Tot i que hi ha una pàgina web on trobeu un tou d'informació sobre les PAU, el tema de conversa constant de les classes de segon de batxillerat, crec que és interessant que trobeu una entrada on se'n faci algun aclariment i aquí la teniu.
Abans de començar, però, amb els aclariments us deixo l'enllaç en qüestió:
I ara ja passo a les coses que us vull dir.
- La primera, sóc conscient que a l'enllaç ho podeu trobar tot tan ben explicat que no caldria que jo us expliqués res més; sóc conscient que hi ha persones que se'l miraran i altres que no trobaran mai el moment de fer-ho; sóc conscient que potser no tots voleu fer la prova perquè teniu clar que voleu anar a un cicle de grau superior; sóc conscient que si aproveu, encara que no vulgueu, segurament ho intentareu; sóc conscient que la majoria de vosaltres l'aprovarà i que alguns necessitaran una nota alta perquè volen fer una carrera que així ho demana, mentre que d'altres es presentaran sense tanta pressió; també sóc conscient que diuen que aquest any és l'últim i que ningú sap què passarà el curs que ve... o sigui que sóc conscient de moltes coses, algunes més importants que altres i, tot i així, mira, crec que us pot ser útil aquesta entrada...
consciència
- La segona, quina és l'estructura actual de la prova de Selectivitat de Llengua catalana:
En la primera part, les preguntes de comprensió pretenen avaluar la capacitat d'anàlisi i de síntesi de l'alumne, i també comprovar l'assoliment de les lectures literàries prescriptives. Es formularan diversos tipus de preguntes referides a algunes de les qüestions següents:
- Preguntes de lectura crítica.
Estructures impossibles d'Escher - Preguntes orientades a determinar el significat d'una paraula, locució, frase feta o expressió en el seu context.
- Preguntes destinades a demostrar que l'estudiant ha entès la informació rellevant que aporta el text, per mitjà de l'elaboració d'una síntesi breu o un esquema, d'una proposta de títol, d'un comentari breu sobre algun aspecte del text, etc.
- Preguntes de lectura destinades a relacionar parts d'un text entre si o amb el conjunt, a fer inferències i reconèixer implicacions, a seguir la lògica d'un argument i a sospesar la coherència o incoherència d'un raonament.
- Preguntes destinades a demostrar que l'estudiant identifica el tipus de text, la seva estructura, la intenció de l'autor, etc.
- Preguntes adreçades a avaluar l'habilitat d'analitzar idees, opinions i arguments.
- Preguntes sobre relacions anafòriques, sobre correlacions de temps verbals i sobre l'ús dels connectors discursius, que permeten de valorar el grau de coherència i de cohesió del text.
- Preguntes sobre els recursos expressius del text.
Les preguntes d'aquesta part seran totes, genèricament, de tipus objectiu (amb resposta a triar, vertader o fals, resposta curta, etc.), i sempre s'inclourà en totes les opcions i models d'examen, amb independència de quina sigui la tipologia del text, una pregunta de control de les lectures prescriptives corresponents al segon curs de batxillerat.
Lectures prescriptives per al curs 2016-2017:
• Llorenç Villalonga. Bearn
• Mercè Rodoreda. La plaça del Diamant
En la segona part, dedicada a l'expressió escrita, l'estudiant ha de demostrar la seva capacitat d'elaborar i manipular textos: d'una banda, ha de saber estructurar, desenvolupar i argumentar idees entorn d'algun dels temes o motius que es proposen (sempre relacionats amb el text de l'opció triada o amb els continguts i competències específiques del currículum de segon de batxillerat de la matèria); d'altra banda, ha de dominar les habilitats i estratègies lingüístiques necessàries per a comprimir o ampliar textos, canviar la intenció de l'autor, reformular un model textual en diferents registres...
Aquesta part s'estructurarà en dos exercicis. El primer consistirà en la redacció d'un comentari personal, adequat, ben estructurat i argumentat, sobre algun tema que pugui suggerir la lectura dels textos inclosos a l'examen o sobre un dels temes abordats durant el curs en la matèria de Llengua catalana i literatura. El segon exercici, de caràcter divers, pot incloure propostes de correcció, redacció, reelaboració o compleció d'un text breu.
La tercera part, comuna a les dues opcions de l'examen, avalua la capacitat de reflexió lingüística, el coneixement de les estructures gramaticals de la llengua i el domini de la norma, amb preguntes específiques sobre aspectes sintàctics, lèxics, semàntics, fonètics o ortogràfics. En aquesta tercera part, es poden plantejar preguntes sobre:
• L'estructura del text: els connectors i altres marques textuals.
• La flexió dels elements verbals i nominals i sobre els usos correctes dels pronoms.
• Les funcions sintàctiques i sobre l'oració composta.
• El lèxic: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hiperonímia; hiponímia.
• Els procediments de creació de neologismes, i locucions i frases fetes.
• La naturalesa dels sons de la llengua i la seva representació ortogràfica.
Les preguntes d'aquesta part seran també de tipus objectiu, com a la primera part.
Per tant, si us hi fixeu, tenim dues parts que s'avaluaran o només es poden avaluar, d'una manera objectiva i una tercera que no ho pot ser de manera completa (l'expressió escrita).
El de la segona, d'expressió escrita, de tres punts. Els criteris d'avaluació es fonamentaran en la coherència i adequació de l'escrit, la riquesa i precisió lèxica, la maduresa sintàctica i discursiva en general. En un text coherent i cohesionat, allò que es comunica és rellevant i es presenta la informació necessària perquè el lector la interpreti sense entrebancs (no hi ha implícits injustificats, per exemple). S'expressen amb claredat les idees i els conceptes, d'acord amb el que es demana, en un registre adequat al context comunicatiu. El text està ben planificat i ben resolt, amb les parts ben travades. En el cas d'una argumentació, la tesi i els arguments es presenten de manera ordenada. La riquesa i precisió lèxica es pot mesurar tenint en compte la varietat (no repetir les mateixes tries), el recurs a les relacions lèxiques (sinonímia, hiperonímia), l'adequació al registre o la propietat amb què s'usen els mots. La maduresa sintàctica i discursiva es pot valorar tenint en compte la varietat d'estructures utilitzades (en l'ús d'oracions compostes, per exemple), l'ús adequat de l'ordre de les paraules, l'ús adequat dels pronoms, o la capacitat d'usar de manera pertinent diversos connectors discursius i signes de puntuació, amb varietat de recursos.
El de la tercera, de reflexió lingüística, de tres. Pot haver-hi preguntes de tipus objectiu amb tria de resposta; el valor de cadascuna d'elles serà de 0'5 punts. En aquestes preguntes hi haurà quatre opcions, una de les quals serà la resposta vàlida. Si l'alumne tria la resposta correcta tindrà una puntuació de 0'5 punts, si no respon la pregunta no tindrà cap descompte i si la resposta és errònia tindrà un descompte de 0'1 punts. Els exercicis d'opció vertader-fals també seguiran la mateixa pauta de correcció. En canvi, en la resta d'exercicis de tipus objectiu (emplenar buits, identificació o transcripció fonètica, etc.) no hi haurà descompte en cas de resposta errònia.
La nota final pot quedar rebaixada pels errors de normativa (gramaticals, lèxics, ortogràfics): es descomptaran 0.1 punts per cada error, sigui del tipus que sigui i sense limitació. El descompte per faltes s'aplicarà a l'examen en conjunt, un cop sumada la puntuació de totes tres parts. El còmput total de la qualificació de cadascuna de les tres parts mai no podrà ser inferior a 0.
Per tant, si us hi fixeu, tenim dues parts que s'avaluaran o només es poden avaluar, d'una manera objectiva i una tercera que no ho pot ser de manera completa (l'expressió escrita).
- La tercera, quins criteris de correcció s'utilitzen, segons ens diuen a l'enllaç que us he deixat al principi:
El de la segona, d'expressió escrita, de tres punts. Els criteris d'avaluació es fonamentaran en la coherència i adequació de l'escrit, la riquesa i precisió lèxica, la maduresa sintàctica i discursiva en general. En un text coherent i cohesionat, allò que es comunica és rellevant i es presenta la informació necessària perquè el lector la interpreti sense entrebancs (no hi ha implícits injustificats, per exemple). S'expressen amb claredat les idees i els conceptes, d'acord amb el que es demana, en un registre adequat al context comunicatiu. El text està ben planificat i ben resolt, amb les parts ben travades. En el cas d'una argumentació, la tesi i els arguments es presenten de manera ordenada. La riquesa i precisió lèxica es pot mesurar tenint en compte la varietat (no repetir les mateixes tries), el recurs a les relacions lèxiques (sinonímia, hiperonímia), l'adequació al registre o la propietat amb què s'usen els mots. La maduresa sintàctica i discursiva es pot valorar tenint en compte la varietat d'estructures utilitzades (en l'ús d'oracions compostes, per exemple), l'ús adequat de l'ordre de les paraules, l'ús adequat dels pronoms, o la capacitat d'usar de manera pertinent diversos connectors discursius i signes de puntuació, amb varietat de recursos.
El de la tercera, de reflexió lingüística, de tres. Pot haver-hi preguntes de tipus objectiu amb tria de resposta; el valor de cadascuna d'elles serà de 0'5 punts. En aquestes preguntes hi haurà quatre opcions, una de les quals serà la resposta vàlida. Si l'alumne tria la resposta correcta tindrà una puntuació de 0'5 punts, si no respon la pregunta no tindrà cap descompte i si la resposta és errònia tindrà un descompte de 0'1 punts. Els exercicis d'opció vertader-fals també seguiran la mateixa pauta de correcció. En canvi, en la resta d'exercicis de tipus objectiu (emplenar buits, identificació o transcripció fonètica, etc.) no hi haurà descompte en cas de resposta errònia.
La nota final pot quedar rebaixada pels errors de normativa (gramaticals, lèxics, ortogràfics): es descomptaran 0.1 punts per cada error, sigui del tipus que sigui i sense limitació. El descompte per faltes s'aplicarà a l'examen en conjunt, un cop sumada la puntuació de totes tres parts. El còmput total de la qualificació de cadascuna de les tres parts mai no podrà ser inferior a 0.
- I la quarta: us deixo un enllaç que us du directament a un dels exemplars d'examen que va sortir el curs passat: prova del juny passat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario