Com sera el 4t control.

Abans de fer el quart control mirarem què hem estat fent aquests dies.

• De sintaxi:

Hem repassat l'oració, l'oració substantiva i la substitució pronominal.

De l'oració hem recordat (teoria a les pàgs. 36,37):

1. Què és una oració composta i quins tipus hi ha (coordinades, subordinades i juxtaposades).
2. Què és una oració coordinada i quins tipus hi ha (copulativa, distributiva, disjuntiva i adversativa).
3. Què és una oració subordinada i com es poden classificar 
1. Segons la posició que ocupen (substantives, adjectives i adverbials).
2. Segons el nexe que porten (conjunció o pronom).
3. Segons la fomra verbal (flexionada i no flexionada: d'infinitiu, de gerundi o de participi). 

De l'oració substantiva hem après (teoria a les pàgs. 38 a 40 del llibre): 

1. Quants tipus d'oracions substantives hi ha: 
1. L'oració substantiva completiva.
2. L'oració substantiva de relatiu.
3. L'oració substantiva completiva d'infinitiu o d'infinitiu.
4. L'oració substantiva interrogativa. 
2. Quines funcions poden fer i com identificar-les:
1. Subjecte.
2. Complement directe.
3. Complement de règim verbal.
4. Atribut.
5. Complement del nom.
6. Complement de l'adjectiu.

De la substitució pronominal hem recordat, o après (teoria 

1. Com es substitueix i en quins casos cada component de l'oració. 
2. Com queda la frase, després de la substitució d'un complement per un o dos pronoms.
   

• D'ús de la llengua:

Hem treballat l'adequació i la coherència textuals.

De l'adequació textual hem après (teoria pàgs. 126-129; 133-135, i 138-143):

1. Els elements de què consta qualsevol acte comunicatiu:
1. El tema (general o especialitzat).
2. La intenció (objectiva o subjectiva).
3. El canal (oral o escrit).
2. La dixi:
1. La de persona.
2. La social.
3. La de temps.
4. La d'espai.
3. El context:
1. Físic.
   
2. D'ús.
3. Sociocultural.
4. Els interlocutors:
1. L'emissor: subjecte parlant / locutor; participació en el text (presència o absència); decisió d'incorporar altres veus.
2. Els enunciadors i les seves funcions: fer intervenir un altre punt de vista; criticar o desqualificar; ironitzar; negar una afirmació; fer una petició de manera indirecta...
3. Els enunciadors i com es presenten al text: discurs citat (directe i indirecte); discurs sense marques de citació o indirecte lliure.
5. La Variació:
1. Segons els grups humans (espai; temps; grup social — generació; gènere; extracció —.
2. Segons les situacions (registres formals — especialitzats, tècnico-científic; literari; àmbits específics; estàndard —; registres informals — col·loquial; vulgar; argot —.
6. Definicio i detecció de l'adequació textual.
   

De la coherència textual hem après (teoria pàgs. 152-156; pàgs. 159; pàgs. 160-161; pàgs 164-167):

1. La coherència externa:
1. El titol (temàtic o remàtic).
2. El paràgraf (unitat visual i formal i unitat significativa i unitat funcional).
2. La macroestructura:
1. La progressió temàtica: tema i rema.
2. El tipus de progressió temàtica: lineal; de tema constant; de tema derivat.
3. La superestructura:
1. Externa, els gèneres textuals. 
2. Interna: la tipologia textual i la seva organització.

I això que de vegades em sembla que no estem fent gaire res... i, de tot això, què sortirà al control? Què pot sortir de teoria i què de pràctica?

Començarem amb la teoria:

1. De sintaxi es pot demanar la definició d'oració composta, els tipus en què les classifiquem; la definició d'oració coordinada, els tipus en què les classifiquem, i la definició d'oració subordinada i els tipus en què les classifiquem.
2. De l'adequació textual: la definició: què ha de tenir un text per a ser adquat.
3. De la coherència textual: la definició: què ha de tenir un text per a ser coherent.
   

I acabarem amb la pràctica: 

1. Exercicis d'identificació i funció de subordinades substantives.
2. Exercicis d'identificació de complements verbals i de substitució simple per un pronom feble.
3. Exercicis tipus els de les pàgs. 130, 131, 132; 136, 137; 144, 145; 157, 158,159; 162, 163; 168, 169, 170 i 171.

I ara és el moment de demanar tot allò que penseu que no us ha quedat clar.