Expressió escrita (6)

Ja toca fer la sisena redacció, però abans repassarem una mica les característiques que té  el discurs directe i en què es diferencia de l'indirecte.

• Transformacions per passar del discurs directe a l'indirecte

discurs directe		discurs indirecte
:	.........................		que
« »	.........................		Ø
tu	.........................		ell
ara	.........................		llavors
és	.........................		era
ets	.........................		era
aquí	.........................		allà
aquest	.........................		aquell

• Estructura de les declaracions, les preguntes, les respostes i les ordres en el discurs indirecte.

a. Declarar o respondre

Exemples:

En Sergi va dir que llavors engegava el motor.

Li va respondre que era allà

VERBS INTRODUCTORIS		MOT D'ENLLAÇ			ENUNCIAT
dir	+		que	+		verb en indicatiu
explicar
manifestar
afirmar
replicar
declarar
assegurar
respondre
contestar

b. Ordenar o recomanar

Exemple: Va ordenar-li amb insistència que anés endavant

VERBS INTRODUCTORIS		MOT D'ENLLAÇ			ENUNCIAT
ordenar	+		que	+		verb en subjuntiu
manar
exigir
demanar
pregar
dir
aconsellar
recomanar
suggerir

c. Preguntar

Exemples: Va dir si aquell soroll era normal

Va dir-li si aquell soroll del motor era normal.

VERBS INTRODUCTORIS		MOT D'ENLLAÇ				ENUNCIAT
preguntar	+		si		+		verb en indicatiu
demanar
voler saber				qui, què, on, quan
dir

Observacions:

Quan passem del discurs directe al discurs indirecte, cosa que hem de fer sovint, es produeixen canvis importants:

1. Canvis en les persones verbals

Potser cap de les persones que protagonitzaven la conversa cara a cara no hi són presents o potser només n'hi ha una. Llavors la tercera persona, ell o ella, substitueix la segona, tu, o la primera, jo.

— Porta'm el diari d'avui (discurs directe)

— M'ha demant que li porti el diari d'avui (discurs indirecte)

2. Canvis en els temps verbals

Normalment estem explicant una conversa que ja ha tingut lloc, per tant, ja ha passat per qui la narra. Passem la conversa al passat i canvien els temps verbals.

— He quedat aquí amb la meva germana.(discurs directe)

— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)

3. Ús de verbs introductoris

Si les persones que parlaven ja no hi són presents, ens perdem la informació que proporcionen: tant el gest, com el to de la veu, com la intenció. Aquesta informació l'hem de recollir amb un verb introductori que sigui fidel al que mostraven o sentien els protagonistes. Si sempre fem servir dir, no podrem copsar ni la intenció ni el sentiment dels parlants.

— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)
Per exemple: explicar, declarar, aclarir, manifestar, respondre, demanar, preguntar, suplicar, avisar, advertir, aconsellar, proposar...

4. Ús de pronoms, adverbis i determinants

Si canvia la persona gramatical, canvien les formes pronominals, els adverbis i els possessius. Si canvien els punts de referència, canvien també els demostratius.

— He quedat aquí amb la meva germana. (discurs directe)

— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)

5. Ús de nexes

Sempre hi ha una conjunció o nexe que enllaça el que volem referir de la conversa amb el verb introductori. Els més corrents són que per a les oracions afirmatives i si en cas que hagis de referir oracions interrogatives.

— He quedat aquí amb la meva germana. (discurs directe)

— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)

EXEMPLE:

Text en estil directe:

Eren les quatre de la tarda. Just en aquell moment va arribar la Mercè i va preguntar:

— Que hi ha algú a casa?

Semblava que no hi havia ningú. De cop i volta va sentir la veu del seu marit:

— Què fas aquí tan d'hora?

— Tan d'hora? Però si són les cinc— va contestar.

— Les cinc! Són les quatre, Maria!— va replicar el marit sorprès.

La Maria es va quedar pensant i va exclamar:

— El nen m'ha tornat a avançar el rellotge! I he marxat una hora abans de la feina!

Text en estil indirecte:

Eren les quatre de la tarda. Just en aquell moment va arribar la Mercè i va preguntar si hi havia algú a casa. Semblava que no hi havia ningú. De cop i volta va sentir el seu marit que li demanava què feia a casa tan d'hora. Ella va contestar que no era tan d'hora, que eren les cinc. El marit, sorprès, li va replicar que no eren les cinc, sinó les quatre. La Maria es va quedar pensant i va dir exclamant que el nen li havia tornat a avançar el rellotge i que havia marxat una hora abans de la feina.

I ara, passa aquest conte a estil directe:

a. Hi havia un moliner molt pobre i una mica mentider que tenia una filla preciosa. Un dia, per fer-se agradable al rei, li va contar que la seva filla era capaç de filar la palla i convertir-la en or. D'aquesta manera va fer patir molt la noia, ja que el rei va tancar-la en una torre perquè provàs les seves habilitats. Ella no feia més que plorar, fins que li va comparèixer un nan i li va dir que convertiria la palla en or si ella li donava alguna cosa a canvi. La primera vegada li va donar un collar. La segona vegada, un anell. Però la tercera vegada, quan el rei li havia promès que es casaria amb ella si aconseguia més or, la noia ja no tenia res per donar. Aleshores el nan li va demanar el primer fill. Ella, desesperada, hi va accedir. Al cap d'un any, quan la nova reina havia tingut un fill, el nan va anar a cercar-lo. Ella no se'n volia desprendre de cap manera, i el nan, segur que no se'n sortiria, li va dir que no li prendria el fill si ella arribava a descobrir el seu nom. La reina va passar dies recollint els noms més estranys del regne, però no endevinava el del nan. Fins que un dia un dels missatgers, enmig del bosc, va sentir el nan que cantava una cançó que deia que tot i que ningú ho sabia, ell era Rumpelstilzchen. El nan, quan la reina li ho va dir, es va enfadar molt, i cridava que ho sabia perquè li ho havia dit el dimoni i pegava potades a terra, tan fortes, tan fortes, que la terra es va obrir i Rumpelstilzchen va desaparèixer. A partir de llavors la reina va viure feliç i tranquil·la al costat del seu fill.
      (Germans Grimm: Rumpelstilzchen)

I aquest diàleg a estil indirecte: b. Tanmateix, quan menys s'ho esperava, la dona de fer feines va dir amb un riure estúpid:
   —Ja sé que Sybille viu a casa del seu promès. Deu ser tota una doneta, oi?
   Es pensava que Sharon ho sabia.
   Sharon, completament drogada a causa de tants sedants, es pensà que aquella bona dona li estava gastant una broma pesada.
   —No és temps de bromes ni d'acudits graciosos, eh Mabel?
   —Però si és veritat! —va respondre esbojarradament Mabel.
   Llavors s'adonà que Sharon no ho sabia.
   —Surt de casa meva, surt! No et vull veure més! —cridà Sharon amb tota l'energia que li quedava.
                   (Patricia Highsmith: Petits contes misògins)