Repàs de la transcripció de les oclusives.

Us reprodueixo aquí l'netrada que el curs passat va servir per aclarir com s'havien de transcriure les oclusives:

• Quan hem de transcriure [b], [d] i [g]:

1. En posició inicial de paraula si la paraula s'escriu amb b, v, d o g: venir, bé, dit, gat.
2. Quan tenen davant una altra consonant oclusiva o nasal: pot baixar, maragda, benvolgut, endur, vam guanyar.
3. quan les b, les v, les p, les t, les d, les c i les g  finals, tenen darrere una consonant sonora: cap de trons, tub verd, sap dir, paret blava, solitud volguda, fàstic vital, fàstig diari.

• Quan hem de transcriure [bb], [pp], [gg] i [kk]:

1. en el grup bl: blau; en el grup pl: triple; en el grup gl: regla; en el grup cl: miracle.

• Quan hem de transcriure [β],  [ð] i [γ]:

1. entre vocals encara que una d'elles formi part d'un diftong: la volíeu de demà segueix.
2. entre fricativa i vocal: vas baixar, esdevé, esgarrapar.
3. entre r i vocal: arboç, tardor, cargols.
4. entre vocal i r: abraçar, vidres, agradar.
5. entre lateral i vocal: alba algoritme. (en aquest grup la d no es pronuncia com a aproximant).

• Quan hem de transcriure [p], [t] i [k]:
  

1. en posició inicial si la paraula s'escriu  amb p, amb t: pota, tota; i amb c, q, qu o k i sonen com a: cosa, quota, kiwi, que.
2. en posició final total o amb contacte amb una consonant sorda o amb una vocal, si s'escriuen amb p o amb b; amb t o amb d o g o amb c: dissabte, cap, solitud, setciències, fàstic, castig.

• Quan no hem de transcriure res, perquè escrivim una grafia que no sona [∅]:

1. quan la paraula té una síl·laba que acaba amb mb o amb mp: amb, temps.
2. quan la paraula té una síl·laba que acaba amb nd, nt, ld, rds: examinand, anant, herald, records.
3. quan la paraula té una síl·laba que acaba amb ng, nc: sang, cinc     

I, aprofito per dir-vos que tot això també ho hem de ten ir en  compte entre paraules, igual com ja hem  destacat amb les vocals.