JUNY MODEL 1.
OPCIÓ A
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Voldria que fóssiu ben mortes. Magristones, que encara existiu.
Viviu al carrer de les Tres Senyores, prop del Torrent de les Flors. Hi viviu de cantell, sense badar
boca, decandides per la malastrugança. Entre brodat i brodat heu de vendre més d’un rajolinet de la
vostra sang a la Creu Roja, per a sobreviure. I com magregeu!
Sou tres germanes, però sempre m’heu semblat la mateixa: glaç indefinit, besllumat, fruit del
mateix pecat. La vostra mare, diuen, era una tomàtiga que va picar molt alt. Somiava, la desgraciada.
I, com que era una paperina, no se’n va sortir. Acabà folla com un llum a Las Hermanitas de los
Pobres. Però això és una altra història.
A vosaltres us recollí la tieta Dolores, una santa autèntica, i us donà una educació a la mida. Però
mai no us heu pogut lluir en el tracte de senyores. Llengüetes viperines, bescantàveu qualsevol bellesa
licorera del barri, només per donar-vos el plaer de ser alguna cosa, de pronunciar alguna paraula amb
ressò. No en sou, de senyores, veritat? I això que sempre heu representat de meravella el vostre paper
d’agraïda humilitat, com pollets en dol permanent. La Rosalia, la Clareta i tu, la Margalideta, que ets
la petita.
Ningú mai no us ha estimat, ningú mai no us ha odiat. El vostre camí no ha fet mai cap torta,
sempre a mig aire. Esborronades davant qualsevol esbós d’aventura, heu lliscat per la vida sense un
alè, sense un sospir. Una de vosaltres, no recordo si la Clareta o la Rosalia, feia les quaranta hores
amb na Mundeta a l’església dels Josepets. Com l’envejàveu! La vostra sublim rancunieta nyeu-nyeu
prou es basquejava per difamar-la, però ella se n’escapolia com una sargantana. Amb quin regust al
pap no esbombàveu el veritable origen de na Mundeta Jover!
—No és més que la filla d’una sobrevinguda, d’una pagesa d’un poble de mala mort, de Siurana
de Tarragona.
Dèieu, mig neules, mig coliflors. A Gràcia tothom coneixia prou bé el bressol de na Mundeta
perquè els fes rau-rau el tractament de senyora. A més, ignorants com sou de matèria sociològica,
no sabíeu que als barris graciencs no comptava el llinatge sinó el diner. Allò no era Barcelona i la
gent gaudia d’una riquesa recent, molt ben administrada. Com us feia gruar aquell prestigi fet dama,
aquell capell, aquell vestit, de vellut amb ratlletes de zebra…, aquell somriure (¿endevinàveu, potser,
pecaminoses aventures d’amor?), i com cobejàveu, amb el silenci de les bèsties, aquell aire de senyora
mig lletrada i aquella insinuació, quan us saludava acotant lleugerament el cap, d’un subtil reconeixement
de la vostra presència!
Montserrat Roig. Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen, 1970
1. Comprensió lectora
1.1. En l’espai assignat, expliqueu breument com la narradora descriu les tres germanes
i quins retrets els fa. [1 punt]
1.2. Proposeu cinc adjectius que permetin sintetitzar les expressions referides a les
tres germanes, subratllades en el text. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran
0,1 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haurà cap descompte.]
1.3. Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text. [0,5 punts]
«Com l’envejàveu!»:
«Allò no era Barcelona»:
1.4. Indiqueu succintament quina és la posició de qui fa la narració respecte del text i
dels personatges. [0,5 punts]
1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.
2. Expressió escrita
2.1. Transformeu el fragment següent del text, que inclou una afirmació en estil directe,
en una única oració d’estil indirecte i en tercera persona (narrador omniscient).
La redacció resultant no pot alterar el sentit original del text. [1 punt]
«Amb quin regust al pap no esbombàveu el veritable origen de na Mundeta Jover!
—No és més que la filla d’una sobrevinguda, d’una pagesa d’un poble de mala
mort, de Siurana de Tarragona.
Dèieu, mig neules, mig coliflors.»
2.2. Reescriviu l’oració següent del text amb altres paraules i sense alterar-ne el sentit
principal. [1 punt]
«La vostra sublim rancunieta nyeu-nyeu prou es basquejava per difamar-la, però ella se n’escapolia com una sargantana.»
2.3. En qualsevol grup humà podem observar actituds com les descrites per la narradora amb referència a les tres germanes de Gràcia. Expliqueu una situació semblant, d’algú que sigui víctima de les maledicències d’altres, que hàgiu viscut com a observador/a extern. Escriviu un text de vuitanta paraules, com a mínim. [2 punts]
OPCIÓ B
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Per què no orinen els ocells?
Bé, per donar una bona resposta caldria concretar què entenem per «orinar». Evidentment, si ho circumscrivim a l’acció que fem nosaltres —i la resta de mamífers—, els ocells no orinen. Però també podríem dir que ho fan d’una altra manera.
Anem a pams. Comencem per aclarir que la micció —com també s’anomena l’acció d’orinar— és el procés que elimina l’orina de la bufeta cap a l’exterior del cos. Cal dir que és l’etapa final del sistema excretor. La defecació, en canvi, és l’etapa final d’un altre procés: el digestiu. Com és sabut, els mamífers efectuem aquestes dues funcions mitjançant dues vies diferents.
Doncs bé, dèiem que els ocells ho fan ben diferent. I és que, entre altres coses, no tenen bufeta (llevat dels estruços). A més a més, tampoc tenen dos orificis de sortida, sinó un de sol: la cloaca.
Per tant, "stricto sensu", la resposta ha de ser que no orinen. Ara bé, el que sí que tenen és l’òrgan fonamentaldel sistema excretor: el ronyó.
I ara ve l’explicació de per què no orinen: el ronyó filtra la sang i produeix un líquid de rebuig —d’alt contingut en àcid úric, però no en urea— que va a parar al coprodeu, on es barreja amb els excrements procedents del tub digestiu. La mescla resultant té una consistència pastosa més aviat líquida i un aspecte blanquinós, i és expulsat a l’exterior a través de la cloaca. Aquesta mescla és rica en nitrogen i fosfats, cosa que la converteix en un bon fertilitzant, que s’utilitza com a adob (cas del guano). També pot portar llavors de plantes ingerides que s’han fet resistents als líquids digestius, cosa que en facilita la dispersió (cauran amb adob incorporat).
Els ocells que reposen habitualment en un lloc fix, com ara molts rapinyaires a les seves talaies, formen capes d’excrements que en certs casos aporten els nutrients necessaris per al creixement dels líquens. Així mateix, alguns ocells marins, com és el cas del gavià fosc (Larus fuscus), «bombardegen» amb excrements tant els rivals que els volen prendre el peix com els depredadors que s’acosten a les colònies de cria.
Ara bé, el seu caràcter àcid els fa corrosius i per això molts ocells urbans, com ara els coloms, malmeten les estàtues i façanes on reposen. També hi ha la possibilitat, tot i que poc probable, que ens caiguin al cap…
Finalment, comentarem que l’àcid úric és molt menys tòxic que la urea i això fa que no necessiti ser diluït en una gran quantitat d’aigua, com sí que ens passa als mamífers. Gràcies a això, a la bossa proximal es produeix la reabsorció d’una bona part de l’aigua, fet que ajuda a evitar la deshidratació i, en no necessitar beure amb tanta freqüència, permet que els ocells siguin més lleugers i els facilita el vol. A part, té un valor adaptatiu en les espècies que viuen en llocs esteparis, àrids o desèrtics, com ara alguns tetraònids.
Albert Masó. «Els perquès de Mètode». Mètode (gener 2014)
1. Comprensió lectora
1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]
a) Els ocells tenen bufeta, ronyó i cloaca.
b) L’àcid úric i la urea són la mateixa substància.
c) Hi ha ocells marins que es defensen dels depredadors amb els excrements.
d) Els ocells reabsorbeixen una gran part de l’aigua que ingereixen.
e) Els excrements dels ocells són corrosius per l’alta concentració d’àcid úric que contenen.
1.2. Proposeu un sinònim per a cadascun dels mots o les expressions següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]
a) Llevat de:
b) Orifici:
c) Malmetre:
d) Diluït:
e) Àrid:
1.3. Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text. [0,5 punts]
«Doncs bé, dèiem que els ocells ho fan ben diferent»:
«Ara bé, el seu caràcter àcid els fa corrosius»:
1.4. En un màxim de quaranta paraules, escriviu un resum de la informació principal
del text. [1 punt]
1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.
2. Expressió escrita
2.1. Reescriviu els fragments següents, subratllats en el text, posant els verbs de les oracions principals en mode condicional i fent les adaptacions que calgui en la resta de
verbs. [1 punt]
«Evidentment, si ho circumscrivim a l’acció que fem nosaltres —i la resta de
mamífers—, els ocells no orinen.»
«Ara bé, el seu caràcter àcid els fa corrosius i per això molts ocells urbans, com ara
els coloms, malmeten les estàtues i façanes on reposen. També hi ha la possibilitat,
tot i que poc probable, que ens caiguin al cap…»
2.2. Redacteu, a partir de la informació inclosa en el text, una definició per a cadascun
dels termes següents, subratllats en el text. [1 punt]
a) Cloaca:
b) Coprodeu:
2.3. Escriviu un text de vuitanta paraules, com a mínim, en què expliqueu quina
percepció personal teniu de les ciències naturals. Us agrada estudiar-les? Teniu
curiositat per certs fenòmens? Us plantegeu alguns perquès com el del text? Llegiu
revistes de divulgació o veieu documentals? Tant si les vostres respostes són afirmatives
com si són negatives, expliqueu per què. [2 punts]
PART COMUNA
3. Reflexió lingüística
3.1. Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats.
[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi
haurà cap descompte.]
3.1.1. Voldria que fóssiu ben mortes.
☐ subjecte
☐ complement directe
☐ complement circumstancial
☐ complement de règim verbal (o complement preposicional)
3.1.2. Com us feia gruar aquell prestigi fet dama, aquell capell, aquell vestit, de
vellut amb ratlletes de zebra…, aquell somriure.
☐ subjecte
☐ complement directe
☐ complement indirecte
☐ complement predicatiu
3.1.3. Però ella se n’escapolia com una sargantana.
☐ atribut
☐ complement de règim verbal (o complement preposicional)
☐ complement del nom
☐ subjecte
3.1.4. Per això molts ocells urbans, com ara els coloms, malmeten les estàtues i
façanes on reposen.
☐ complement circumstancial
☐ complement de règim verbal (o complement preposicional)
☐ complement del nom
☐ complement de l’adjectiu
3.1.5. Aquesta mescla és rica en nitrogen i fosfats.
☐ complement de l’adjectiu
☐ complement circumstancial
☐ complement del nom
☐ atribut
3.2. Empleneu el buit de les oracions següents amb els pronoms febles o els relatius
adients i en la forma correcta.
[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi
haurà cap descompte.]
a) D’entrades, __________ he aconseguit tres.
b) Porta______________, les claus a en Joan.
c) El poble ________ vius queda massa lluny del tren.
d) La botiga de sabates és al final del carrer. ________ arribarem en cinc minuts.
e) A les seves germanes, _________ escriu un missatge cada dia.
3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha
entre parèntesis.
[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi
haurà cap descompte.]
a) Et prego que no m’ _______________________ (interrompre) i em deixis parlar.
b) Si ________________________ (poder), plegaria de la feina.
c) Abans hem _______________________ (incloure) una petició nova a la carta.
d) Amb aquest nou vestuari, demà els actors ______________________ (lluir)
d’allò més.
e) Si ja has acabat, agafa l’abric, _______________ (anar) cap a la porta i marxa.
3.4. Subratlleu en el text següent cinc grafies que corresponguin al so alveolar fricatiu
sonor [z].
[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haurà
cap descompte.]
L’esmorzar del casal no ens va agradar gens. Resulta que el cuiner va equivocar la
dosi d’espècies i sal.
JUNY MODEL 2.
OPCIÓ A
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Per a arribar al despatx de la família, s’ha de travessar abans tota la nau de la serradora. Mig per
fer temps, mig perquè sabia que el pare em veia des del despatx —galeria que domina el taller—, vaig
anar, de primer, a les màquines a saludar els homes. Després a dalt.
—Oriol, hola.
—Quan has arribat?
—Ara. En el correu de les quatre. Avi, com està?
I un petó al començament de la calba, que era tota rosada, suada de gotes.
—¿Això vol dir que t’han tornat a anar malament els exàmens?
—Vaig equivocar un problema.
—Que era molt difícil, potser?
—També. Però és que no hi tinc sort.
—Serà qüestió de no badar, aquest estiu. I cop fort als llibres. Vejam si et treus l’ingrés de sobre.
Jo crec que vas a l’examen amb por de suspendre, i suspens. Et deus posar nerviós…
—És que no sóc de mena d’estudiar.
Mai no sabré si l’avi s’adonava que no havia saludat el pare, ni li havia fet cap petó: en aquells
tres quarts de minut, degué conèixer una humiliació més profunda que la meva, aquella de la matinada
amb una petxina i un grapat de sorra a la mà. En veure que no m’esborrava amb un crit ni
em rompia la cara amb dues galtades a ferir, vaig reconèixer que, sense voler, l’havia liquidat. No em
mirava. Estava a l’aguait. S’encenia a poc a poc. Dissimulava amb la poca traça de buscar, de primer,
un paper entre el munt de correspondència del dia. Obrí després un calaix de l’escriptori: hi havia
una capsa de llapis de la casa Cinzano, dos tinters de Pelikan, una capsa d’havans. Se’l veia baixat del
poder una mica fantàstic fins a fingir que necessitava quelc…, que necessitava alguna cosa. I tot per
tal de matar els nervis, ell. De bell nou buscà no res en un altre munt d’albarans. Durant un moment
que estigué de perfil contra els vidres no gaire nets, que donen a la serradora, el vaig veure envellit.
Amb poc vent a la vela.
[…]
Retallat contra els vidres del despatx, fet d’una paret de cristalls, una de fusta i dues de tàblex,
el perfil del pare era de: fracassat. Li vaig fer el petó que pertoca. Ara, però, d’aquesta habitació de
Ginebra estant, recordo, reconec, que realment li vaig fer un petó.
Blai Bonet. Míster Evasió, 1969
1. Comprensió lectora
1.1. Indiqueu quin és el tema central d’aquest fragment de la noveŀla de Blai Bonet.
[1 punt]
☐ Els maltractaments del pare al protagonista.
☐ El fracàs en els estudis del protagonista.
☐ El canvi en la relació del protagonista amb el seu pare.
1.2. Expliqueu el significat de les cinc oracions següents, subratllades en el text.
[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi
haurà cap descompte.]
Serà qüestió de no badar, aquest estiu:
És que no sóc de mena d’estudiar:
Estava a l’aguait:
S’encenia a poc a poc:
De bell nou buscà no res en un altre munt d’albarans:
1.3. Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text. [0,5 punts]
«Però és que no hi tinc sort»:
«ni li havia fet cap petó»:
1.4. Indiqueu succintament la relació del narrador amb el protagonista de la noveŀla,
l’Oriol. [0,5 punts]
1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.
2. Expressió escrita
2.1. Reescriviu el fragment següent del text amb altres paraules i sense alterar-ne el
sentit original. [1 punt]
«En veure que no m’esborrava amb un crit ni em rompia la cara amb dues galtades
a ferir, vaig reconèixer que, sense voler, l’havia liquidat.»
2.2. Proposeu un sinònim per a cadascun dels mots següents, marcats en negreta en el
text. [1 punt: 0,2 punts per cada resposta correcta. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts;
per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]
a) Dissimular:
b) Fingir:
c) Havà:
d) Habitació:
e) Petó:
2.3. Hi ha situacions que hem viscut com a tenses o preocupants, però que amb el
temps les recordem de manera menys punyent; relativitzem allò que va passar.
Expliqueu una experiència pròpia (o una situació inventada) que us va molestar
fa temps i que ara us sembla una ximpleria. Escriviu un text de vuitanta paraules,
com a mínim. [2 punts]
OPCIÓ B
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Si el rei franc hagués sucat mai els dits a la sang de Guifré el Pilós per donar-li un escut d’armes,
una cosa és segura: Guinedilda de Cerdanya hauria estat al costat del ferit. El que no és tan clar és
si això hauria sortit a les cròniques: l’esposa del comte, tot i la gran importància que va tenir al seu
moment, no apareix a la foto dels personatges més cèlebres de la nostra història.
Guinedilda (també dita Guinedell o Guinedella) es va casar al voltant de l’any 870 amb el seu cosí
segon, Guifré. Aquests lligams endogàmics —que sovint fregaven l’incest— van ser molt freqüents
entre els primers comtes catalans i eren tolerats per l’Església, còmplice d’aquella estratègia política:
eren temps decisius per a la conformació del territori i del nou poder comtal, i no els semblava prudent
involucrar altres famílies en el projecte.
Guinedilda va ser molt més que la mare de la primera dinastia comtal catalana, la casa de
Barcelona. Va ser una dona que va compartir el poder amb el seu marit i va participar braç a braç
en les seves decisions. En tots els documents de l’època on apareix el nom de Guifré I, ella també
s’esmenta com a comtessa de ple dret, mai com a simple consort. De fet, en el segle ix el poder era
compartit per tota la parentela, i Guinedilda hi va tenir un paper especialment rellevant.
Fins i tot es conserva un poema de l’arxiprest mossàrab Cebrià, de Còrdova, que l’elogia: és
evident que calia tenir bones relacions amb una parella que s’havia revelat prou poderosa per actuar
amb independència dels reis francs, i que exercia el seu poder en una àrea cada cop més àmplia, amb
la legitimitat d’una pila de títols (Barcelona, Urgell, Besalú, Cerdanya, Girona i Osona) i una política
inteŀligent de repoblació.
Amb els seus nou fills, Guifré i Guinedilda també van actuar amb sentit d’estat. Prova d’això
és que en van oferir dos a l’Església com a monjos, però no en un lloc qualsevol: als monestirs que
acabaven de fundar a Sant Joan de les Abadesses i a Ripoll, dos llocs clau per al control del territori.
Va ser en aquest últim monestir on van enterrar Guifré I el 897, i probablement la seva esposa
Guinedilda, uns tres anys després.
Agnès Rotger. «Guinedilda de Cerdanya, la mare de la pàtria». Sàpiens, núm. 114 (març 2012)
1. Comprensió lectora
1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents
són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les
qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]
a) Guinedilda és un personatge històric molt conegut.
b) Guifré I i Guinedilda eren reis francs.
c) L’origen de les quatre barres és una llegenda.
d) Tots els fills de Guinedilda i Guifré eren monjos.
e) No se sap exactament on està enterrada Guinedilda.
1.2. Proposeu un sinònim per a cadascun dels mots o expressions següents, marcats
en negreta en el text. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les
qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]
a) Cèlebre:
b) Al voltant de:
c) Tolerat:
d) Parentela:
e) Rellevant:
1.3. Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text. [0,5 punts]
«es conserva un poema de l’arxiprest mossàrab Cebrià, de Còrdova, que l’elogia»:
«en van oferir dos a l’Església com a monjos»:
1.4. En el text es diu que «En tots els documents de l’època on apareix el nom de
Guifré I, ella també s’esmenta com a comtessa de ple dret, mai com a simple consort».
Comenteu breument la diferència entre els dos rols que pot exercir l’esposa
d’un regent, a partir de la informació del text. [1 punt]
1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.
2. Expressió escrita
2.1. Passeu els verbs de les oracions següents del text del passat perifràstic al passat
simple. [1 punt]
«Guinedilda va ser molt més que la mare de la primera dinastia comtal catalana,
la casa de Barcelona. Va ser una dona que va compartir el poder amb el seu marit
i va participar braç a braç en les seves decisions.»
«Amb els seus nou fills, Guifré i Guinedilda també van actuar amb sentit d’estat.
Prova d’això és que en van oferir dos a l’Església com a monjos…»
2.2. En un màxim de quaranta paraules, escriviu una nota biogràfica breu sobre la
figura de Guinedilda a partir de la informació inclosa en el text. [1 punt]
2.3. Escriviu un text de vuitanta paraules, com a mínim, en què exposeu quina opinió
us suscita la invisibilitat de les dones en molts àmbits (en la història, en la ciència,
etc.). Creieu que això està canviant? Esteu d’acord amb les polítiques de paritat
o de discriminació positiva que s’impulsen en alguns països o en alguns àmbits?
Argumenteu la resposta. [2 punts]
PART COMUNA
3. Reflexió lingüística
3.1. Indiqueu l’anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats.
[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi
haurà cap descompte.]
3.1.1. Això vol dir que t’han tornat a anar malament els exàmens?
☐ subjecte
☐ complement directe
☐ complement predicatiu
☐ atribut
3.1.2. Et deus posar nerviós.
☐ atribut
☐ complement directe
☐ subjecte
☐ complement predicatiu
3.1.3. Vaig reconèixer que, sense voler, l’havia liquidat.
☐ complement circumstancial
☐ complement de règim verbal (o complement preposicional)
☐ complement directe
☐ subjecte
3.1.4. Va ser una dona que va compartir el poder amb el seu marit i va participar
braç a braç en les seves decisions.
☐ complement circumstancial
☐ complement de règim verbal (o complement preposicional)
☐ complement del nom
☐ atribut
3.1.5. Aquests lligams endogàmics van ser molt freqüents entre els primers comtes
catalans i eren tolerats per l’Església.
☐ complement de l’adjectiu
☐ complement circumstancial
☐ complement agent
☐ complement del nom
3.2. Empleneu el buit de les oracions següents amb els pronoms febles o els relatius
adients i en la forma correcta.
[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi
haurà cap descompte.]
a) A en Marc, ____________ telefonaràs tu?
b) ____________ tallarem quatre, de llesques de pa.
c) La facultat ________________ t’agradaria entrar té molta demanda.
d) _________________ podem lligar sense problemes (les bicicletes a l’aparcament).
e) L’home ___________________ parleu és el nou encarregat del taller.
3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha
entre parèntesis.
[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi
haurà cap descompte.]
a) Nosaltres no _____________________ (excloure, en present) ningú del debat.
b) Si ho ___________________________ (voler), podríeu viatjar més sovint.
c) M’agradaria que tu _______________________ (lluir) aquest vestit a la festa.
d) Quan hagis ______________________ (moldre) el cafè, afegeix-lo al massapà.
e) Jo sempre _______________ (tossir) quan sóc al teatre. Quin greu que em sap!
3.4. Subratlleu en el text següent cinc grafies que corresponguin al so alveolar fricatiu
sord [s].
[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haurà
cap descompte.]
En aquesta merceria prop de casa les peces de passamaneria són a preus reduïts.
I aquí trobareu les pautes de correcció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario