Preguntes que s'han fet des dels 2000 sobre les lectures obligatòries.

Mentre esperem que publiquin l'examen de setembre de 2016, aquí teniu el recull de preguntes que han sortit sobre les lectures obligatòries d'aquest curs a exàmens de llengua o literatura catalanes des del 2000.

Curs 2004-2005:

• La plaça del Diamant és considerada una novel·la psicològica. Raoneu aquesta afirmació, tenint en compte tant els aspectes argumentals com els formals de la novel·la en què es fonamenta. [3 punts]

• Comenteu el següent fragment del darrer capítol de La plaça del Diamant. Partint sempre de l’anàlisi del fragment i tenint en compte el seu moment en l’argument de la novel·la, proposeu-ne una interpretació i valoreu-ne la presència d’elements que han adquirit un paper decisiu en l’obra, com també els recursos lingüístics i literaris que tenen a veure amb el punt de vista de la narradora. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees ila coherència del discurs]

[...] I a la primera passa que vaig fer encara veia el tramvia deixat anar aixecant espurnes vermelles i blaves entre les rodes i els rails. [...] I a l’altra banda em vaig girar i vaig mirar amb els ulls i amb l’ànima i em semblava que no podia ser de cap de les maneres. Havia travessat. I em vaig posar a caminar per la meva vida vella fins que vaig arribar davant de la paret de casa, sota de la tribuna... La porta estava tancada. Vaig mirar enlaire i vaig veure en Quimet, que, al mig d’un camp, prop del mar, quan jo estava embarassada de l’Antoni, em donava una floreta blava i després es reia de mi. Volia pujar a dalt, fins al meu pis, fins al meu terrat, fins a les balances i tocar-les tot passant. [...] I em vaig girar d’esquena a la porta i vaig reposar i tenia molta matinada a dins. I em vaig tornar a girar de cara a la porta i amb la punta del ganivet i amb lletres de diari vaig escriure Colometa, ben ratllat endintre, i, com d’esma, vaig posar-me a caminar i les parets em duien que no els passos, i vaig ficar-me a la plaça del Diamant: una capsa buida feta de cases velles amb el cel per tapadora. I al mig d’aquella tapadora hi vaig veure volar unes ombres petites i totes les cases es van començar a gronxar com si tot ho haguessin ficat a dintre d’aigua i algú fes bellugar l’aigua a poc a poc i les parets de les cases es van estirar amunt i es van començar a decantar les unes contra les altres i el forat de la tapadora s’anava estrenyent i començava a fer un embut. I vaig sentir una companyia a la mà i era la mà d’en Mateu i a la seva espatlla se li va posar un colom corbata de setí i jo no n’havia vist mai cap, però tenia plomes de tornassol i vaig sentir un vent de tempesta que s’arremolinava per dintre de l’embut que ja estava gairebé clos i amb els braços davant de la cara, per salvar-me de no sabia què, vaig fer un crit d’infern. Un crit que devia fer molts anys que duia a dintre i amb aquell crit, tan ample que li havia costat de passar-me pel coll, em va sortir de la boca una mica de cosa de no-res, com un escarabat de saliva... i aquella mica de cosa de no-res que havia viscut tant de temps tancada a dintre era la mevajoventut que fugia amb un crit que no sabia ben bé què era... ¿abandonament? [...]

• De les quatre qüestions següents, assenyaleu l’única resposta que considereu vàlida per a cada una. 

2.3. A La plaça del Diamant, Mercè Rodoreda

a) evoca, com en un dietari, els seus records de joventut.

b) dóna una visió nostàlgica de la Barcelona dels anys anteriors i immediata-ment posteriors a la Guerra Civil.

c) construeix un petit món de ficció, basat, però, en la realitat de la vida enun barri obrer barceloní dels anys 30 i 40 del segle XX.

d) narra uns fets històrics protagonitzats per persones reals.

Curs 2003-2004:

• A propòsit de La plaça del Diamant, la crítica Carme Arnau ha escrit:

"La plaça del Diamant és, entre altres lectures possibles, una novel·la psicològica centrada en un personatge femení, Natàlia-Colometa, una figura que, empesa per l’inexorable pas del temps i les circumstàncies històriques, haurà de madurar, semblantment al microcosmos on viu ben arrelada."

Analitzeu aquesta idea i relacioneu-la amb alguns fragments de l’obra que hàgiu llegit. [3 punts]

• A partir d’aquest fragment, que correspon al capítol 27 de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, expliqueu les principals característiques estilístiques i narratives de la novel·la. [2 punts per a l’avaluació de la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees, la coherència del discurs, la fluïdesa expressiva i, en definitiva, la metodologia del comentari][3 punts per a l’avaluació dels continguts]

La senyora Enriqueta deia que tot allò era fora de mida, que li havien fet malbé el negoci. Tot a passeig. I a veure què passaria amb el que tenia al banc. Es va posar a vendre botons i lligacames de senyor, per terra, al carrer de Pelayo. En Quimet el veia molt poc, amb prou feines si, de vegades, venia a dormir. Un dia em va dir que la cosa es posava negra i que hauria d’anar al front d’Aragó. I em va dir que havien pogut treure mossèn Joan. I que mossèn Joan, amb vestits d’en Mateu i amb un camió que els havia procurat en Cintet, havia passat la frontera. Té, em va dir. I em va donar dues monedes d’or i va dir que mossèn Joan les hi havia donades per mi i els nens, que potser les necessitaríem més que no pas ell, perquè ell, fos on fos que anés a parar, Déu l’ajudaria i no el deixaria morir mentre no fos la seva hora. I vaig guardar les monedes i en Quimet va afegir que no deixés els meus amos, que sempre, amb el temps que feia que els servia, em podrien treure d’un mal pas i que encara que la cosa es posés negra s’acabaria aviat i que no hi havia més remei que passar pel camí estret. I va dir, sembla que la Griselda va amb un de molt sonat i no vol saber res d’en Mateu...Desgràcies.

• A partir d’aquest fragment del primer capítol de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, caracteritzeu narrativament el personatge de la narradora-protagonista i doneu els principals trets de la seva evolució. [2 punts per a l’avaluació de la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees, lacoherència del discurs, la fluïdesa expressiva i, en definitiva, la metodologia del comentari] [3 punts per a l’avaluació dels continguts]

"Quan estarem ben sols, tota la gent desada a dintre de les cases i els carrers buits, vostè i jo ballarem un vals de punta a la plaça del Diamant... volta que volta...Colometa. Me’l vaig mirar molt amoïnada i li vaig dir que em deia Natàlia i quan li vaig dir que em deia Natàlia encara riu i va dir que jo només em podia dir un nom: Colometa."

Curs 2002-2003: 

• A propòsit de la novel·la Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga, el professor Pere Rosselló ha escrit:

La tècnica narrativa emprada és un dels majors encerts de la novel·la. Aquesta tècnica és també un element més del relat que pretén aportar el grau d’ambigüitat o de misteri al relat. La tècnica consisteix a introduir dos punts de vista oposats i alhora complementaris, que es combinen i se superposen.

Analitzeu aquesta idea, identifiqueu els dos punts de vista i doneu-ne alguns exemples. [3 punts].

• En la novel·la Bearn o la sala de les nines apareixen dos personatges clarament contraposats, Don Joan i Don Toni. Sense caure en la simple explicació de l’argument, caracteritzeu-los i expliqueu-ne les semblances i les diferències. [2 punts]
• Comenteu aquest fragment de la novel·la Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga en què parla Don Joan, el capellà de Bearn, en la introducció. A l’hora de fer el comentari, fixeu-vos sobretot en el paper de narrador de Don Joan i en els elements que ja apunten el desenvolupament temàtic de la novel·la.[3 punts per a l’avaluació dels continguts] [2 punts per a l’avaluació de la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees, la coherència del discurs, la fluïdesa expressiva i, en definitiva, la metodologia del comentari]

Perquè, morts els senyors, tu ets l’única persona que estim de cor i en qui puc confiar en les meves dificultats i tribulacions. Necessit exposar-te un cas de consciència. Pensa-ho abans de continuar la lectura: tot quant et dic ho has d’admetre com en confessió. Si no estiguessis dispost a rebre les meves confidències (que, t’ho avís, et contorbaran i et faran perdre la tranquil·litat), és cert que cremaràs aquestes pàgines sense passar endavant.

Curs 2001-2002: 

• La segona part del títol de la novel·la Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga no és un simple afegitó, com podria semblar a primera vista, sinó que té molta importància per a la interpretació del text. Expliqueu per què la segona part del títol posa en relleu el vessant ocult, misteriós, de la novel·la. [2 punts]

• Comenteu aquest fragment de la novel·la Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga en què parla Don Joan, el capellà de Bearn. A l’hora de fer el comentari, fixeu-vos sobretot en el paper de narrador de Don Joan i en la contraposició existent entre els personatges de Don Joan i de Don Toni.[2 punts per l’avaluació de la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees, la coherència del discurs, la fluïdesa expressiva i, en definitiva, la metodologia del comentari] [3 punts per l’avaluació dels continguts]

La cultura física resultava per a mi un martiri. El mens sana in corpore sano és una bona màxima per als homes lliures, però no per a qui ha fet vot de castedat. No manquen autors ascètics que aconsellen el cansament muscular a fi de fer fugir els mals pensaments de la carn. Això no és exacte per a totes les naturaleses. Durant anys m’he dedicat intensament a la caça, escalant muntanyes sense cap resultat, sinó més bé al contrari. M’atrevesc a dir que l’exercici és el principal enemic de la castedat, ja que, lluny d’adomir-les, excita les funcions vitals.

• Comenteu aquest fragment de Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga. A l’hora de l’anàlisi tingueu en compte —a més d’altres aspectes que us semblin convenients— la caracterització que es fa del personatge, el paper del narrador en aquesta caracterització i la concepció de la literatura que es desprèn de tot plegat. [2 punts per l’avaluació de la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees, la coherència del discurs, la fluïdesa expressiva i, en definitiva, la metodologia de comentari][3 punts per l’avaluació dels continguts]

No li dolia que refutassin i combatessin les seves creences, però si era així, ¿per què s’esforçava a perpetuar la seva obra? Jo comprenia massa bé el pensament del senyor, que amb els anys evolucionava cap a un perniciós escepticisme socràtic. Les idees no tenien per a ell gaire valor, o millor dit, tenien un valor equivalent, sense necessitat de condemnar-ne unes per admetre les altres. Aquella actitud amable entranyava una fonamental immoralitat, la immoralitat que els atenesos condemnaren a cicuta. Era evident que el senyor, escèptic, no el podia disgustar que li refutassin els seus«errors». No es proposava de defensar una doctrina, sinó de fer treballar l’enteniment del lector, com a un gimnàs, i eternitzar per mitjà de l’art tots els records viscuts i totes les persones estimades. Perquè si hagués de fer la síntesi de la seva existència, jo l’escriuria així: «Visqué i estimà.»

Curs 2000-2001:

• Expliqueu breument la funció del personatge de dona Xima a Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga. Feu-ho, si us plau, sense caure en la simple descripció de l’argument de la novel·la. En l’argumentació tingueu en compte, a més d’altres aspectes que us semblin convenients, les diferències de punt de vista respecte al personatge per part de don Toni i de Joan Mayol. [2 punts] 
• A propòsit de Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga, Jordi Castellanos ha dit:

La novel·la, en efecte, s’organitza sobre una hàbil superposició de punts de vista, el de don Toni, el protagonista, i el de don Joan, el narrador. Les diferències ideològiques i personals que els distingeixen no amaguen la sèrie d’elements que els acosten.

primera portada de Bearn

Analitzeu aquesta idea i expliqueu quina importància té en l’obra aquest joc de punts de vista. Al mateix temps, indiqueu uns quants trets que il·lustrin les semblances i les diferències entre els dos personatges esmentats.  [3 punts]

primera portada de La plaça