textos escrits en primera persona són subjectius; i poso la majoria perquè no m'atreveixo a assegurar absolutament que ho hagin de ser tots.

Però no tots els escrits en tercera persona són objectius, ni molt menys, només ho seran alguns. Llavors, com podem saber si un text en tercera és o no subjectiu? Doncs d'una manera senzilla: el narrador en tercera s'explica objectivament o no? Quan som davant d'un text narratiu, si parla a través del pensament d'un personatge, en qualifica un de manera positiva i un altre de manera negativa, fa que empatitzem amb una situació i no amb una altra... està essent subjectiu, perquè ens dirigeix, ens diu què hem de pensar. De fet, és molt difícil ser objectiu en els textos narratius, tot i que tampoc m'atreveixo a afirmar que no ho som mai.

Com podem provar que un text és escrit o és oral: tot i que és obvi que un text escrit el trobem en un paper o en una pantalla, no podem utilitzar aquest argument com a provatori perquè de vegades ens trobem que ens fan provar que un text escrit en un paper o en una pantalla és oral, per tant, hem de tenir clares les marques d'escriptura i les d'oralitat. D'entre les moltes que hi ha, us poso aquestes:

• es consideren marques d'escriptura: els signes de puntuació i que l'emissor i el receptor no estan en contacte real, cosa que implica que el receptor només pugui llegir, no pugui fer cap altra interacció amb l'emissor i l'emissor, tot i que es pot dirigir a un tipus concret de lector, no tingui el coneixement que aquest acabi essent-ho, excepte en el cas de la correspondència, que llavors, passat un temps x, sí que podrà constatar-ho. 
• es consideren marques d'oralitat: la possibilitat real que emissor i receptor interactuïn en un mateix temps i/o espai i, si ens trobem amb un text escrit que en representi un d'oral: l'abundància de punts suspensius, que volen ser les pauses típiques del llenguatge oral, les repeticions, les associacions d'idees...

Us deixo aquí un petit text que imitaria els textos orals:

— Diumenge i corregint, tu creus? quina mandra, déu! I tot perquè un bon dia vaig decidir que ... bé, de fet no ho vaig decidir, va ser la primera feina que em va sortir...

— Però si sempre dius que t'agrada

— Sí, que m'agrada, sí, però em cansa, de fet suposo que tot deu cansar... tampoc m'hauria de queixar i menys amb tu, què...

— No sé, tot ens prenem les coses diferent i si a tu t'angoixa això, doncs t'angoixa...

 I fins aquí les coses que em sembla que calia aclarir.