Com ja us vaig dir la setmana passada, la primera expressió escrita d'aquesta avaluació ha estat un exercici, concretament el núm 4 de la pàg. 158.
Com que continuem treballant amb l'organitació del text, us toca ara fer un exercici més, el 13 de la pàg. 163, que, com que sí que és una expressió escrita, també l'he fet jo perquè veieu com va:
Construeix un text sobre el tema del sentit del ridícul. Et donem la progressió de la informació. Després resol les qüestions següents:
Diem que és "ridícul" allò que mou a riure-se'n , digne de què hom se'n rigui per grotesc, extravagant... i que tenim sentit del ridícul quan ens preocupa que alguna de les coses que fem siguin jutjades com a tals per les persones que ens envolten, siguin conegudes o no.
Quan parlem de "tímids", en canvi, fem referència als éssers vius que són poc animats i poc agosarats perquè tenen poca confiança en si mateixos.
Per tant, quan ets tímid és possible que no vulguis fer cap cosa per la qual es puguin riure de tu, però tampoc tindràs ganes de fer-ne qualsevol altra, o sigui, senzillament, no voldràs fer res que cridi l'atenció sobre la teva persona, perquè el que voldràs és passar desapercebut sempre, en qualsevol ocasió.
Els que tenen sentit del ridícul, amb un grau més o menys desenvolupat, només no voldran fer aquelles coses que creuen que no fan bé, perquè si els altres els veuen fer-les, potser se'n riuran.
Per exemple, el sentit del ridícul et pot impedir ballar al mig de la classe encara que en tinguis ganes, què pensarien els altres? O interrompre un professor per demanar un dubte que et sorgeix, i si ets l'únic que no entens el que vols preguntar? Poden pensar que no ets tan llest com vols fer semblar...
Tots tenim una mica de sentit del ridícul, com a mínim, però no el tenim al mateix nivell durant totes les etapes de la nostra vida. Segurament, quan en tenim menys és quan som petits: durant la infantesa ens posem a córrer quan en tenim ganes, ens posem a cridar de felicitat si ens sentim feliços, però anem creixent i, d'una banda comencem a sentir frases tipus: "això ara no s'ha de fer" i, de l'altra, el nostre cos canvia i ens convertim en adolescents amb grans o sense i el nostre sentit del ridícul augmenta. Volem ser acceptats pel grup i no volem fer res que faci que el grup es rigui de nosaltres, ens tornem molt sensibles a la diferència entre riure amb nosaltres i riure's de... i continuem creixent, arribem a la maduresa i llavors el grup ja no ens importa o ja no ens ha d'importar tant i comencem a fer allò que ens ve de gust, tot i que mantenint les normes socials d'on ens trobem, o sigui, potser tornem a ballar senses sentir-nos ridículs, però ho farem a una festa, no a la feina; fins que ens fem vells i el podem tornar a perdre del tot, depenent de l'estat del nostre cervell i de com de tornada de tot ens sentim.
Tenir un mínim sentit del ridícul és necessari, perquè no podem anar mostrant les nostres emocions constantment, imagineu-vos un dia que em desperto fluixa, vull dir-li una cosa positiva a un dels meus alumnes i m'emociono i em salten les llàgrimes, no home no, això no s'ha de fer, jo he de mantenir la compostura! Però tenir-ne molt és incòmode: per què no podem cantar si en tenim ganes i som al lloc adequat? Per què hem de passar vergonya si un amic nostre, per exemple, interpreta un paper a una obra de teatre? Un sentit del ridícul massa accentuat fa que ens trobem malament massa vegades.
Concloent, és bo tenir un mínim de sentit del ridícul, perquè ens estalvia situacions incòmodes, però és millor tenir-ne poc, perquè així és més fàcil ser feliç.
a) Posa un títol temàtic i un títol remàtic. Com a títol temàtic proposo: "El sentit del ridícul" i com a remàtic: "És la meva festa i faig el que vull".
b)Indica el tipus de progressió que planteja. La progressió temàtica que segueix és la següent: hi ha un hipertema (el sentit del ridícul) a partir del qual apareixen un seguit de temes relacionats que generen els remes: Definim ridícul, després definim sentit del ridícul, després el diferenciem del concepte de timidesa; després analitem la seva evolució durant les etapes d'evolució humanes; després valorem si és bo o no tenir-lo i acabem amb les conclusions a què hem arribat.
c) Digues com has organitzat la informació en cada paràgraf. Cada paràgraf conté un subtema o rema:
1r: definició de ridícul i de sentit del ridícul.
2n: definició de tímid.
3r: explicació de la diferència entre un tímid i algú que té sentit del ridícul.
4t: evolució del sentit del ridícul a través de la nostra vida.
5è: part bona del sentit del ridícul ipart dolenta.
6è: conclusió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario