1a expressió escrita

Aquest curs les expressions escrites seran una mica més complexes i les començarem amb la intenció de treballar diversos tipus de textos. Començarem amb el "Comentari crític".

Primer explicarem què entenem amb aquesta expressió.

Un comentari crític és la valoració que es fa d'un text, o de qualsevol altre acte comunicatiu, que expressa idees o opinions. Per tant, per fer un comentari crític partim d'un text, o qualsevol..., argumentatiu que, prèviament hem de conèixer.

Quin serà doncs, el primer pas? 

El primer pas serà conèixer l'altre text, o qualsevol..., del qual volem fer el comentari crític.  

Què hem  de fer per conèixer-lo?

• Llegir-lo i entendre'l.
  
• Situar-lo en l'àmbit de coneixement que li correspongui.
• Relacionar-lo amb altres aspectes que nosaltres puguem conèixer relacionats amb el missatge que ens dóna.
• Interpretar la informació que comunica de manera correcta.
• Afegir nous arguments contraris o favorables a la tesi que expressa.
• Opinar de manera raonada sobre el tema de què tracta.

Aquí hi trobareu unes preguntes útils a l'hora de poder fer l'anàlisi del text, o qualsevol..., a comentar:

• Tracta un tema d'actualitat, d'un  tema considerat atemporal o d'un tema que ja no és actual?
• Pots ampliar-ne l'abast amb informacions que coneguis?
  
• Transmet algun valor? En cas afirmatiu: quin o quins? Creus que són vigents, majoritaris, minoritaris, compartits per un grup concret o que actualment no es valoren?
• Pots oferir nous arguments que completin la tesi de l'autor?
• Tens contrarguments que invalidin o posin de manifest que la tesi no és correcta?
• Pots aportar alguna anècdota relacionada amb el tema?
• Tens alguna cosa a fegir sobre la qüestió?

L'estructura d'un comentari crític consta bàsicament de dues parts:

1. Cal situar el tema i exposar-ne la idea principal, la tesi que sosté l'autor, amb un resum de l'argumentació que en fa. Aquesta part ha de ser breu però expressada amb molta claredat, perquè serveixi de base per iniciar la valoració crítica.
   
2. Interpretació: aquí valorarem de manera positiva o negativa, o algunes coses positivament i d'altres negativament, allò que ha exposat l'autor, de manera ben estructurada perquè quedi un text coherent: convé fer un guió sobre els diferents aspectes que tractarem i desenvolupar-los un per un fins arribar a la nostra conclusió que pot coincidir o no amb la del text que comentem.

Com que a més ha de ser un text argumentatiu que ha de tenir:

• Una estructura clara amb una introducció, on exposarem la nostra tesi, un desenvolupament, on intentarem provar-la i una conclusió.
• Els arguments s'han de citar de manera raonada i ordenada.
• Han d'estar connectats de manera adequada.
• Han de ser convincents.
  

Pel que fa als tipus d'arguments que podem emprar tenim els següents:

• Argument d'autoritat. Consisteix a utilitzar l'opinió d'una persona important, de prestigi reconegut o digna de ser escoltada. També l'enunciador pot mostrar‐se capacitat per a opinar sobre el tema. Per exemple, s'inclouen citacions d'estudis científics o d'organismes que donen suport a la tesi defensada per l'autor. Una manera de desqualificar l'argument és desqualificar l'autoritat de la persona citada. Exemple: Compra el detergent X. Recomanat pels principals fabricants de rentaplats.
• Argument del model o d'analogia. Es presenta una persona o comportament com a model que cal imitar. Exemple: Hauries de fer com la teva germana. Mai no faltava a classe i sempre tenia els deures fets; per això, treia bones notes.
• Argument del benefici. S'al∙leguen els beneficis que es derivaran d'una actuació determinada. Exemple: Dóna sang. Salvaràs vides.
  
• Argument del malbaratament. Es defensa una actuació determinada per no malbaratar els recursos o els esforços que ja s'hi han esmerçat. Exemple: No abandonis el curs ara! Tens les dues primeres avaluacions aprovades i només en queda una!
• Arguments de causa i conseqüència. Són els que es basen en una relació de causalitat; s'hi presenten les causes d'un fet o l'efecte que provoca. Exemple: No condueixis si has begut alcohol. Pots matar‐te tu o matar algú.
• Arguments d'exemple. L'exemple es pot utilitzar per a fonamentar amb més concreció un argument utilitzat, però també es pot usar la descripció d'un cas concret o d'una experiència personal com a exemple que es vol generalitzar i estendre a uns altres casos. En aquest cas, es tractaria d'una argumentació poc rigorosa, perquè pretén convertir l'anècdota en categoria. Exemple: Els funcionaris són tots uns ganduls. L'altre dia vaig anar a fer una gestió i el funcionari de torn xerrava amb el company en lloc d'atendre 'm.
  
• Argument per comparació. La comparació enfronta dos objectes o més per avaluar‐los entre si. Exemple: Val més que compreu aquesta edició del Llibre de les bèsties de Ramon Llull, perquè és una versió que utilitza un llenguatge més adaptat als vostres coneixements que les altres.
• Argument de justícia o d'identificació de situacions. Consisteix a identificar la situació objecte de l'argumentació amb unes altres situacions similars. Es pretén que allò que s'accepta sense problemes en una situació determinada, sigui també acceptat sense reticències en una altra de semblant. Sovint, la discrepància del destinatari vindrà perquè pot considerar que les dues situacions no són equivalents i, per tant, no es pot aplicar l'argument de justícia. Exemple: El meu suspens de Matemàtiques és una injustícia. He tret un 4 en l'examen final; la mateixa nota que ha tret Júlia, i a ella sí que l'ha aprovada.
• Argument de quantitat. És un recurs argumentatiu que consisteix a fer referència al gran nombre de persones que donen suport a la idea, al gran nombre de vegades que un fet s'esdevé, a l'antiguitat d'un producte... Exemple: Assegurances X. La més contractada al país.
• Apel∙lar a la qualitat. Es destaca el caràcter únic i irrepetible d'un fet. La publicitat utilitza aquest recurs quan destaca una característica única en el producte publicitat o quan simula que són pocs o molt especials els consumidors que l'utilitzen (eslògans del tipus sigues diferent, original...). És el mateix recurs que es fa servir quan s'individualitzen i es concreten les situacions, per a fer-les més reals i que ens arriben més. Per exemple, per a denunciar les conseqüències d'un bombardeig, colpirà més la història concreta d'una de les víctimes, que no la quantitat impersonal de morts i ferits. El fet concret apel∙la als sentiments; les quantitats objectives apel∙len a la raó. 
  
• Ús de dades, xifres i estadístiques. Les opinions són sempre discutibles, però els fets es consideren inqüestionables. Per això, un recurs eficaç per a convéncer és presentar com a fets inqüestionables determinades informacions. L'ús de xifres o dades estadístiques augmenten l'efecte de realitat i objectivitat, i el receptor oblida que les xifres i les estadístiques es poden manipular fàcilment. 
• El dilema. Apareix quan s'ha de triar entre dues opcions p o q; p ens mena a un resultat r, q ens mena a un resultat s; per tant, caldrà triar entre r o s. El dilema esdevé irresoluble quan qualsevol de les eleccions és inacceptable. Exemple: La visió androcèntrica del món rebaixa la imatge de les dones: si són decidides i defensen amb fermesa les seves posicions, són considerades agressives i poc femenines; però si utilitzen la cortesia lingüística i modalitzen les seves afirmacions i peticions, són acusades de no tenir les idees clares.
• Argument pragmàtic. Proposa l'èxit o el benefici com aprova de validesa. exemple: És útil dur el mòbil quan vas amb cotxe perquè el pots necessitar si tens una avaria.
• Argument d'inèrcia. Defensa l'ús o la tradició. Exemple: si és el teu aniversari has de bufar espelmes, sempre s'ha fet i s'ha de continuar fent.  
  
• Argument sentimental. És el que emprem quan volem persuadir per mitjà de recursos emotius. Exemple: algú et diu que hauries de fer allò senzillament perquè l'estimes.
• ...


 

Propietats que ha de tenir com a text el comentari crític:

• Adequació: per aquest context el registre més adequat és l'estàndard, cosa que vol dir que l'estil de llengua ha de ser directe i clar, perquè sigui eficaç comunicativament:
• La sintaxi ha de ser simple, amb frases senzilles, ben connectades i evitant una alta presència d'oracions subordinades, que poden fer perdre l'estil del discurs.
• El lèxic ha de ser precís i no s'han d'usar ni paraules buides (tipus cosa) ni massa erudites.
• Coherència: s'ha de partir d'una estructura pensada a fi que tota la informació rellevant hi sigui i que no hi hagi res contradictori o innecessari.
• Cohesió: els connectors han d'estar ben emprats.
• Correcció: l'escrit ha de ser correcte en tots els nivells gramaticals. 

I ara que ja tenim tot allò que hem de saber per fer un bon comentari crític, us demano que trieu entre el text que teniu a les pàg. 11 i 12, el que teniu a la pàg. 137 de la Najat El Hachmi o el de la pàgina 60 i feu-ne un comentari crític.

Jo, a tall d'exemple, us faré un comentari crític del text que vam llegir i comentar a la classe:

A "Metàfora i parany" Jesús Tuson vol fer-nos adonar que els eufemismes no sempre són innocents, que molts tenen un ús clarament criticable i que d'altres, fins i tot, haurien de ser denunciables.

Podria dir que estic força d'acord amb les idees que comunica, amb un però,  un però que posaria a la qualificació d'innocent que aplica a alguns eufemismes.

És clar que els que s'empren per parlar de guerres són abominables, volen que les percebem com una mena d'oxímoron que no vull empassar-me de cap manera, bé, de fet no vull ni puc, mai podré veure-les com "guerres pacificadores i pacífiques". Les guerres maten persones que no es mereixen morir, moltes vegades, de manera cruel, no són "intervencions", són massacres.

També estic molt d'acord amb l'opinió que expressa sobre tots els eufemismes que tenen a veure amb la situació sòciopolítica i econòmica: quan et despatxen de la feina, no reajusten, et despatxen i haurien de ser prou valents com per dir-t'ho així, tal com raja, i sense amagar una realitat que no agrada ningú. És clar que és més fàcil dir-li a algú: "prescindim dels teus serveis perquè hem de reajustar la plantilla de l'empresa", però és molt més honest dir-li: "et fem fora de l'empresa perquè ens costes massa car i en buscarem un altre que ens surti més barat, o perquè ets un inepte, o perquè no has fet bé la teva feina..." la raó real, sisplau, difícil de dir, però honesta i necessària.

El que no veig tan clar és per què són innocents els eufemismes referits a la mort, a les malalties, al sexe i a les "funcions corporals". I el meu raonament, em sembla, és molt simple: el fet que les paraules que van referides a aquests àmbits necessitin d'eufemismes per ser pronunciades amb tranquil·litat, vol dir que els conceptes que representen són vistos de manera negativa: per què necessitem eufemismes per a parlar de sexe? Perquè la nostra educació judeocristiana fa el veiem brut i vergonyant, cosa que no deuria passar, per exemple, a les antigues societats hindús, com proven els relleus de molts dels seus temples.

I el mateix ens passa amb les "funcions corporals", i que segurament no ho eren per als ciutadans romans que "cagaven" i perdoneu l'expressió, en comunes comunitàries (de fet així entenem per què tenien aquest nom els vàters) on passaven una estona xerrant amb el que els tocava al costat.

I el mateix ens passa amb la mort i amb la malatia, si les visquéssim amb naturalitat no necessitaríem eufemismes per referir-nos-hi i potser ens suposarien menys problemes dels que actualment ens ocasionen.