Faltes que no hauríeu de cometre mai. Imperdonables.

Hi ha un a sèrie de faltes d'ortografia que són im-per-do-na-bles, perquè cada vegada que les feu, mateu filòlegs, o no, però aquí us les deixo:

• Escriure el plural en -as. En català no hi ha cap excepció a la regla, els plurals s'escriuen en -es.
• Accentuar *á en lloc d'à; *ì en lloc d'í; *ù en lloc d'ú.
• No saber posar els accents distintius als mots bé, déu, més, sé,té, sóc i són
• Confondre es (pronom: a si mateix) / és (verb ser: ell és bonic).   
• No accentuar les formes verbals que duen sempre accent.
• Escriure ç davant e o i. Ex: *peçes en lloc de peces.
• Escriure l’imperf. d’ind. amb be alta (Ex: *jo pintaba en lloc de jo pintava) i el de subj. amb una sola essa entre vocals (Ex: *tu pintesis en lloc de tu pintessis)
• No apostrofar l’article el i la preposició de davant de vocal. 
• Confondre quan (temps)/ quant (quantitat),  que (conjunció o pronom de relatiu) / què (pronom interrogatiu o pronom de relatiu precedit de preposició)  i   per  què (interrogatiu, -per quin motiu- o relatiu -pel qual, per la qual, pels quals, per les quals) / perquè (la resta)
• Confondre i (conjunció, uneix sintagmes o preposicions / hi (pronom, substitueix sintagmes)
• No accentuar adequadament això,  allò,  però i   sinó. tot i que la m ajoria de paraules agudes acabades en "o" s'accentuen tancades, aquestes, concretament, ho fan amb accent obert.
• Escriure *extrany i *extranger  (estrany, estranger incloent-hi tots els derivats).
• No donar prioritat a l’apòstrof davant contracció Ex: * Vaig al hort (vaig a l’hort) o no fer les contraccions. Ex.  *a els, *per els... (als, pels etc). 
• No utilitzar la forma quantitativa dues davant d’un nom femení.
• Utilitzar *tenir que  (haver de, tenir de)
• Confondre posar, (Fer que (alguna cosa) sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat) / ficar: (Fer entrar dins un lloc).
• Confondre  ja (Des d’abans, no més tard, d’un temps determinat del passat, present o futur)   / hi ha (present del verb impersonal haver-hi).
• Confondre  em (a mi i pronunciat amb vocal neutra) / hem (verb haver, acompanyat sempre d'un participi i pronunciat amb e oberta) / amb (preposició que expressa relacions que denoten l’acompanyament, la concurrència a una acció, el contacte, l’instrument, el mitjà)
• Escriure me, te, se davant un verb començat amb consonant.
• Confondre si (condicional)/ sí (afirmatiu) / s’hi (combinació de pronoms).
• Conjugar el verb haver-hi com si fos personal i fer-lo concordar amb el seu CD: *hi havien persones / hi havia persones.
• Posar una preposició davant d'una conjunció: S'havia adonat *de* que parlava molt / S'havia adonat que en sabia molt.
• Confondre s'havia (pronom més el verb haver, després hi anirà un participi) i sabia (imperfet del verb saber): S'havia adonat que en sabia molt.
• Quan hem d’escriure tant i quan tan? Tan és un adverbi que s’escriu sempre davant d’un adjectiu o davant d’un altre adverbi i s’utilitza per modificar adjectius o locucions adjectivals i adverbis o locucions adverbials, per exemple: “És tan alta que toca tots els sostres”, o “Camina tan de pressa que no el puc atrapar”. Tant, en canvi, pot ser un adjectiu, un pronom o un adverbi. Com a adjectiu, acompanya un nom, amb el qual concorda en gènere i nombre, i pot admetre la preposició de: “Fa tant de vent que se m’emporta”, “He menjat tanta xocolata que ara no tinc gana”. Com a pronom, també es flexiona: “Mai n’havia vist tantes de juntes”. Com a adverbi, complementa el verb: “No mengis tant!”. En les oracions comparatives, s’escriu tan després d’adjectiu o adverbi: “És tan dolç com el sucre” o “Va venir tan aviat com va poder”. Però s’escriu tant seguit d’adverbi, adjectiu o nom quan s’introdueixen dos elements idèntics: “Va beure tant vi com cervesa”. 
• Dividim el dia en les parts següents: matí, migdia, tarda, vespre, capvespre, nit, mitjanit i matinada (també vesprada al País Valencià i horabaixa a les Illes Balears). I no utilitzem o no hem d'utilitzar la preposició per sinó que hem de fer servir la preposició a seguida de l’article determinat que calgui per a cadascuna, excepte en el cas de mitjanit, que no porta article: "ens vam trobar a la matinada."

• En aquest enllaç podeu trobar una sèrie de vídeos que poden resoldre-us dubtes comuns: Tinc un dubte