Qüestions de morfosintaxi que s'han de recordar. (2)

Les oracions substantives:

• Entenem per oració subordinada substantiva aquella que dins de l’oració principal fa la mateixa funció que faria un nom (o un sintagma nominal).
• La teva actitud molesta els companys.
• Que et comportis així molesta els companys

Des d’un punt de vista formal es poden distingir dos tipus diferents d'oracions substantives:

• Les que duen el verb en infinitiu.
• L’Enric no desitja ajudar-nos.
• Les que són introduïdes per un nexe d'enllaç que marca el caràcter substantiu de la proposició.
• L’Enric no desitja que l’ajudeu.

Oració subordinada substantiva d’infinitiu:

• Les oracions d’infinitiu apareixen generalment quan el subjecte de l’oració principal i el de la subordinda coincideixen.
• Els pares desitgen saber les teves notes.
• Amb tot, aquesta coincidència no es dóna quan l'oració funciona com a subjecte:
• Trobar-nos els antics companys d’institut és l'objectiu d'aquest sopar.
• Les oracions d’infinitiu poden fer les següents funcions:
• Subjecte: Ens complau convidar-vos al casament de la nostra filla.
• CD: Pretenien fer-nos combregar amb rodes de molí.
• CRV: Penseu de comprar les entrades per al concert.
• Complement del nom: Li passava la idea de tirar-se pel balcó.
• Complement de l’adjectiu: És indigne de considerar-se amic nostre.
• Atribut: El seu gran objectiu era guanyar la lliga.
• Les oracions d’infinitiu poden, o no, anar introduïdes només per la preposició "de" o per la preposició "a" en els següents casos:
• Quan funcionen com a subjecte i apareixen postposades: Ens complau (de) convidar-vos al casament de la nostra filla.
• Quan funcionen com a CD d’un verb que expressa voluntat, projecte o desig (com decidir, desitjar, procurar, prohibir, ...): L’Ajuntament aprova (de) desviar el recorregut de la desfilada. Hem decidit (d’)anar-hi sols.
• Quan funcionen com a CRV: Parla d'establir relacions. Pensa a fer un nou edifici. En aquest cas, fixeu-vos que si el verb regeix una altra preposició, aquesta s'ha de canviar: pensar en passa a: pensar a.

Les que són introduïdes per un nexe d'enllaç:

• Oració subordinada substantiva de relatiu 

Les oracions subordinades substantives de relatiu es poden dividir segons el pronom en les que s'encapçalen per:

• QUI (genèric de persona)
• Funcions: totes les del substantiu que, semànticament, ha de ser un ésser viu: Qui menja sopes se les pensa totes. (subjecte); El govern ajudarà els qui obrin un negoci. (CD); Donarem el regal a aquell qui se’l mereixi. (CI); Pots venir a la festa amb tothom qui vulguis. (CC Companyia); Potser m’has pres per qui no sóc. (Predicatiu); La proposta només serà aprovada per qui assisteixi a la reunió. (C Agent) 
• Pot anar introduït per el(s), aquell(s), tothom o expressions similars.

• QUE (genèric de coses)
• Funcions: totes les del substantiu que, semànticament, no ha de ser un ésser viu: Això que acabes de dir és mentida. (Subjecte); El més perillós és justament el que no diuen. (Atribut); Prescindirem de tot allò que no necessitem. (CRV); Decora la casa amb el que et vingui de gust. (CC Instrument).
• Du obligatòriament un d’aquests determinants: el això allò.

• S'ha de recordar també que com el nexe és un pronom hem de saber diferenciar quina funció fa la frase subordinada sencera, respecte a la principal, de quina fa el pronom dins de la frase mateixa. Fixem-nos en aquesta frase:
• Això que acabes de dir és mentida: ja hem dit que la frase subordinada fa de subjecte, però, quina funció fa "això que" dins la frase subordinada? doncs la frase subordinada ens quedaria així: (Tu) acabes de dir això que: Tu ho acabes de dir; per tant, el pronom de relatiu és el CD de la frase subordinada.

• Hem de saber que en català el pronom de relatiu no pot anar mai introduït per "lo".

* Lo que digui el pare va a missa, entesos!

• Oració subordinada substantiva completiva: 

Les oracions completives van introduïdes per la conjunció que.

Les característiques d’aquesta conjunció són:

•  No pot anar mai precedida per l’article "el", però sí per l’expressió "el fet": *El que li ho comentis tu no és gaire convenient.// Que li ho comentis tu no és gaire convenient. // El fet que li ho comentis tu no és gaire convenient.
• No es pot elidir quan introdueix una proposició que funciona de CD:*Preguem no trepitgin la gespa. // Preguem que no trepitgin la gespa.
• No admet cap preposició davant: *La possibilitat de que es casin és nul·la. // La possibilitat que es casin és nul·la.// *No estic d’acord amb que tornis tan tard a casa.// No estic d’acord que tornis tan tard a casa.
• L’oració completiva pot fer les següents funcions:
• Subjecte: Que t’hagis barallat amb mitja família és problema teu.
• CD: Els sospitosos van declarar que ells no havien estat al lloc del robatori.
• CRV: No t’adones que t’estan prenent el pèl? Fixa't que aquí no hem posat la preposició i que aquesta apareix quan canviem la frase subordinada per una expressió neutra de significat (això o allò): No t'adones d'això?
• Complement del nom: Tinc la certesa que es farà justícia amb vosaltres. Fixa't que aquí no hem posat la preposició i que aquesta apareix quan canviem la frase subordinada per una expressió neutra de significat (això o allò): Tinc la certesa d'això?
• Complement de l’adjectiu: Esteu convençuts que per aquí es va a la Mola?. Fixa't que aquí no hem posat la preposició i que aquesta apareix quan canviem la frase subordinada per una expressió neutra de significat (això o allò): Esteu convençuts d'això?
• Atribut: El teu principal defecte és que no saps callar.

Oració subordinada substantiva interrogativa indirecta

Les oracions interrogatives indirectes es divideixen en:

• Totals (la resposta afecta tot el que es pregunta): introduïdes per la conjunció si, que només actua com a nexe. L’única funció que poden fer és de CD: Em pregunto si alguna vegada em fareu cas.
• Parcials (la resposta es correspon a una part de l’oració): introduïdes per un pronom interrogatiu, que fa de nexe, alhora que fa una funció dins de l’oració subordinada:
• Subjecte: Qui convidis a la festa no em preocupa.
• CD: Tothom vol saber quan tornaràs als entrenaments.
• CRV: Preocupeu-vos de qui se n’ha anat de la llengua.
• Complement del nom: L’interès per com aniria la festa no el deixava dormir.
• Complement de l’adjectiu: No és conscient de quantes mentides va dir.
• Atribut: La seva única obsessió és com aprovar-ho tot.
• S'ha de recordar també que com que el nexe és un pronom hem de saber diferenciar quina funció fa la frase subordinada sencera respecte a la principal, de quina fa el pronom dins de la frase mateixa. Fixem-nos en aquesta frase:
• Tothom vol saber quan tornaràs als entrenaments: ja hem dit que la frase subordinada fa de CD, però, quina funció fa "quan" dins la frase subordinada? doncs la frase subordinada ens quedaria així: (Tu) tornaràs als entrenaments quan: per tant, el pronom de relatiu és el CC de temps de la frase subordinada.