domingo, 25 de septiembre de 2016

Repàs i ampliació de la Fonètica:

Aquests primers dies hem estat repassant allò que de fonètica havíem après el curs passat, tot i afegint algun aspecte que havíem deixat per aquest curs (concretament, i de moment, l'accentuació obligatòria de les vocals tòniques; l'existència de"e" àtones que es pronuncien [e] en els hiats "ea" o "ae" i les elisions, sinalefes i hiats que trobem entre finals i inicis de paraules). Aquí, a continuació, hi trobareu la mateixa teoria que trobeu al text, espero que una mica més clara:







  • El nombre de sons pronunciables és il.limitat, i fins i tot la mateixa persona és capaç de pronunciar el mateix de so de formes diferents. Els sons depenen de l'anatomia de cada persona i a més varien també segons la situació en l'espai del nostre cos. Els sons també canvien en funció dels sons que tenen al costat.
  • El so és una unitat física, doncs, i mesurable amb diversos aparells.
  • El fonema, en canvi, és una unitat abstracta: la unitat mínima no significativa, però sí distintiva, que es pot aïllar en una cadena fònica. És a dir, no té significat, però es pot intercanviar amb altres fonemes i això provoca un canvi de significat en la paraula:

    • cel
      bel
      fel
      gel
      mel
      pèl
      rel
      tel
      zel
      /s /
      / b /
      /f /
      //
      /m /
      / p/
      /r /
      /t /
      / z 


      • Aquí, a part d'una llista de parònims ens trobem amb la prova que els fonemes no són significatius (no tenen un significat ells sols) però sí que són distintius (si canviem un fonema, canviem el significat de la paraula que pronunciem.
      • Així podem dir que els fonemes s'oposen i defineixen per trets distintius : [p] i [b] són oclusius i bilabials, però són diferents - sonen diferent- perquè [p] és sord i [b] és sonor.

      L'Associació de Fonètica Internacional es va crear l'any 1886. Una de les seves troballes principals fou la creació de l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI en català, IPA en anglès), per ajudar a l'aprenentatge d'una llengua i fer filologia comparada, dialectologia, etc. Si dominéssim tots els seus símbols podríem parlar qualsevol llengua només llegint la transcripció fonètica... això sí, sense saber què diem!
      Aquest alfabet presenta la relació entre un so i un símbol gràfic, que, evidentment, produeix el catàleg de sons d'una llengua. Aquest catàleg pot ser molt diferent d'una llengua a una altra, però si dues llengües comparteixen un mateix so, aquest té el mateix símbol a cadascuna. Fixeu-vos en la diferència de so de la grafia inicial entre el castellà i el català , i la semblança de so entre les dues "r":


      jardinero
      jardiner

      La relació entre la representació del so de l'AFI i la grafia (o lletra escrita) no és unívoca. En català ens podem trobar amb aquests casos:
      • Un mateix so amb més d'una grafia : [s] (grafies c, ç, ss, s); [p] (grafies b, p); [t] (grafies t, d); [k] (grafies c, k, g, q, qu); [b] (grafies b, v, w), [g] (grafies g, gu) ; [z] (grafies s, z),  [] (grafies, x, ix) , [] (grafies j, g); [dz] (grafia ts); [t] (grafies tx, ig); [d] (grafies tj, tg, dj); [r] (grafies r, rr); [m] (grafies m, n).
      • Una mateixa grafia amb més d'un so: casa-cingle [k] [s].
      • Una sola grafia que representa dos sons consecutius: luxe [ks]*.
      • Dues grafies que representen un sol so: guerra [g].
      • Una grafia que no té cap so: home.
      I pel que fa a les vocals:
      • [] (grafies a,e,), [u] (grafies o,u)
      Nota- La "x" té el so [ks] en totes les paraules, excepte en les que comencen per ex- + vocal/h, que llavors sona [gz]. També sona [gz] si la paraula va seguida de vocal o un so sonor, perquè es sonoritza. Compareu : explicar/exhaust, prefix culte/prefix grec. I si aquesta lletra va seguida de -ce-, -ci-, -s-, un mot que comenci per ex-, que hauria de sonar [gz], pot sonar [ks]:

      excitar
      [ksitá]

      No hay comentarios:

      Publicar un comentario