Qüestions de morfosintaxi que s'han de recordar. (1)

Què passa amb els QUÈ's!

Començarem amb els "que" no accentuats:

• que conjunció: actua com a nexe de l'oració subordinada respecte a la principal i només fa aquesta funció, cap altra:
• Li agrada que plogui.
• que pronom de relatiu: actua com a nexe de l'oració subordinada respecte a la principal i a més fa una funció dintre de la subordinada: 
• Va conèixer una noia que era occitana (la noia era que // la noia era occitana: el que fa d'atribut de l'oració subordinada) 
• El/ allò que volia ja estava venut. (Ell volia que o el que: aquest que fa de complement directe de l'oració subordinada)
• que emfàtic: actua només per fer èmfasi, té doncs, aquesta única funció: 
• (Que) vols una maduixa? I la frase funcionarà igual si aquest que no hi és.

I ara amb els "què" accentuats:

• què pronom interrogatiu: equival sempre a una expressió tipus "quina cosa" i el podem trobar tant a preguntes directes (amb signe d'interrogació) com a indirectes (sense); com que és un pronom, farà una funció dins de la frase:
• Què dius? (quina cosa dius: dius "què", per tant, fa de complement directe)
• Voldria que em digués què vol però no hi ha manera. (quina cosa vol: vol "què", torna a fer de complement directe)
• què pronom de relatiu: sempre va precedit de preposició i sempre es pot intercanviar per "el qual", "la qual", "els quals" o "les quals", tot conservant la preposició que duia, com que és un pronom, també farà una funció a la frase subordinada:
• La perruca amb què (amb la qual) surt al carrer no m'agrada gens. (Surt al carrer amb què // surt al carrer amb la perruca: el què fa de CCM)